Participa per un Mataró transparent

A partir de demà, veurà la llum el matarótransparent, el nou bloc participatiu que hem creat per tal de fer publicar tota la informació que ens sigui possible referida a pressupostos tant de l’Ajuntament com dels organismes autònoms i empreses municipals.

La intenció és que serveixi per rebre com més comentaris, preguntes i suggeriments millor.

La nostra voluntat és de permanència i espero que sigui una eina útil d’aquí en endavant.

Dijous dia 30, a les set de la tarda, tindrem el Ple d’aprovació inicial però llavors s’obre un període per fer arribar al·legacions que va del 3 al 19 de novembre i el 22 de desembre hi haurà el Ple d’aprovació definitiva.

Tot i això, el bloc quedarà obert i anirem actuant en conseqüència.

Esperem que sigui una font inestimable d’informació en tots dos sentits.

CDC – Escola de tardor 2. Ha pagat la pena.

Escola de Tardor 2009 de Convergència

Avui teníem un panell de primera magnitud i no m’han defraudat gens. No se qui va dir ahir que Convergència no hi te res a perdre i, per tant, ha de parlar clar. Renoi, aquest matí s’ha parlat claríssim. Tant sobre el finançament local com sobre la crisi o, millor dit, les diferents crisi que encarem: la financera, la econòmica, la política i finalment i com a conseqüencia de totes les altres, la social.

En Quico Homs i l’Agustí Colomines han estat bé però els de després, excepcionals. El Professor Mas Colell, el també professor Xavier Mena, en Joaquim Boixareu, la Neus Munté i l’Heribert Padrol.

No ho dic per dir-ho. He pres moltes notes però no tinc temps de penjar-les. Penjo alguna foto perquè me les han demanat i, quan tingui temps –ara toco pressupost Mataró 2009-, miraré si puc arreglar el que he escrit i penjar-ho.

CDC – Escola de tardor 2008

Aquesta tarda hem constituït formalment, el que és la Comissió de Política Municipal, amb en Lluís Recoder al capdavant.

L’assumpte ve del 15è Congrés.

Com a candidat de capital de comarca, en sóc membre nat i hi he assistit. Som uns 150 membres de l’estructura municipal de tot el País i l’objectiu bàsic és que serveixi d’eina estable per a millorar la coordinació de l’actuació municipal i, sobretot, com a laboratori per a compartir idees que vesteixin el projecte de CiU.

Més tard, hem tingut una taula de debat súper distreta, amb l’Oriol Homs, en Jordi Sànchez, i la Pilar Rahola sobre el context de l’estudi “Perplexos i desorientats”. Us ho podeu imaginar, Rahola 10, la resta molt bé però no qualifico. No! Seriosament, ho han fet bé però aquesta noia te ànima mediàtica i cada dia està més fina. Conclusions: apostem per polítics valents que parlin clar i prenguin riscos encara que sigui a canvi de “rebre”. Hi coincideixo perquè tinc la sensació de que la gent està més que cansada del llenguatge políticament correcte.

Després, ja a quarts de deu hem fet un sopar tertúlia amb un format que ha funcionat també bé. Potser la taula s’ha allargat massa i ha quedat poc temps per les intervencions de la gent (que han començat a quarts d’una) però, de tota manera, no ha fet ni falta. La Carme Laura li ha fet un tercer grau a en Felip Puig que, una de dos, o bé s’ho han parlat abans (cal recordar que eren els enfants terribles com a Consellers en el govern Pujol) o bé li ha deixat el públic ben preparat. I és que, en el fons, els convergents som gent assenyada i fa molts anys que caminem sabent que el camí és llarg i ple de sinuositats.

Després a descansar que demà toca més. Molt més. Vull dir que al matí hi hauran dues taules rodones i la cloenda. Una serà sobre el finançament i l’altre sobre la crisi econòmica i com afrontar-la.

A la que acabi, a mig dia, “pitant” a continuar amb el tema pressupostos per dijous.

Urbanisme a Mataró. Fugida endavant.

Aquesta setmana també hem tingut un altre episodi d’aquells que fan pensar.

La especulació urbanística s’ha acabat i el crèdit fàcil i tou també.

La perspectiva econòmica a curt termini en un País on la construcció representava el 19% no és pas la millor.

I, nosaltres –Mataró-, a continuar amb un urbanisme que estima en més de 6.000 euros el valor del metre quadrat útil dels pisos de la torre de 25 pisos projectada a la Ronda Barceló?

A hores no soc capaç de saber si aquest projecte es farà perquè depèn de que la carambola planificada per PUMSA surti bé. Ara bé, el que sí que m’atreveixo a dir és que de compradors de pisos a 6000 euros m2/útil n’hi ha pocs i, ara mateix, són tots amagats o a Dubai.

Per tant, un te la sensació de que estem davant d’una fugida endavant atrapats pel gegantisme cec i per compromisos econòmics molt forts i que no es volen revisar. Potser és que no es pot?

Durant anys, sobretot els últims, el govern de la Ciutat no ha volgut veure que la situació es torçaria i que les circumstàncies podrien canviar. Als que hem avisat i demanat que s’actués amb més seny i realisme se’ns ha acusat de tot. No es tracta de dir allò del “jo ja ho deia” sinó de rectificar quan abans millor.

Nosaltres ho hem demanat al govern en una de les 14 mesures a prendre de cara al proper exercici. De moment, l’actitud del govern és la de marejar però al final, no quedarà més remei que actuar.

A la Ronda Barceló, p.e., com a d’altres llocs, qui més i qui menys ha jugat a mirar si les circumstàncies li podrien ser com més favorables millor. Això és absolutament legítim però també és cert que, aquest fet, s’ha forçat i incentivat per part de l’urbanisme municipal venent l’idea de que tothom multiplicaria el patrimoni, encara que fos a cost d’estar empantanegats precàriament tots aquests anys.

Ara, quan hem de retornar a l’economia real, ells són els primers que hi estan disposats. Fora bo que el govern municipal els escoltés.

A CiU no ens hem mogut de la mateixa posició: Urbanisme humà. Gran superfície, també! És a dir, Corte Inglés també, però integrat a l’entorn i respectant el patrimoni. De vegades, això costa d’explicar però de seguida en podem veure exemples: una torre de 25 pisos a primera línia trenca amb la Ciutat tradicional. Per això fa anys que demanàvem la Comissió del Front de Mar i que el govern no ha volgut crear –tot i haver-la votat- fins que ho ha tingut tot decidit, dibuixat i pactat. Desmuntar un edifici com Can Fàbregas costarà -diuen- aproximadament 1.600.000 euros que aniran a engruixir el preu dels pisos (abans ja m’hi he referit). Comentar que, si les coses estan com estan, els trossos de nau restaran sine die emmagatzemats en algun lloc de la ciutat.

El govern s’ha ennuegat amb aquesta política. Fins fa un parell d’anys, “el mercat” s’ho menjava tot i ocultava totes les ineficiències. Això s’ha acabat igual que s’ha acabat el fet de fer empassar a la gent que aquest urbanisme proporciona tants i tants pisos protegits i tanta vivenda de lloguer, tot a preu econòmic. La conclusió? Que la tregui cadascú.

Els Armats de Mataró no es mereixen aquesta política.

Perquè no en tenen cap culpa de la manca de transparència del govern i, per tant, estan al marge de la polèmica.

El que no queda al marge és el govern de Mataró que continua amb la seva arbitrarietat habitual i la nul.la voluntat de transparència.

Nosaltres fem la nostra feina d’oposició i que no és altre que la d’exercir de control de govern vetllant pel fet de que les coses es facin bé.

Tot comença quan el regidor Pere Galbany se’n adona, dies enrere i mirant la llista de decrets, d’una factura que li crida l’atenció i la demana al govern, que ens la fa arribar el dia 7 d’aquest mes. És una factura per valor de 10.000 euros d’una agència de viatges de Mollet del Vallès i que, com a únic concepte, diu: 09/09/2008 Viatge a Roma Armats de Mataró. IVA inclòs 10.000 euros. Registrada a l’Ajuntament des de l’u de setembre i conformada pel responsable de Presidència.

Potser hauria d’anar una mica més enrere i explicar que, nosaltres, ens vam assabentar del viatge de l’Alcalde a Roma per la premsa gratuïta de la Ciutat i, en preguntar-li (dilluns 8 de setembre) al mateix càrrec de confiança que després hem vist havia conformat la factura, si era o no un viatge institucional i que qui hi anava, ens va dir que encara no sabia si l’Alcalde hi aniria ni qui hi aniria perquè no estava clar que el Papa ni l’embaixador els rebés. Així que l’assumpte va quedar amb el compromís de que ens ho explicaria a la que ho sabés, aquell mateix dia. No en vam saber res més ni aquell dia ni l’endemà fins que ho vam veure a fets consumats.

I aquí és on rau el problema ! No se’ns explica ! Quan ens en assabentem i preguntem, se’ns fa passar amb raons! El PP va preguntar pel cost del viatge i van dir uns cinc cents euros ...

I passen els dies i trobem aquesta factura.

I llavors què? Hem de decidir si demanem explicacions sobre què són aquests 10.000 euros o no? Si ho fem, sabem que el govern voldrà tirar-nos a sobre els Armats intentant desviar la polèmica com si fos un atac als Armats. Aquesta és la política habitual del govern de Mataró quan demanem transparència, intentar enganyar a la gent fent-los creure que l’oposició està en contra de les entitats.

Doncs no és això ! Els regidors de CiU estem decidits a actuar en consciència i tot i sabent que la potència mediàtica del govern és molta, no podem deixar de fer la nostra tasca. Per això, dijous al matí, en la Comissió Informativa corresponent –al lloc on toca-, davant de la Regidora de serveis centrals, Montse López i de tots els representants dels Grups Municipals i tècnics municipals, vam treure la factura i vam demanar explicacions.

A partir d’aquí, tot es va precipitar. Resulta que la factura –discutible fins i tot des del punt de vista formal- te un informe que l’acompanya i que ni ens van enviar el dia 7 ni ens van ensenyar dijous ni l’hem vist a hores d’ara.

Per tant, fins aquí hem arribat. A constatar, una vegada més, que la voluntat del govern no és la que tocaria i si em permeteu, és de mala fe intentar enfrontar-nos a ningú. Nosaltres només fem el que creiem que és el nostre deure i que no és res més que demanar explicacions.

Tot això s’ho hagués pogut estalviar la Ciutat si s’hagués explicat el primer dia i amb naturalitat que es donava un ajut –si és que és així-

Hem d’acabar amb aquestes formes de fer. La democràcia és transparència i no ens mereixem tant mal govern.

SIMO. Un altre bombolla que punxa.

Ho dic amb la tristor del que ho veia a venir i, per desgràcia, ho pronosticava si no és que es feien canvis estructurals.

Ja fa un parell d’anys que, a l’empresa, no hi exposem. SIMO ha passat ens els seus molts i molts anys d’història (a prop de 50 em sembla) per molts canvis, sobretot en el tipus d’oferta perquè ha viscut tota la transformació des del “manguito” a les TIC.

Una fira s’aguanta perquè visitants i expositors senten que obtenen una contrapartida clara: negoci o com a mal menor, contactes. Evidentment, els organitzadors també hi han d’obtenir els seus guanys igual que l’entorn on es celebra la fira (allotjaments, restaurants, transport, arquitectura efímera, etc.) No he pas de descobrir ara la potència econòmica d’una fira tant per un sector com per a un territori.

Durant alguns anys, altres ciutats o comunitats autònomes d’Espanya van intentar crear la seva fira “informàtica” emulant el que era SIMO i tampoc se’n van sortir. Recordo, p.e., haver exposat al MITE (Silleda-Galícia) i a Valladolid. Barcelona, també amb l’INFORMAT, va funcionar de forma potent durant molts anys. Tots ells van viure moments d’història però, al final, molts estaven inflats artificialment per l’impuls de l’Administració pública sense comptar massa amb la opinió de les empreses del sector.

SIMO, els darrers anys, tampoc no ha volgut escoltar al sector que l’impulsava de veritat. Ha preferit viure en la bombolla de la telefonia i el consum. Ha perdut la sensibilitat al mon empresarial cegat per la contractació massiva de metres quadrats per part de grans companyies de telefonia mòbil i d’Administracions públiques que, algunes amb objectius lloables, i d’altres amb pura ostentació omplien el certamen artificiosament. Sempre he dit que cada empresa expositora que deixa d’anar a una fira li resta atracció perquè deixa de fomentar-la entre el seu entorn o va fins i tot molt més enllà, desprestigiant-la. Quan ho fa una de sola, la fira no se’n ressent perquè el conjunt és més potent i qui hi perd és la que no hi va (és allò del cost de no ser-hi). Ara bé, quan el degoteig de dimissions és constant, quan les que no hi van ho fem perquè ha perdut tot interès, és que alguna cosa passa.

Sempre he dit, i així ho vam dir fa anys en varies reunions amb els responsables del SIMO, que per mantenir-lo, entre d’altres aspectes, s’hauria de diferenciar clarament la fira professional i la de consum. Que si no es feia, SIMO, acabaria caient. No és lògic, p.e., fer mantenir oberts pavellons professionals fins diumenge a mig dia quan a partir de divendres a la tarda, majoritàriament, els visitants son nens. No és lògic, barrejar professionals i consum sense una comunicació i gestió diferenciada. Vam lluitar juntament amb moltes altres empreses del sector per a canviar el rumb i per trobar una solució. No se’ns va escoltar i els resultats, repeteixo, per desgràcia els tenim aquí.

Aquest problema el tenen també grans fires a tot el mon. A Hannover, el CeBIT s’està fent les mateixes preguntes però es manté com a referència Europea. Una fira local, SIMO, o s’especialitza o mor. Com a mínim hauria d’aconseguir convertir-se en el referent professional i en el gran esdeveniment anual de trobada del sector. Ara se’n diu “aplazamiento”. Si no hi ha diàleg amb la industria local mai més tindrem un INFORMAT o un SIMO. La rapidesa amb la que es mouen les coses, la facilitat de presentar novetats al mercat, la globalització, tot el que vulgueu ... tot això fa anys que passa i hi convivim de forma natural però si volem un sector TIC fort hem d’apostar per fer les coses millor. Aquesta no és una bona notícia però potser serà la manera de fer foc nou. Aquest sector te problemes de joventut i associacions febles i atomitzades. Aquesta també ha estat i és una de les meves lluites. Tant de bo, notícies com aquesta ens despertin a tots plegats.

Navegar en català.

Als Països petits sempre se’ns gira feina però és el que hi ha, i tampoc estic disposat a renunciar a res.

Per tant, au, us deixo una mica de feineta.

He trobat això i que, potser, molts ja sabreu o feu. Però com que està ben explicat, aquí va.

La importància de tenir el navegador configurat en català.

AVE versus volar en la sèrie MD80

Aquesta setmana he estat a Madrid.

Per primera vegada a la vida no he agafat un avió, per prudència.

Fa quinze dies vaig comprar, per internet, dos bitllets a la Companyia Spanair d’anada i tornada a Madrid. Ho vaig fer amb la consciència de qui vol fer confiança a una companyia que ha patit una desgràcia i pensant en que, possiblement, ara deu ser una de les companyies més segures. No se si és prou racional, probablement no, però va ser el que em va empènyer a no descartar aquesta companyia i a triar-la pels horaris i, perquè no, per l’equilibri del preu i perquè l'he utilitzat i continuaré utilitzant si em convé.

El problema el vaig tenir dilluns al matí quan, no recordo en quin mitjà, vaig sentir que aquest mateix any han caigut tres avions com el de Barajas. Això em va fer parar l’orella perquè aquesta informació no la tenia i a la que vaig arribar al despatx vaig anar de cap a mirar quin avió operava els vols que tenia per dimarts. MD87!!

La decisió estava clara. Si n’han caigut tres aquest any, això ja no és un “accident” vaig pensar jo ... i com que no se quantes marques i sèries d’altres fabricants han tingut un índex de sinistralitat així, vaig pensar que millor era perdre els bitllets que jugar-se-la.

Així que, com que per l’endemà els preus d’altres avions o del mateix pont aeri ja no eren competitius, vaig anar-hi amb l’AVE.

Avui he buscat les notícies per, abans de fer el post, que no ho hagués sommiat. N’he trobat dues, una a El País i l’altre a Madridpress. Ha sortit per la primera vista celebrada a Chicago per la demanda a Boeing pels advocats americans.

Pujaré igualment tranquil als avions però fins que algú no m’ho expliqui, a partir d’ara em fixaré en quin model volaré.

Aprofito per dir que l’AVE perfecte:

Dimarts. Un quart de sis del matí sortir de casa en cotxe fins a l’aparcament de Sants. A les 6,30 en punt sortia cap a Madrid i a les 9,08 Atocha. A les 10,00 sortia per la boca de metro del lloc on anava a la primera visita.

La tornada la vaig fer ahir, dimecres. Tenia tren a les 9 però per malaltia d’una de les visites vaig acabar a les 6. Vaig canviar el bitllet –cost zero- per el primer tren amb seients lliures i a les set sortia cap a Barcelona. Vaig arrencar el portàtil a la mateixa estació d’Atocha i la 3G de Vodafone només es va desconnectar una vegada i per uns segons, pràcticament, entrant a Barcelona. Arribada a les 21,38.

Vull remarcar que, aquest post, no pretén perjudicar a ningú ni molt menys a Spanair. En tot cas, explico la sensacions que tinc respecte una sèrie d’avions, els MD80, de la Companyia McDonell Douglas, que va ser comprada per Boeing.

CAPGRÓS NOVELL AL CONCURS DE TARRAGONA

Aquest sóc jo.

Avui he anat amb els Capgrossos al XXII Concurs de Castells, a Tarragona. Feia anys que hi volia anar però per una cosa o altre no ho havia fet. A ¾ de set era a l’escorxador per agafar un dels vuit autobusos que la Colla ha organitzat, apart de la gran quantitat de gent que ha marxat pel seu compte, molts ahir.

Es tractava de posar-se la samarreta i estar disposat a passar-hi el dia.

M’he distret d’allò més perquè quan he preguntat l’hora ja eren ¾ de tres. Es veu que canvis en el format del concurs han fet que hagi estat tot molt més àgil que altres anys. No m’hagués imaginat tanta rivalitat i emoció. Vaja, que la sensació des de dins de la Plaça era d’estar jugant una veritable final.

La gent de la colla s’ha esforçat a fer que tothom es sentís Capgrós i sempre ens han indicat què fer i on i com posar-nos. De seguida hem anat per feina i hem tirat el 3 de 9 que ha sortit perfecte. El poder veure la repetició en les pantalles gegants és molt bo perquè, des de la pinya només pateixes (pel resultat –no físicament-) però no veus res.

Aviat m’he adonat que n’hi havia uns de verds que semblaven d’un altre galàxia (de moment) perquè tenien quatre o sis vegades més castellers i claca que les altres colles. Cal treure’s el barret perquè ho han brodat.

Després el 4de9f se’ns ha resistit un parell de vegades i hem tirat (ja dic hem!!) el 5 de 8 i la torre de 8 amb folre.

Ah! I estic content com un nen amb sabates noves amb la “faixa” que un d'ells m'ha regalat. Gràcies Capgrossos ! Ara no podria complir com a casteller (anant als assajos) però com que m’ha agradat, miraré d’anar-hi alguna vegada més, començant pels grans “partits” (o hauria de dir places ...) Vilafranca?

Avui he fer un curs intensió d’estratègia i tàctica castellera. Hem quedat quarts ! Fantàstic !

Gràcies per fer-me emocionar, Montserrats.

Més senzillesa impossible.

Com es pot jutjar sinó que una diva digui literalment “estem contentes de servir per algo ...” referint-se al fet de venir a Mataró, de franc, per col.laborar amb la lluita contra l’Alzheimer?

Em van estovar en tot el recital, especialment en “O mio babbino caro” de la Montserrat Martí. Excepcional. Ja demano mil disculpes per no haver-ne trobat a internet cap gravació d’ella i us en deixo una de la Callas. Potser no ho hauria d’haver fet (lo de la Callas vull dir) però , escoltant a la Martí vaig fer llàgrima igual que quan ja al final, la Caballé va dir unes paraules d’agraiment, entre elles, les que us he ressenyat. Algú que està tant alt, que ho ha aconseguit tot en el seu camp, tingui aquest punt d’humilitat de casa, és per rendir-se.

Tampoc tinc paraules pel Cant dels ocells final a duo.

Vaig xalar. Moltes gràcies Montserrats, i moltes gràcies Ascensió Miró, de l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer del Maresme.

Recordem que també van organitzar la caminada.

Ple intents, amb assumptes importants i importants contradiccions.

Com escrivia ahir volant, vaig arribar al ple mitja hora tard i sense temps de passar per casa. Directe de l’avió a la cadira del ple. Vaig arribar al punt 4, tot just després d’haver-se aprovat, per tots els grups, el Pacte sobre les polítiques d’immigració i integració 2008-2011. Em va saber greu no haver pogut ser-hi però ja teníem preparat el discurs i prevista l’eventualitat de que no arribés. És una bona notícia però ho serà més, encara, si aconseguim desplegar-lo amb racionalitat i sabent omplir els molts buits necessaris deixats per a actuar amb seny però amb fermesa.

Va ser un ple llarg (vam acabar –crec recordar- ben passada la una) i distret. Hi va haver bons instants, moments surrealistes i, fins i tot, vaig detectar certa prepotència en alguns membres del govern que van merèixer, dins el que permet el ROM, la resposta adequada. Per exemple, magistral en Quim Fernàndez en la seva rèplica al Regidor del govern Carlos Fernández, a qui va deixar sense paraules i més que tocat en la pregunta del Consorci de Normalització Lingüística.

A més, ja se sap que l’Alcalde queda sempre amb la darrera paraula (per això és l’Alcalde) i fa que acabem molts punts amb el somriure del que pensa “ja l’ha deixat anar”. Ja tindrem temps d’anar explicant punt per punt cada tema perquè n’hi ha que mereixen molta atenció i que expliquen, per si sols, quin tipus de tarannà te el govern que ens presideix. Parlo p.e. del tema informes sobre objectiu i resultat dels viatges de regidors i tècnics d’alt nivell, en els dos punts que portàvem al ple. El primer, un prec en el que demanàvem un protocol per els viatges i que se’ns va contestar que ni parlar-ne ... però on l’Alcalde va haver de contemporitzar una mica perquè ni ell semblava creure’s el que deia el seu regidor Fernàndez o, com a mínim, ho veia poc raonable. Poc més tard, ja va ser increïble, en el punt on reclamàvem un informe d’un viatge a USA de la Regidora Romero de fa mesos i que ja s’havia compromès a fer a pregunta nostra, aquesta va sortir amb una prepotència pròpia del rodet del TPT i l’Alcalde va contradir-se contínuament. Tot plegat, per llogar-hi cadires. És evident que el sentit comú diu que no cal un informe quan es va a la festa major de Pineda (com van dir) però sí que és important tenir-ho d’altres com el de la pròpia Regidora. Sempre, però més en temps de crisi, cal vigilar en què gastem els quartos i, sobretot, justificar-ho. A voltes, quan un ha d’escriure, potser no troba tant indispensable la despesa. Tampoc cal informar-ho tot però hagués costat poc intentar arribar a un acord i discutir en base a, per exemple, l’import del viatge, etc.

No seré jo qui digui que no cal invertir el que calgui i anar a buscar el que necessitem on sigui però sempre amb un objectiu clar. És quelcom que en qualsevol empresa es fa. La negativa sembla voler ocultar no sabem què però, malauradament, està en la línia de la manca de transparència d’aquest equip de govern. Potser algú pensa que la millor manera de tapar vergonyes és no donar informació. Trist. Molt trist !

Tota manera, ja en parlarem amb calma. Ara prefereixo també ressenyar un altre acord: el del front de mar on el Partit Popular, concretament en Carlos Súnico hi tenia l’ull posat i on en Pau Mojedano s’hi havia esforçat de valent. Finalment, hem pogut consensuar i fusionar una primera proposta signada per tots els grups, menys el propi PP allà pel 2006, afegint-hi les concrecions d’ara del Partit Popular i d’on ja havien caigut les volades de coloms com el nou braç del port (que no l’ampliació estratègica que està preparant el mateix port i que no te res a veure amb la proposta del PP). Per tant, benvingut PP al consens tot i que, com vaig dir, l’important no és la signatura d’acords sinó la voluntat de complir-los que tingui el govern. No vull cridar al mal temps amb aquest però, de l’acord del 2006 no en van fer cap cas. Va servir per semblar que era un govern dialogant però cap efecte pràctic perquè des de CIU no vam aconseguir que es s’apliqués i es tirés endavant la comissió que havia de vetllar per el desenvolupament tant urbanístic com econòmic del front de mar. Ara torna a ser-hi en aquest text i veurem quina voluntat hi ha ...

No dic tot això com a cosa gratuïta perquè, ahir, per exemple, va sortir un altre tema –també de la Regidora Romero- on queda evident la ineficiència o poca voluntat d’anar per feina d’una àrea tant important (potser per això hi ha hagut tant de canvi de directors a l’IMPEM) com és el tema de política de fires. Ara resulta que després de tenir l’estudi amb el que ens han entretingut un any, ara ha creat una comissió per estudiar-lo. Mare de Déu! A aquest pas no es va enlloc.

En fi ... vull dir que d’anar entretenint el personal, i dilatant els temes ja en saben ja, igual que aprofitar cada petit pas per fer propaganda ... un altre cosa és eficàcia. D’això, aquest govern, més aviat poca.

També va ser important l’acceptació d’una de les propostes de CIU, concretament treballada per en Francesc Masriera sobre el fet de que Mataró sol.liciti els ajuts previstos per a rehabilitar habitatges a les Àrees de Rehabilitació Integrada, en aquest cas del Centre Històric i Eixample, que ho són des de 1987.

I n’hi va haver més, en Vicent seguint els incompliments de l’àrea de la Carmen Esteban, la Carol col.laborant amb les nostres propostes per la situació econòmica que, finalment vam decidir retirar per negociar, en Marcel com a estrella solista en tota la primera part del ple i en Pere ... en Pere que ens va deixar parats a tots amb la seva resposta a la CUP sobre la seva proposta, com sempre, radical i maximalista, en el tema dels pisos de lloguer o el sistema ANDEL. S’ha de dir que en Pere el va intentar treballar abans del ple, amb la CUP, però no se’n va sortir.

Com he dit, ja tindrem temps d’anar explicant les coses perquè aquest ple va donar molt de si. Fins i tot m’hauré quedat curt quan vaig dir que Mataró no es podia permetre obres faraòniques (i algú se’n recorda cada dia) referint-me, concretament, a l’edifici universitari del TCM (més de 21 mil.lions d’euros) quan, avui, podria afegir que un cop decidida la inversió, el mateix govern ha vist que seria difícil de pagar i més d’omplir d’estudiants, i ha decidit tirar pel camí més fàcil i unilateralment vendre’n una part a CETEMMSA. El més fotut és que el pagament/cobrament –la part del lleó- no serà en efectiu sinó que serà a canvi de l’edifici que el centre tecnològic te al carrer Balmes. Ja ho he dit sempre. Un cop decidida la inversió, ja no hi havia res a fer i, per tant, el que calia era enfortir el projecte universitari i cercar com potenciar les dues universitats i si cal buscar-ne la llavor d’un altra. Reduir l’espai no ens sembla una bona opció i segur que el Centre Tecnològic hauria trobat, al mateix rengle, i ben a prop, un bon local. Espais no n’hi falten.

Temes CiU en aquest Ple.

Joan Mora, “el gaucho”.

A ver como utilizo los tiempos verbales para describir un día de 48 horas. El que va des del miércoles a primera hora en Buenos Aires hasta el jueves en Mataró.

Para hoy (miércoles) los amigos de CESSI nos han preparado un día de campo en la Estancia Villa María. Una finca con 600 hectáreas dedicadas a la organización de eventos pero que, en realidad, es mucho más grande y está dedicada a la agricultura.

En primer lugar hemos asistido a una exhibición de destreza criolla, con jinetes experimentados mostrándonos los entretenimientos y juegos que los gauchos utilizaban para divertirse y después hemos compartido el tradicional asado. El entorno era excepcional por su grandiosidad paisajística que recordaba tiempos pasados de opulencia.

Al finalizar, “Viento del norte”, un grupo musical nos acompañó con sus canciones norteñas que nos trasladaban a tiempos pasados, mientras se incorporaban a la fiesta dos parejas de bailarines con sus danzas tradicionales y una exhibición con “boleadoras” en la que, sin darme cuenta, me vi inmerso. Cual espectáculo de circo, el gaucho me tomó como “alumno” para enseñarme su funcionamiento. Podría decir que superé la prueba sin llegar al ridículo puesto que el espíritu del grupo estaba ya muy alto y dispuesto a eso y a mucho más. Lo dicho, arriba el espíritu y he acabado bailando con ellos en el fin de fiesta.

A lo que ya no me he atrevido a sido a montar a caballo. Tenía que tomar el avión y no me imaginaba volar “oliendo a caballo” aunque me marcho con la sensación de que he perdido una oportunidad para galopar por un entorno maravilloso.

En definitiva, un día que ha servido para profundizar en las relaciones con todo el grupo, para comentar todo aquello que quedó pendiente después de los “face to face” y para hablar con algunas empresas que, por tiempo, habían quedado fuera de las rondas.

Desgraciadamente, a las cuatro de la tarde, aquellos que debíamos volar a Barcelona esa misma noche hemos salido para el aeropuerto Ministro Pistarini (Ezeiza) para llegar al vuelo con garantías de tiempo suficiente.

Tanto durante la espera de aeropuerto como durante el vuelo (esta vez Iberia vía Madrid) reflexiono sobre lo positivo de viaje y la gran expectativa que me llevo. ¿Por qué no vine antes? Quizá esa sería la pregunta …

Evidentemente, la decisión de con quién o quienes trabajar será más duro que el esfuerzo de estos días puesto que muchas de las empresas, aparentemente, cumplen sobradamente con los requerimientos. Sin duda ahí estará el hándicap.

En todo caso, podríamos decir aquello de “volveré …”

Escribo esto durante el vuelo, ya llegando a Madrid. Pensando en si llegaremos a tiempo a la conexión para Barcelona y como me las arreglo para asearme un poco –cambiarme si es posible- y llegar a tiempo a la sala de plenos del Ayuntamiento donde hoy jueves a las 19h tenemos el pleno de octubre con un montón de temas. Será largo.

Demà Ple Municipal a Mataró

Com cada primer dijous de mes a Mataró es celebra el Ple municipal a l'Ajuntament i, com sempre, durant les setmanes anteriors, des del Grup municipal de CiU hem treballat per fer-nos sentir i escoltar durant la sessió. Aquestes són les nostres Propostes de Resolució, precs i preguntes:

- Proposta de Resolució sobre l'Àrea de Rehabilitació integrada del centre històric i l'eixample de Mataró

- Prec per la creació d'un protocol d'actuació en actes de representació municipal.

- Pregunta referent a la situació de l'edifici del Cafè Nou i les activitats que s'hi realitzen.

- Pregunta en referència a la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència a l'àmbit de residències per a persones amb discapacitat psíquica i física

- Pregunta referent a les inscripcions als cursos del centre del Maresme del Consorci de Normalització Lingüística

- Pregunta sobre la situació de l'antic mercat del Pilar

- Pregunta sobre la neteja dels carrers pavimentats a un sol nivell de Mataró

- Pregunta en relació a les inversions en els equipaments esportius previstos a la zona nord de Mataró

- Pregunta sobre el possible incompliment de l'objecte de la concessió per a l'explotació d'aparcaments municipals

- Pregunta referent al lliurament de documentació a demanda dels grups municipals

Encuentro Empresarial ArgenTIna, Valueshore para España 2º día

Hoy teníamos el segundo día de encuentro formal, con una agenda matinal de alto nivel y una tarde, también, súper-concentrada.

9,30h Argentina país proveedor de soluciones y sitio de inversión tecnológica.

Alejandro Ceccatto. Viceministro de Ciencia, Tecnología e Innovación tecnológica.

Beatriz Nofal. Presidenta Agencia Nacional de Desarrollo de Inversiones – MECON

10,00H La Industria SSI – Área estratégica en el desarrollo exportador de Argentina.

Alejandro Alonso. Director de Promoción de Exportaciones – MRECIC

10,15H Argentina – España. Casos de negocios.

Diego Lozano. Motorola de Argentina.

José María Louzao. Presidente G&L Group – Argentina.

Erik Brieva. Presidente Altea Consulting – España

11,30h Palabras de Cierre.

Enrique Cristofani. Presidente Banco Santander RIO – Argentina.

Rafael Estrella. Embajador de España en Argentina.

Francisca Cabrera. Ministro de Desarrollo Económico. GCBA.

Mauricio Macri. Jefe de Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires.

12,00h Lunch

14:00 a 19:00 Rondas de Negocios entre empresas.

No puedo más que calificar el día como muy productivo. Realmente se nota el trabajo de los organizadores en “machear” los contactos para encontrar oferta y demanda. Acabo la jornada con la sensación de que acabaré encontrando lo que busco y que la profesionalidad de la oferta facilita las cosas y sugiere buenos resultados.

Ahora sólo resta la sesión de networking general de mañana en la Estancia Villa María (Día de campo) para después, de vuelta a casa, decidir en función de las ofertas.

En general, toda la delegación está impresionada positivamente con los contactos. Argentina es ya una realidad para el off-shoring.