Estic segur que aquest País se’n sortirà quan assumeixi que la llengua pròpia -el català- ha de ser la primera però que hi ha dues realitats clares: la primera és que l’anglès ha de ser la nostra opció estratègica i ens hi hem de bolcar (com també ho hauria de fer tot l’Estat). La segona és que el castellà també és nostre i sense discutir que ens hagi estat imposat, ara és una realitat útil.
La idea de fer aquest post m'ha vingut en llegir aquest altre i que m’ha sorprès. Com heu vist, he plagiat el títol.
