M’omple de satisfacció veure tants nois i noies vestits amb la samarreta de la UE Mataró. Des dels de l’escola de bàsquet fins els primers equips, tots amb la mateixa il·lusió de pertànyer al mon del bàsquet.
És estimulant veure com amb un esforç econòmic tant baix, comparativament a altres àmbits, es proporciona als joves un estil de vida que, molt probablement, els acompanyarà per sempre més. L’esport ensenya valors des de petits i ens cal redoblar esforços per tenir-ho en compte. La salut, física i mental, també en són conseqüències positives que cal tenir en compte com a element preventiu i, per tant, tots ens hi hem de comprometre com a prioritat.
Després, el resultat del partit amb els de la Seu d’Urgell, ja no m’ha agradat tant. Si al final del segon temps el resultat era de 32 a 21 pel Mataró i, després la diferència ha pujat fins als 16 punts de diferència màxima -crec recordar- la cosa s’ha començat a torçar i hem acabat perdent. Tal com si, en veure’s la diferència, haguéssim marxat del partit. Quan hi hem volgut tornar, ja no hi hem estat a temps.
