Ahir em vaig passar el dia a dalt de la moto (Camprodon-Andorra-Pas de la Casa-Porta-Llívia-Puigcerdà-Collada-Camprodon) i avui tocava retrobar-se amb la muntanya.
Em pensava que aniríem al pic de Bessibers però degut a l’amenaça de mal temps hem canviat el recorregut i ens hem quedat més avall. L’hem encertat perquè havent esmorzat hem hagut de posar-nos la capelina per no remullar-nos. Al final ha estat poca cosa però els trons no feien presagiar res millor.
Hem sortit a dos quarts de vuit i hem deixat un cotxe al camí del Salt del Cosi (una mica més amunt de Setcases) i, amb l’altre, ens hem arribat al Pla d’Hospitalets, gairebé a Vallter, just abans del refugi del Pastuira. Des d’allà ens hem enfilat cap a Mardanya, un bosc de Pi negre preciós (una amiga el va batejar com el bosc d’en Daniel Boom) i que és l’únic lloc on fa anys vaig veure el Gall Fer. Hem esmorzat i hem anat travessant fins arribar a Pla rebost i avall passant per la pedra d’en Toni i el salt del cosi, fins a Setcases. Pel camí era ben visible la petjada d'un allau.
Les pluges han deixat la muntanya com feia molts anys que no veia. Els nerets florits espectacularment, els pins han fet unes crescudes fenomenals i l’aigua sortia a dojo per totes les fonts.
Us deixo unes fotos on es veu l’exemple dels avets amb les crescudes que encara tenen el doble color verd. Quin País !!!
A la tarda he tornat a casa i ara marxaré a escoltar a la Névoa.
Em sap greu haver-me perdut les activitats mataronines d’aquests dies però de tant en tant es necessita un recés. Sobretot la família.
Em pensava que aniríem al pic de Bessibers però degut a l’amenaça de mal temps hem canviat el recorregut i ens hem quedat més avall. L’hem encertat perquè havent esmorzat hem hagut de posar-nos la capelina per no remullar-nos. Al final ha estat poca cosa però els trons no feien presagiar res millor.
Hem sortit a dos quarts de vuit i hem deixat un cotxe al camí del Salt del Cosi (una mica més amunt de Setcases) i, amb l’altre, ens hem arribat al Pla d’Hospitalets, gairebé a Vallter, just abans del refugi del Pastuira. Des d’allà ens hem enfilat cap a Mardanya, un bosc de Pi negre preciós (una amiga el va batejar com el bosc d’en Daniel Boom) i que és l’únic lloc on fa anys vaig veure el Gall Fer. Hem esmorzat i hem anat travessant fins arribar a Pla rebost i avall passant per la pedra d’en Toni i el salt del cosi, fins a Setcases. Pel camí era ben visible la petjada d'un allau.
Les pluges han deixat la muntanya com feia molts anys que no veia. Els nerets florits espectacularment, els pins han fet unes crescudes fenomenals i l’aigua sortia a dojo per totes les fonts.
Us deixo unes fotos on es veu l’exemple dels avets amb les crescudes que encara tenen el doble color verd. Quin País !!!
A la tarda he tornat a casa i ara marxaré a escoltar a la Névoa.
Em sap greu haver-me perdut les activitats mataronines d’aquests dies però de tant en tant es necessita un recés. Sobretot la família.
