Festa Convergent a Vic. CDC en la feina de sempre: Fer País! Aixecar Catalunya!

Es respira el moment difícil pel que travessem com a País i com a societat que ha oblidat molts valors. CDC, avui, volia fer una trobada festiva i ho hem aconseguit. Moltes gràcies a tots. Tant als que heu fet l’esforç d’acompanyar-nos com els que ho heu preparat.
Convergència a punt. Mas, Tremosa, Puig, Corominas, Candini, Trias, Recoder ... i un Pujol que només volia dir quatre coses i ben dites.
Avui m’ha agradat, particularment, en Mas. Fa mesos que el veig més proper, content i distès. Com ha dit en Pujol, l’home a batre és en Mas i per això és el blanc de totes les crítiques, siguin absurdes o no, que el trist-partit ens envia. Avui ha estat “mitiner” i profund.
Continua així Artur! Et necessitem en plena forma per la feina que tenim davant.

L'hoquei Mataró campió de la CERS

Avui he estat tot el dia a la festa de Convergència i, pels compromisos, no he pogut ser a Lloret. Hi era en Francesc Masriera que m’anava informant (i posant nerviós). Ahir a la tarda sí que vaig poder acompanyar l’equip contra els portuguesos.
És una gran fita el que ha aconseguit aquest equip. La demostració més clara que, en l’esport, com en tantes coses de la vida, l’esperit de guanyar quan tot està perdut o millor, de quan ho tens tot a guanyar perquè ja no hi pots perdre res ha estat un gran esperó.
Aquests nois han fet història i l’any que ve, es mereixerien ser a la competició europea.
De la resta de coses, ja hi haurà temps per parlar-ne.

La foto és el Capgros i en podeu seguir la notícia completa.

Aquí la del Tot Mataró.

I aquí la de TV3

En Lluís Recoder a la Nau Gaudí

Com us vaig anunciar, avui hem tingut en Recoder a Mataró. Ha vingut a presentar el seu llibre “La llibertat com a resposta”. L’he anat a trobar a Televisió de Mataró on l’ha entrevistat en Manel Roca i després hem anat cap a la nau Gaudí.
La pluja, el fet de fer-ho en divendres, el lloc encara no consagrat, etc em feia patir per si la gent no responia però, finalment, tot ha sortit bé. Ha començat una mica fred però s’ha animat i hem acabat gaudint, ell el primer, de les seves anècdotes i vivències i, sobretot, de la seva visió sobre la societat actual, la política i els polítics, l’educació i els educadors, la família, la religió, etc. En acabar, s’ha fet un tip d’escriure dedicatòries ja que s’han venut una pila de llibres.
Un bon llibre d’un home amb el cap ben moblat.
Felicitats Lluís.

D’agrair, la presència de l’Alícia i en Pau.

Recoder. La llibertat com a resposta.

Aquest divendres, dia 17, a dos quarts de vuit del vespre (19,30h) tindrem a la Nau Gaudí, en Lluís Recoder (alcalde de Sant Cugat) que ens presentarà el seu nou llibre “La llibertat com a resposta”.
Aquesta setmana santa he aprofitat i l’he llegit. Vaig cometre l’error de començar pel final (un vici meu), atret per l'índex i buscant el seu pensament municipalista. Dic error perquè potser jo mateix m’havia creat l’expectativa de trobar-hi grans novetats i, en no trobar-les, vaig quedar una mica moix. En canvi, l’endemà, en poques hores me’l vaig llegir de dalt a baix d’una tirada i em va agradar molt. En Lluís parla clar dels valors que el mantenen a la política i acabes admirant la seva capacitat de treball i l’ambició de voler reflectir el seu pensament en un llibre que ajuda a refermar allò que, potser altres, tenim més desendreçat i ens pot ajudar a dir les coses pel seu nom i a anar deixant de banda el políticament correcte per tornar a allò del que no ens havíem d’haver allunyat mai: el dir el que es pensa.
Ja tinc ganes de que siguem divendres i poder-lo presentar i sentir-lo de primera ma.

Ramon Tremosa, el sobiranisme necessari.

S’acosten les eleccions europees i a Can Convergència ja tenim els deures pràcticament fets: Il·lusió, programa, candidatura, etc. Bé, falta tancar serrells de l’acord de coalició amb la resta de partits amb els que concorrerem però pràcticament ja està fet. A hores d’ara, només queda principalment, el tancar el tema amb el Partit Andalucista.
Dijous tindrem Consell nacional conjunt a la Federació i aprovarem definitivament el tema.
Avui, els membre de la candidatura de CDC ens hem trobat a Barcelona per ultimar els detalls logístics de campanya i comentar amb Tremosa i Homs (responsable campanya) la actualitat del nostre projecte.
Ens ha regalat el nou llibre “El sobiranisme necessari”, escrit per Miquel Macià, que serà presentat per ell mateix i per Jordi Pujol divendres que ve a l’Orfeó Gracienc. Pel que he pogut veure, promet.

Moviments d’en Guardans.

Sempre he mantingut que és un bon professional y d’aquelles persones que Catalunya hauria de tenir situades en lobbys internacionals defensant els nostres interessos. És una persona preparada i ben segur que propostes professionals no n’hi han faltat ni n’hi en faltaran en el futur.
El vaig conèixer personalment el març 2007 quan vaig anar a Brussel·les a conèixer el Parlament.
Avui que hem conegut la notícia de que ha acceptat un càrrec de confiança de la nova ministra de Cultura del PSOE, seria molt lleig dir que si te aquest o aquell defecte, etc. Tot plegat coses molt pròpies de la política. No ho faré.
Esperaré a que ell mateix ens ho expliqui i ens digui com es menja això. Fets com aquests costen d’explicar i més d’entendre, però ens hi esforçarem. Un pas així donarà tants arguments a qui defensaven el seu relleu a CDC com als socialistes però, sobretot, en donarà a qui viu allunyat de la política per continuar-hi estant.
Tot i això, Ignasi, molta sort.
Jo ja em vaig manifestar clarament a favor d’en Tremosa, però això no treu de reconèixer la vàlua personal d’en Guardans encara que aquest moviment, repeteixo, me l’ha d’explicar molt bé perquè d'entrada, no se veure'n l'encert polític.

Zapatero no ens entabanis més (part IIIª)

Blanco diu que el traspàs de Rodalies és qüestió de mesos.
Fantàstic. Gràcies.
Els catalans, de moment, sempre hem d’anar igual. Benvingut sigui qualsevol moviment. Diguem que se’ns rifen tant com volen i ara, tot d’una, tots hem d'estar contents perquè el nou ministre de Foment diu que Rodalies és qüestió de mesos.

Això no s’aguanta ni des del punt de vista del Peix al cove que era una estratègia Pujolista i que, per cert, és la única que es podia fer amb la força que donava el pes polític del moment.

Que el nou ministre s’hi posa ... només faltaria: ho diu una llei: l'Estatut. Ara bé, ja que els que porten els avions no son els mateixos que els que porten els trens, que el ministre aprofiti i treballi en paral·lel per també, si vol en mesos, ens traspassi els aeroports. És a dir, que com que poden ser feines paral·leles, en mesos, podríem tenir trens i aeroports. No?
Però clar, el problema no només són els trens i els avions sinó que són els quartos per arreglar-ho, clar està. I ben bé, el problema no són els quartos per resoldre les Rodalies i aeroports catalans sinó que, com l’únic que exigim els catalans (també ho diu l'Estatut) és que no se’ns emportin tants quartos a compte d’una “solidaritat” mal entesa, el problema és que si ens en “prenen menys” algú haurà de patir retallades i, ai, aquí és on hi ha els “marramiaus”.
En definitiva, la propaganda del “farem farem farem” no te límits i es tracta de fugir endavant sigui com sigui. Ens arriben les eleccions europees, s’ha de fer bon paper i , sobretot, al PSOE ja estem preocupats perquè el PP ja ens ha agafat la pole. Què més podem fer? A veure ... enviem un xec a Andalusia a compte de la “deuda històrica” i donem el relleu a Chaves fent-lo ascendir a la Champions. De passada aprofitem i reforcem el perfil polític dels ministres amb pesos pesants “del aparato” per tal de que la política-comunicació passi al davant de qualsevol consideració i comencem a enviar paraules (no fets) a Catalunya ja que, el 9 de març, no ens va anar malament ...
A mi, tota aquesta moguda tàctica em sembla impròpia de l’alta política. El País està davant de reptes molt seriosos i el PSOE, també. El País per raons òbvies i el PSOE perquè no te majoria al Congrés i ha d’anar rumiant de cedir davant algú per poder aprovar els pressupostos 2010 i abordar la Presidència Europea amb tranquil·litat. El País necessita fer polítiques que van molt més enllà del curt-terminisme i no pot estar a l’albir dels calendaris electorals. Quan ho entendrem això?
Tant de bo fos qüestió de mesos ...

Ni caminar ni esquiar. Un bon esmorzar.

Tenia moltes ganes d’esquiar i aprofitar que els meus fills eren aquí dalt per fer-ho junts.
Llevats a l’hora habitual –m’agrada ser a pistes a quarts de nou- hem enfilat la carretera de Vallter que era neta però que es notava que, ahir, la estació havia estat tancada i per tant, estava poc trepitjada.
Feia una mica de vent, diria que la mida justa per molestar i incomodar. Hem fet el cafetó del matí i esperat a veure com anava el tema. Una hora més tard encara no he vist a ningú comprar el passis mentre els pisters continuaven arreglant l’estació. La veritat és que he fet un volt i la neu estava fantàstica i l’entorn amb una nevada de pic de l’hivern.
La colla d’amics dels meus fills no semblaven estar massa per la feina –jo tampoc- i, al final, la pressió d’en Sergi visualitzant un bon esmorzar ens ha fet posar rumb al tiberi.
Hem intentat anar al Rigà de Tregurà però com que hi hem arribat a quarts d’onze ja no ens han atès (ho fan fins a les 10h per poder preparar dinars). En canvi, a la Roca, a Can Pei (valor segur) si que hem pogut “treure el ventre de pena”. Això sí, ara ja no hi haurà qui dini.
Què hi farem!

Suspesa la processó de Camprodon

A dos quarts de cinc de la tarda, reunits al Monestir, la Junta de la processó acaba de decidir que la processó queda suspesa pel mal temps actual i previst.
Fins l’any vinent.

Aigua per la mort de Déu ? Sants Misteris ...

Avui toca processó dels Sants Misteris, a Camprodon.
Tot el dia que està tapat i va plovisquejant però no sembla que s’hi hagi de posar amb més intensitat fins que ens arribi el front anunciat.
Toca estar pendent del radar meteorològic i, de moment, el front encara és lluny. Ara bé, aquesta pluja fina tampoc ajuda i ja veurem què passa.

El pla oficial, és:
Des del monestir, a 2/4 de 9 del vespre, Sortida en marxa ràpida vers la plaça Espanya per fer el lliurament al Centurió del Maniple del banderí de comandament, així com per recollir els Decurions i el Pendó del Maniple. Col·locació a les escales del monestir del Retaule de la Passió.
A les 21h,Processó dels Sants Misteris.

Novetats des del Castrum. En Peláez, Capità Manàia deixa pas.

Els Armats ens van convidar a visitar el Castrum en plena ebullició. Aquest moment és quan s’estan vestint i preparant per sortir per fer l’Homenatge a la Ciutat. Es mouen amb poc espai però com que ho tenen tot apamat i, sobretot, molt organitzat l’ordre s’imposa al caos aparent i no hi ha gaire nervis.
Després de saludar-los i veure’ls reunits al pati de la presó i sortir, ha arribat en Felip Puig i hem baixat fins a Santa Maria des d’on els hem vist recollir la bandera. Després hem anat a la plaça Santa Anna a veure l’espectacle que preparen amb tant delit.
Avui, en Peláez ens ha donat la sorpresa i, en llegir el seu discurs, ha anunciat la seva voluntat de cedir el relleu com a Capità Manàia. En acabar, li he agraït la seva dedicació i responsabilitat. El seu exemple, com el de tants i tants armats, ha de servir perquè aquesta tradició tant mostrada tingui continuïtat amb tanta dignitat i devoció com fins ara.
I aquest anunci se suma al del pas enrere, també, de l’actual President, l’Anastasi Codosal. Anys de canvi pels Armats però amb salut de ferro pel que hem pogut veure i sentir.
Armats de Mataró, Soldats de Pau, endavant !!!

Quin futbol ! Barça 4 Bayern 0

Tot i que em temia un altre remullada (com finalment ha passat) no m’he volgut perdre el Barça – Bayern. Aquest any, ser culé et dóna alegries com les d’avui. Un partit antològic que demostra que quan un grup te qualitat, companyonia i bona direcció, les coses funcionen.
Si continuem així, serà difícil que els títols no arribin.

Nota negativa :-(

No m’han tocat entrades per anar a València a la final amb el Bilbao.

Saetas, Prendiment i la passió segons els Armats de Mataró 2009

Al matí, després de la passejada per les cinc sènies he anat a treure el cap a la matinal de saetas. Evidentment hi he arribat tard i no he pogut gaudir de l’espectacle.
Aquesta tarda he estat a Santa Maria i la Riera veient desfilar la processó del Prendiment i, després, he tornat a veure la passió segons els Armats, a la presó.
L’any passat em va agradar però aquest any, més. No se si el fet d’estar centrat davant l’escenari, el que no he passat fred (l’any passat sí que ho recordo –i sensació d’humitat-) o ves a saber però m’ha semblat un gran espectacle. Molt ben treballat, gens pesat i molt distret.

Passejada per les cinc sènies

Aquest matí, a quarts de deu, ens trobàvem amb la Carolina Soler per fer una passejada per les cinc sènies amb l’Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro, tots ells autors d’una guia per a “Descobrir les cinc sènies” que van presentar divendres a Can Palauet.
Als organitzadors els ha sorprès la gent que hi havia tot i que, en el fons, per una ciutat de 120.000 habitants no érem tants. Cal dir però, que se’n havia de tenir ganes perquè avui és dia de Rams.
Estava molt ben organitzada, hem entrat a diferents cases de pagès, ens han ensenyat el funcionament de la mina, d’un pou amb la bomba de pistó (a l’hort de casa n’hi havia una ...), els diferents cultius d’horta, per en definitiva ajudar a conèixer millor un patrimoni natural immens que tenim al costat de la Ciutat.
Hem arribat fins al turó d’Onofre Arnau des d’on, com sabeu, hi ha una gran vista tot i estar només a 131m d’alçada. Des d’allà, hem pogut veure clarament l’impacte que tindria el traçat de la línia orbital si es fa tal i com està previst. Ja vaig avisar que s’acostaven turbulències per aquest fet. Des de CiU, després de reunir-nos amb diferents experts hem decidit sumar-nos a fer al·legacions al projecte.

Il Divo omple el Sant Jordi

Els havia vist alguna vegada de refilada fent zapping però no tenia ni idea de qui eren ni d’on havien sortit. La casualitat ha fet que pim pam pum, aquest vespre hagi estat al Sant Jordi en la seva actuació a Barcelona.
Mare de Déu! Jo ni hi idea i ells omplen un Sant Jordi. Així és el món. Vides i gustos paral·lels i gent per a tot.
Canten bé, fans de certa edat, i un muntatge ben orquestrat.

ALGUNS VIDEOS INTERESSANTS DEL PLE MUNICIPAL DEL MES D'ABRIL DE MATARÓ

Hem seleccionat algunes parts interessants del darrer Ple municipal a Mataró (2/04/2009):

• CiU es suma a la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics (video)- Proposta de resolució escrita


• CiU proposa millorar l'eficacia en la lluita contra les pintades (video) - Proposta de Resolució de CiU acceptada durant el Ple.


• En relació a les factures no pagades del Festival Shakespeare - videos: part 1 // part 2 - Pregunta que va presentar CiU


• El Govern no sap quants ciutadans de Mataró estan a l'atur i no reben cap prestació. (video) - Nota de premsa

També podeu trobar més videos de CiU Mataró aquí.

Jutjat Mercantil a Mataró. Ara sí, ara no! En què quedem?

Primer va ser al ple de novembre de l’any passat, a Mataró, i després al del Consell comarcal d’aquest gener en que vam aconseguir la unanimitat en la necessitat de portar a la Ciutat un jutjat del mercantil per aconseguir una descentralització de la justícia en aquest àmbit en uns moments de molta necessitat.
Ara, des del parlament, els diputats de la comarca del tripartit, no han estat a l’alçada.

Puig i Pelegrí anuncien que CiU concorrerà a les eleccions europees juntament amb PNB, BNV i Unió Mallorquina

Transcric nota de darrera hora per a tots els interssats:

Puig i Pelegrí:
Lamenten que el BNG hagi desestimat la proposta que Mas i Duran van fer de reeditar Galeuscat i anuncien una possible incorporació de Coalició Canària i el Partit Andalucista
Felip Puig i Josep Maria pelegrí han estat els encarregat d’anunciar aquest matí que Convergència i Unió es presentarà a les eleccions europees juntament amb el PNB, el Bloc Nacionalista Valencià i Unió Mallorquina. En la roda de premsa que els dos dirigents nacionalistes han fet al Parlament de Catalunya han confirmat que fa uns dies “Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida varen renovar l’oferta d’anar junts a les eleccions europees als bascos i als gallecs”. Aquesta oferta ha estat “acceptada pel PNB i desestimada pel BNG”.
Així mateix, han explicat que, com en anteriors comicis, valencians i mallorquins formaran part de la llista que treballa la federació nacionalista i s’està encara en negociacions amb Coalició Canària i el Partit Andalucista per formar-ne part de nou.
Segons han explicat, i per adequar el lloc a les llistes als resultats electorals, la proposta per reeditar Galeuscat passava perquè Convergència ocupés el primer lloc, PNB el número dos, Unió el tres, BNG el número 4, el cinquè correspondria a Convergència i la resta de números cal determinar encara l’adjudicació a la resta de formacions polítiques.
Per Felip Puig la decisió final del BNG es deu “al procés de reflexió que han iniciat els gallecs” després dels comicis. “El resultat de les eleccions els han portat a revisar aspectes ideològics i a fer una anàlisi de la seva direcció política” que es renovarà segurament el proper mes de maig. “Lamentem que no hagin volgut reeditar Galeuscat” ha dit Puig però s’ha mostrat comprensiu amb els arguments esgrimits.
Puig i Pelegrí s’han mostrat convençuts que aquesta candidatura tindrà bons resultats electorals. “Nosaltres estem treballant en una forquilla de tres a quatre diputats” i es per aquest motiu que “no ens hem plantejat” si el número dos s’ha “d’alterar a mitja legislatura”. Els dos polítics tampoc han donat a conèixer el nom final de la coalició. “Veurem com acabem d’articular-ho tot i el nom que li donem, si és que li donem algun nom”.
Preguntats sobre si ERC ha intercedit en la decisió final del BNG, Puig ha contestat que “no observo que hagin jugat brut” i ha constatat que la candidatura que els republicans acabin configurant “tindrà més un esbiaix ideològic que no estarà marcada pel component nacionalista”.
Finalment, els dos s’han mostrat convençuts que Galeuscat s’ha de mantenir al marge de les eleccions europees. “Galeuscat mai ha deixat de treballar” ha dit Pelegrí mentre anunciaven que després del 7 de juny “farem una trobada de les tres formacions polítiques per replantejar-nos i decidir les accions a nivell de política espanyola”. Pels dos és important mantenir aquesta “tercera via” a nivell de l’estat espanyol per continuar avançant cap a un estat “confederal” i aguantar les pressions unitaristes que vénen des dels partits majoritaris a Espanya.

Així no serem mai competitius !

La situació econòmica és delicada i, en canvi, ja sembla que molta gent tingui la síndrome de “vacances” de setmana santa. Això fa anys que passa i no pot ser! El País baixa la guàrdia quan s’acosta setmana santa, qualsevol pont, l’estiu, el mes de desembre ... Sembla com si ens haguéssim de preparar per quan arribi la festa.
Voleu dir que una economia així pot resistir a la productivitat dels motors econòmics mundials amb els que competim? Afirmo que no.

Doncs anem-hi fort fins que pleguem físicament i fem el que toca amb tota la intensitat fins el darrer moment.