Sembla que he arribat a l’hora clau i al seient clau. En Quim m’ha cridat i en seure, he vist que tinc al costat l’Artur que també segueix atentament les reflexions, primer d’en David Morgades i ara d’en Manel Bargalló (que viu a Alemanya i diu que es va fer d’ERC arran del fracàs a Espanya de l’operació reformista)Veig que hi ha en Campuzono, en David Madí, la Carme Laura, en Saül Gordillo, en Marc Vidal i en Carles Puigdemon.
Estem parlant d’un cybermilitant ... en Carles Puigdemon diu que els tres darrers militants de CDC que s’han apuntat al projecte han estat nois joves que, sense conèixer-lo, se li han presentat com a gent que segueix el seu bloc i que s’han volgut fer militant. Jo també estic d’acord que això serà una mica el procés que tot seguirà. Haurem de treballar molt perquè ningú es quedi endarrere ja que la fractura digital pot ser un handicap però el que queda molt clar és que no podem aturar-nos.
La Carme Laura Gil ens diu que les conseqüències d’aquest mont només s’està començant a intuir. Ella vol ser una ciutadana 3.0 !! que és una web semàntica complementària però que no aporta cap canvi important al 2.0 que, en definitiva, es tracta de viure les xarxes socials de mons connectats.
Els joves són els grans consumidors d’internet. Aproximadament una hora al dia és el que els nostres joves inverteixen en surfejar la xarxa. Per tant, és segur que la diversificació de mitjans serà considerable i qui no estigui a la xarxa no existirà per a determinat segment de població cada vegada més jove.
Saül gordillo diu que 2.0 sense trepitjar carrer i parlar amb la gent no serveix i que complementarà la política però no pot suplir. Serà un canal més.
No puc continuar a la sessió perquè a les set menys 10 he de ser a reunió d’organització amb en Pere Macias.
