El moment que vivim no permet estar cofoi i s’ha notat, avui. La sensació dels Consellers i de la Direcció Nacional és de plena consciència de la dificultat del moment. Sobretot la crisi econòmica que pressiona totes les costures del sistema i amenaça en trencar-les però, també, la constatació de que tot el tema Pretòria contribueix encara més a allunyar la societat de la política i dels polítics.
Ara bé, dit això, repeteixo que em sento orgullós de ser d’aquest Partit. M’identifico molt amb les intervencions, començant per la de l’Artur a qui veig cada dia més fet i més posat en el paper que li demanem. Cap concessió a les enquestes i només una idea fixa: apropar-nos a la gent i escoltar.
Avui, fins i tot en Madí m’ha convençut. Feina feina i feina. Sense invents.
En Felip, com sempre, contundent i murri. Mireu quina mirada a la foto que li he pescat.
En Tremosa ja se sent còmode en el paper al Consell i tot i l’hora avançada en que ens ha pogut parlar, ens ha fet riure a tots amb la comicitat amb la que ens ha explicat la seva visita a la Moncloa amb una Delegació Europea. M’ha promès una entrada brillant al seu bloc. Diu que en dirà: “crònica còmica de una visita a la Moncloa”. El més fotut però és que ens ho podem prendre així però fa pena saber com queden d’estorats els europeus quan veuen “el nivell” dels ministres espanyols i les seves respostes davant la greu situació econòmica que vivim.
Ei! I apunteu aquest nom: Marc Guerrero. Quin currículum el d’aquest noi que en el Congrés del ELDR celebrat a Barcelona aquesta setmana ha aconseguit una Vice-Presidència per davant de polítics de primera línia Europea. Una jove promesa convergent!
