Aquests dies abans de vacances passa una mica allò de que sembla que el mon s’acabi a final de mes i hem de procurar tancar tots els temes i donar satisfacció a tothom. No parlo tant de l’agenda política –que també- (Consell Assessor Urbanístic, Consell PUMSA, Nau Gaudí, Comissió Especial Cinc Sènies-Valldeix, EPE TCM, etc) sinó de la feina de l’empresa. Cal un esforç final per guanyar-se les vacances i donar compliment a tot el que se’ns demana i sigui possible.
Potser per això no he vist les famoses declaracions de Felip Puig, ni he pogut escoltar la picabaralla de l’Oriol Pujol al Parlament.
Perquè dic que JO JA EN TINC PROU ? Perquè, d’entrada, amb el que sí he sentit pels mitjans, com que més aviat jo preferiria que no hagués passat, ja en tinc prou amb els correus que vaig rebre divendres a mig dia tant d’en Felip com de l’Oriol. Tots dos van veure com s’havia magnificat el fet i que era l’excusa perfecta per muntar una tempesta mediàtica que pugui ofendre a molta gent.
Ja en tinc prou amb el fet de que s’hagin disculpat perquè si no ha estat possible evitar-ho –desgraciadament ja està fet i dit- com a mínim se’ls ha vist la humilitat de demanar disculpes si s’ha pogut ofendre a algú.
Tots dos han dit que no pretenien ofendre i que caldria veure’n el context però, d’altres vegades s’hauria “remarcat” el context sense disculpar-se. Aquesta és la Convergència que jo vull ! La Convergència humana que és capaç de demanar disculpes quan s’enceta una polèmica que pot ferir encara que a ningú se li escapi que hi ha virtuosos en l’art de regirar-ho tot. Felip, Oriol, tots dos teniu experiència suficient perquè no torni a passar. Se que cap dels dos pensa el que se us atribueix però també sabeu que ho patireu i patirem tots. M’ha agradat la sinceritat i la rapidesa amb la que us heu disculpat públicament i la voluntat d’estar més alerta d’evitar aquestes situacions que al meu entendre, convenientment manipulades, fan més mal que bé. M’atreviria a dir que no fan bé a ningú i fan tant de mal al que enceta ingènuament una polèmica, encara que sigui sense mala intenció, com al que agita visceralment la mala sang cap als altres. En política no s’hi val tot i, potser, demanant un aclariment i acceptant una disculpa, si s’hi escau, tot fluiria millor i la gent ens valoraria més.
