Aquest cap de setmana em convenia desconnectar. Massa temps en continu i hem marxat per mirar de descansar una mica.
Per casualitat, tot passejant per anar a sopar, he vist que hi havia aquesta xerrada sobre la prevenció del consum de drogues a la Sala Casal de Camprodon i hi hem entrat. Segurament, el fet que la donés en Julio Alberto (ex-jugador del Barça) ens ha fet decidir.
Un cop dintre, una hora i mitja enganxat i frapat per conèixer, una vegada més, i de primera ma, el mal que fa la droga. De saber-ho, ho sabem o, millor dit, ens pensem que ho sabem però cada vegada que ho sento, quedo més estorat. Sobretot perquè sembla que cada vegada hi ha més consum i menys prevenció per part dels joves. N’hi ha de tanta mena que es pensen que no els farà mal o que “controlen”. Error !! Com els falsos amics, la droga enganya i t’escanya fins convertir-te en una marioneta al seu servei.
Sentir al sub-inspector dels Mossos, o al mateix Julio Alberto explicant les experiències diàries i la sensació d’impotència de tots dos davant del fenomen fa pensar i molt. Julio, partidari de més “ma dura” i lleis més rígides però, sobretot, d’una aplicació sense contemplacions. El policia, potser més prudent, també sembla gestionar aquella sensació de voler i no poder justificar el que està passant. Tots dos ho viuen cada dia, el mosso al carrer perseguint-la i exercint l’autoritat, en Julio, des de la seva consulta i fent pedagogia en instituts de tot l’Estat.
Aquesta batalla, que ho és, l’hem de guanyar perquè si no, no se pas on arribarem.
