Divendres, 2 de maig, Boston, fred, un quart de nou del matí, molts (al grup) “on hem d’anar?” i pocs conscient del que hi havia avui.
Jo ho he tingut clar des del primer dia i ho he dit a qui m’ha volgut escoltar. L’any passat em va agradar molt la visita a l’Agencia pel Redesenvolupament de Sant José i avui tenia l’oportunitat de visitar el BRA ! Boston Redevelopment Authority.
Total que m’he unit al grup del BRA i cap al City Council.
Com que hem arribat amb temps hem voltat 20 minuts per fora per fer temps.
El BRA, no m’ha decebut gens. Al final, jo era la única empresa donat que la resta era Ajuntament de Barcelona –promoció económica-, Barcelona Activa, 22@, Btech, KIM BCN, Cambra de Comerç ... i no se si alguna institució més.
Bé, era l’única empresa i no, perquè tothom sap que sóc el convergent de Mataró i que estic a l’oposició, de moment –dic jo- . També saben que al grup tenim a una regidora del govern de Mataró, igual que un grup del Maresme i que la relació és excel.lent entre tots. Diuen que aquí semblem un altra cosa ... bon “rollo”. Allà (Maresme) no ?
No marxem del tema ... el BRA no m’ha decebut perquè ens han enlluernat amb els grans projectes que tenen per Boston i per les xifres que maneguen. Primer ens han donat quatre xifres de Boston com són 589.000 habitants (9% de Massachusetts), 64% de no residents, 19500 empreses, 139.784 estudiants en Colleges, 247.000 estudiants a l’àrea metropolitana, 30.000 graduats cada any, 67.000 llocs de treball directes que genera l’educació, 24.000 d’indirectes, el 10% de llocs de treball de Boston ... i una cosa important: “people with a lot of free time and a lot of spent power” Entesos !
Tot això ens ho ha explicat el Jim Tierney, juntament amb els nous projectes com la construcció de la torre més alta de New England (per oficines), el Fan Pier (residencial, marina, botigues, amarratges), el Pier 4 al waterfront, la Waterside place, Seaport square , Russia Wharf, South Station Air Raights, 120 Kingston street, Parcel 24 Chinatown, Filene’s Redevelopement, Paramount Center- Theatre District, Haywart .... etc etc etc ...
Realment és impressionant la llista de projectes que tenen, uns en construcció, molts amb data d’execució i finançament assegurat i d’altres com a planejament estratègic. Es nota com van construint la Ciutat en funció de les necessitats econòmiques però seguint un pla pre-establert.
Harvard, ens han dit, creixerà en 10 mil.lions d’square feet i, per tant, serà una gran transformació.
Tot extremadament calculat i amb voluntat de “think big” com els demana l’Alcalde. Aquí, aquest Alcalde, Mr. Thomas M. Menino sí que és omnipresent en tots els brochures de la Ciutat (si ho veuen els de Seattle !). Una frase d’ell, la primera que diu ... “The success of our city depends on the vitality of our businesses. For moret han 375 years, the City of Boston has flourished because of the strenghts of its diverse businesses ...” Crec que no cal traduir. Tot està dit.
El BRA te sis programes i ens hem reunit amb la responsable i amb 5 dels top managers (només en mancava un). La Lisa Thompson n’és la Deputi Director of Economic Initiatives i controla tots sis programes:
BACK STREETS – per atraure, retenir i fer créixer a Boston negocis industrials i comercials.
BOSTON RETAIL – també per atraure, retenir i fer créixer el sector del comerç.
CREATE BOSTON – ídem però referit a les relacions amb institucions i relacions regionals per generar oportunitats referides a la marca Boston.
GREENTECH – ídem però buscant el desenvolupament de llocs de treball basats en una anella verda .
LIFETECH – ídem referit a les “life sciences” (biotecnologia, medicina i manifacturing en aquest sector)
ONEin3 – és potser el més curios perquè pretén atreure, retenir i incrementar el nombre de població entre 20 i 34 anys linkant-los amb els serveis municipals, institucions locals i oportunitats de treball entre tots ells.
En definitiva, el BRA preten ser el primer POINT OF CONTACT, assegurant FINANCIAL ASSISTANCE, i proveint de la WORKFORCE DEVELOPMENT en ordre a la SITE FINDING/SECTOR OUTREACH, que no vol dir més que facilitar les coses a qui vulgui venir a muntar el seu negoci a Boston proporcionant-li tots els contactes per fer-li la vida fàcil. That’s it !
Entre mig de la reunió ens han ensenyat la “sala de mapes”. Vaja, la de maquetes ... que era una dependència enorme amb una maqueta descomuncal de tota la ciutat actual i tot el nou desenvolupament. Jo començo a estar familiaritzat amb el preu de les maquetes que paga PUMSA i el Jordi Portabella s’ha atrevit a donar una xifra “descomunal” del que podia costar la que hem vist.
A mig dia ens hem separat i jo m’he quedat amb la Yolanda i el Víctor passejant tot fent temps per la xerrada del Ken Morse i el Bill Aullet (professors del MIT). Tot caminant , hem anat a parar al Neptune Oyster on hem pres unes ostres i un entrepà de llagosta. No comment (+ patates i ketchup)
Després he tornat caminant a l’hotel (pel mig hem vist la Paul Revere House) i a escoltar la xerrada del Bill (perquè el Ken ha fet la momerota i ha desaparegut) que m’ha semblat que només ens volia vendre el curs de Fund rising que fa. Fixeu-vos que ens ha repartit l’esquema del curs que dona (que dura un dia i mig i val una pasta) i ens ha anat explicant l’index. Ell mateix, quan parlava massa, anava dient ... “too much details” volent dir que parlava massa i que allò era pel curs ...
I a les sis de la tarda, Boston, divendres, s’ha baixat el teló del contingut del viatge i ha arribat, per fi, el temps lliure.
Però com que la felicitat no pot ser complerta, també ha arribat la pluja i no només feia fred sinó que també plovia.
Jo havia quedat per sopar amb l’Abby, una noia de Califòrnia (l'altre costat del País) que està estudiant a Boston i conec de fa alguns anys de les seves visites a Barcelona per estudiar spanish (ara està estudiant francès). És d’admirar el grau de sacrifici que fa per la seva formació amb l’objectiu clar de treballar amb negocis internacionals. D’aquí 15 dies es gradua en Econòmiques i ja te una quantitat d’experiències de les que en diríem “d’actituts” que faran que no crec que li costi trobar feina. És evident que sense l’ajut de la família no ho hauria pogut fer però us ben asseguro que apart del cost de l’escola, no rep ni un dòlar. Quan viatja per estudiar, també te el bitllet pagat però ni un dòlar per res més. Per tant, vol dir que ella s’ha d’espavilar per treballar i estudiar, i estalviar. També cal dir que tota la infraestructura de suport als estudiants, aquí, està molt més desenvolupada que allà. Qüestió de temps !
Hem anat al Prudential Centre on a la planta 52 hi ha el restaurant “Top of the hub”. Excel.lent sopar, molt de gust, i amb unes vistes impressionats sobre la ciutat.
