Avui, a Robafaves, s'ha presentat el llibre Veus de Mataró, fet per en Xavier Amat. De fet, ja s'havia presentat fa mesos i, jo, ja el vaig llegir abans de l'estiu però m'ha fet gràcia anar-hi perquè l'utilitzo de consulta habitual (igual que el que va escriure en Francesc Robert -que també era allà-). Li he dit que em semblava una mena de diccionari i que si hagués publicat tot el material que ens ha dit que te, seria una enciclopèdia.
L'autor ens ha confessat que va ser arran de l'entrevista que va fer a en Manuel Mas quan es va decidir a fer-lo en format entrevistes (suposo per la atzagaiada que diu). Fins llavors, havia pensat en anar-lo lligant com una narració.
També ha estat interessant la tertúlia que s'ha produït en tenir un "públic", pràcticament, centrat en gent de les associacions i he estat d'acord en moltes coses, sobretot en la principal: les associacions continuen essent necessàries per a la cohesió de la Ciutat encara que el seu paper hagi evolucionat i ho hagi de fer més encara.
De fet, però, no he gosat intervenir més i entrar en la tertúlia -ho hagués fet amb molt de gust- perquè les han dit tant grosses tirant cap als "polítics" que m'ha semblat més prudent escoltar-los bé i gravar-me tot el que han dit per, si s'escau, en el futur no caure en el mateix estil de govern que tant s'ha criticat avui.
