Dijous la tarda vaig anar a l’ajuntament a l’acte institucional dels 50 anys de la FP a Mataró.
No puc fer altre cosa que reivindicar la FP.
Jo mateix en sóc un producte. Jo vaig estudiar la EGB al Cassà d’Arenys i, als 14 anys la vida ja em va portar a Mataró. Com que el director que tenia a Arenys era el Pare Joan, la sortida lògica era continuar a l’Escola Pía i venir a Santa Anna. En Tomàs Colomer -amic de la família- , en quedar-se l’escola sense lloc pels que volíem fer BUP i que veníem de fora (va ser el primer any mixt) em va mostrar dues opcions. O trobar-nos lloc en un altre Institut o “Noiii!!!” –amb aquella veu greu que tenia ell, “estàs segur que vols fer el BUP? Ja saps què vols fer en el futur?” Doncs al final, en mostrar-me una sala amb màquines d’escriure i parlar-me del Centre de Càlcul em va fer girar l’idea i em vaig apuntar a la FP.
I dit i fet. Els dos primers anys al matí treballava amb el pare a l’hort i a la tarda a l’Escola per fer el primer grau d’Administratiu i després ja treballant a Can Casabella tot el dia i fent els 3 anys següents al nocturn a l’Avinguda Recoder.
Per tant, què he de dir jo de la FP ? Només en puc parlar bé ja que la meva experiència és molt positiva i vaig aprendre molt. Crec que em van preparar bé per la feina que havia de fer i estava força ben preparat per poder continuar estudiant a la Universitat. En el meu cas, després de la mili i casar-me, vaig apuntar-me a fer Empresarials però entre la família, i sobretot, que ja havia muntat l’empresa, vaig deixar la Universitat perquè no podia amb tot.
En fi, em sembla que el millor que puc fer per explicar l’importància que crec que tenen els oficis és donar el meu exemple i afirmar, sense cap mena de dubte, que també continuo estant molt content de la preparació dels nois i noies que surten dels mòduls avui dia.
Un altre cosa seria l’actitud però això ja és un altre cosa i tampoc es pot generalitzar ...
No puc fer altre cosa que reivindicar la FP.
Jo mateix en sóc un producte. Jo vaig estudiar la EGB al Cassà d’Arenys i, als 14 anys la vida ja em va portar a Mataró. Com que el director que tenia a Arenys era el Pare Joan, la sortida lògica era continuar a l’Escola Pía i venir a Santa Anna. En Tomàs Colomer -amic de la família- , en quedar-se l’escola sense lloc pels que volíem fer BUP i que veníem de fora (va ser el primer any mixt) em va mostrar dues opcions. O trobar-nos lloc en un altre Institut o “Noiii!!!” –amb aquella veu greu que tenia ell, “estàs segur que vols fer el BUP? Ja saps què vols fer en el futur?” Doncs al final, en mostrar-me una sala amb màquines d’escriure i parlar-me del Centre de Càlcul em va fer girar l’idea i em vaig apuntar a la FP.
I dit i fet. Els dos primers anys al matí treballava amb el pare a l’hort i a la tarda a l’Escola per fer el primer grau d’Administratiu i després ja treballant a Can Casabella tot el dia i fent els 3 anys següents al nocturn a l’Avinguda Recoder.
Per tant, què he de dir jo de la FP ? Només en puc parlar bé ja que la meva experiència és molt positiva i vaig aprendre molt. Crec que em van preparar bé per la feina que havia de fer i estava força ben preparat per poder continuar estudiant a la Universitat. En el meu cas, després de la mili i casar-me, vaig apuntar-me a fer Empresarials però entre la família, i sobretot, que ja havia muntat l’empresa, vaig deixar la Universitat perquè no podia amb tot.
En fi, em sembla que el millor que puc fer per explicar l’importància que crec que tenen els oficis és donar el meu exemple i afirmar, sense cap mena de dubte, que també continuo estant molt content de la preparació dels nois i noies que surten dels mòduls avui dia.
Un altre cosa seria l’actitud però això ja és un altre cosa i tampoc es pot generalitzar ...
