Farien bé els responsables polítics dels partits majoritaris de l’Estat de prendre’n nota i tractar d’esbrinar-ne els motius, però també nosaltres.
En el meu cas, el 92 vaig guanyar-me una bronca monumental de molts suposats patriotes catalans quan, a l’Estadi Olímpic, no vaig pitar al Rei i vaig guardar el degut respecte, tot i portar la bandera catalana a les mans.
Sense voler dir res més que el que dic, acostumo a reflexionar les coses i crec que el respecte des de la diferència és el que caracteritza la democràcia. Ara bé, pites a qui et respecta i respectes? La resposta és no.
Per tant, alguna cosa passa i caldria treballar-hi. Catalans i bascos no podem estar perpètuament xiulant perquè, en definitiva, no avancem.
De vegades penso que la força se’ns en va en fogonades. La nostra obligació, i ara parlo com a polític, és superar aquesta frustració resolent-ne d’arrel els motius veritables.
