Dues opcions:
Tu què faries? ... Tu tries.
No cerquis res divertit, no hi ha res.Llegeix de totes maneres.La meva pregunta és: Haguessis fet el mateix?En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nens ambdiscapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants vapronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que vanassistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va feruna pregunta:'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa laNatura , es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no potaprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre lescoses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses almeu fill?'L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.El pare va continuar. 'Crec que quan un nen com en Shay, que eramental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix unaoportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en laforma en què altres persones tracten a aquest nen'.Després va contar la següent història:En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay hosabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar, 'Creus que emdeixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú comen Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si almeu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentitde pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot iles seves mancances.Em vaig acostar a un dels nens en el camp i li vaig preguntar (noesperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nen va mirar alseu voltant per orientar-se i va dir: 'Estem perdent per sis carreresi el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en elnostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, esposà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ullsi amb la calor en el meu cor. Els nens s'adonaren de la meva alegriade veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equipde Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugaral camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veiaextasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb unsomriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou.Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursaguanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpegés regalant així laseva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat alShay. Tothom sabia que era impossible que colpegés, perquè Shay tansols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectaramb la pilota.Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador,reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquestmoment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos perllançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fercontacte.El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornara tirar la bola suaument cap a Shay.Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.El joc ara ja seria acabat.El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la llançata la primera base.Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, elpitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, forade l'abast de tots els companys.Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:'Shay, corre a la primera! Corre a la primera! Shay mai en la sevavida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a laprimera base.Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.Tots cridaren, 'Corre a la segona, corre a la segona!'Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitantemocionat per arribar a la base.En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de ladreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la sevaprimera oportunitat de ser l'heroi del seu equip.Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però vaentendre las intencions del llançador per la qual cosa, també,intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del capdel jugador de la tercera base.Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que elscorredors de davant seu voltaven les bases cap a casa.Tots estaven cridant, 'Shay, Shay, Shay, all the way Shay' Shay vaarribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer aajudar-lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li vacridar, 'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i elsespectadors, tots de peu cridaven: 'Shay, ves a casa! Ves a casa!Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat coml'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seuequip.'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seurostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros deveritable amor i humanitat en aquest món.Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern,sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, elretorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant elseu petit heroi del dia!I ara una mica de nota a peu d'aquesta història:Tots estem disposats a enviar milers d'acudits a través de l'e-mailsense un segon pensament, però quan es tracta d'enviar missatges sobreles opcions de vida, la gent dubta.El cru, vulgar, i sovint obscè, passa lliurement pel ciberespai, peròel debat públic sobre la decència és massa sovint suprimit en lesnostres escoles i llocs de treball.Si estàs pensant en la transmissió d'aquest missatge, és probable queestiguis classificant les persones de la llibreta d'adreces que no sónles «adequades» per rebre aquest tipus de missatge. Bé, la persona quet'ho ha enviat considera que tots podem fer una diferència.Tots tenim milers d'oportunitats cada dia per ajudar a realitzarl'ordre natural de les coses.Per tant, moltes interaccions aparentment trivials entre dues personesens presenten una elecció:¿Potser aprofitarem una espurna d'amor i humanitat, o deixarem passaraquestes oportunitats , deixant el món una mica més fred en el procés?Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per comtracta als seus menys afortunats d'entre ells.Ara tens dues opcions:
1. Suprimeix
Tu què faries? ... Tu tries.
No cerquis res divertit, no hi ha res.Llegeix de totes maneres.La meva pregunta és: Haguessis fet el mateix?En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nens ambdiscapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants vapronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que vanassistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va feruna pregunta:'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa laNatura , es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no potaprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre lescoses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses almeu fill?'L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.El pare va continuar. 'Crec que quan un nen com en Shay, que eramental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix unaoportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en laforma en què altres persones tracten a aquest nen'.Després va contar la següent història:En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay hosabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar, 'Creus que emdeixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú comen Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si almeu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentitde pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot iles seves mancances.Em vaig acostar a un dels nens en el camp i li vaig preguntar (noesperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nen va mirar alseu voltant per orientar-se i va dir: 'Estem perdent per sis carreresi el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en elnostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, esposà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ullsi amb la calor en el meu cor. Els nens s'adonaren de la meva alegriade veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equipde Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugaral camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veiaextasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb unsomriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou.Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursaguanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpegés regalant així laseva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat alShay. Tothom sabia que era impossible que colpegés, perquè Shay tansols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectaramb la pilota.Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador,reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquestmoment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos perllançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fercontacte.El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornara tirar la bola suaument cap a Shay.Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.El joc ara ja seria acabat.El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la llançata la primera base.Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, elpitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, forade l'abast de tots els companys.Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:'Shay, corre a la primera! Corre a la primera! Shay mai en la sevavida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a laprimera base.Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.Tots cridaren, 'Corre a la segona, corre a la segona!'Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitantemocionat per arribar a la base.En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de ladreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la sevaprimera oportunitat de ser l'heroi del seu equip.Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però vaentendre las intencions del llançador per la qual cosa, també,intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del capdel jugador de la tercera base.Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que elscorredors de davant seu voltaven les bases cap a casa.Tots estaven cridant, 'Shay, Shay, Shay, all the way Shay' Shay vaarribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer aajudar-lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li vacridar, 'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i elsespectadors, tots de peu cridaven: 'Shay, ves a casa! Ves a casa!Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat coml'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seuequip.'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seurostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros deveritable amor i humanitat en aquest món.Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern,sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, elretorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant elseu petit heroi del dia!I ara una mica de nota a peu d'aquesta història:Tots estem disposats a enviar milers d'acudits a través de l'e-mailsense un segon pensament, però quan es tracta d'enviar missatges sobreles opcions de vida, la gent dubta.El cru, vulgar, i sovint obscè, passa lliurement pel ciberespai, peròel debat públic sobre la decència és massa sovint suprimit en lesnostres escoles i llocs de treball.Si estàs pensant en la transmissió d'aquest missatge, és probable queestiguis classificant les persones de la llibreta d'adreces que no sónles «adequades» per rebre aquest tipus de missatge. Bé, la persona quet'ho ha enviat considera que tots podem fer una diferència.Tots tenim milers d'oportunitats cada dia per ajudar a realitzarl'ordre natural de les coses.Per tant, moltes interaccions aparentment trivials entre dues personesens presenten una elecció:¿Potser aprofitarem una espurna d'amor i humanitat, o deixarem passaraquestes oportunitats , deixant el món una mica més fred en el procés?Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per comtracta als seus menys afortunats d'entre ells.Ara tens dues opcions:
1. Suprimeix
2. Fes lo córrer
El teu dia, pot ser un 'Shay day'.
El teu dia, pot ser un 'Shay day'.
