Agraït al Barça, tot i la eliminació. (Barça 1 – Inter 0 però 2-3 al conjunt)

He de dir que hi anava amb ganes de remuntada però plenament conscient de la dificultat de la gesta. A Milà vam encaixar un 3 a 1 i tot i que no és impossible, l’Inter està en forma i és mestre en l’art de la defensa.

He vist un Barça voluntariós i a qui li perdonaré tot durant 10 anys –millor dit, als jugadors de les 6 copes- però cansat en alguns moments. Torno a dir que l’Inter ha fet un gran partit des del seu punt de vista. Han fet el que han vingut a fer i ho han fet perfectament. Només els 10 minuts finals, el Barça ha pogut posar-hi alguna cosa més que voluntat i han estat els únics moments en que s’albirava alguna possibilitat.

Aquests nois porten una pressió terrible i en Pep es passa els dies recuperant-los de l’esforç físic i mental que suporten. Ens han fet viure moments de glòria que no oblidarem mai. Fa 30 anys que sóc soci del Barça i he viscut de tot però com l’any passat res. Partits com el d’avui, amb el tradicional joc italià de cadenat no són cap novetat i no signifiquen que no haguem jugat bé. Hem fet el que hem pogut i si algun jugador no ha estat prou “despert” o no ha pogut fer més, segur que s’esforçarà i ho donarà tot en el que ens resta de temporada per guanyar la lliga. No en tinc cap dubte !

Passi el que passi Visca el Barça ! i Visca Catalunya !!!

Quin País !!!

PD: tot i això, després del partit estava .. piu piu piu pi pi pi p p p p p zzzzzzzzzzzzz ..... el no gol del nano (Bojan) m’ha matat.

www.mesmataro.cat. Plens Municipals de Mataró, íntegres a internet gràcies a CiU Mataró i molt voluntarisme treballant junts per la transparència

Avui hem posat en funcionament un nou web on els ciutadans i les ciutadanes de Mataró podran trobar la gravació íntegre dels Plens Municipals.

A finals d’octubre de 2008, coincidint amb el debat del PAM i Pressupost Municipal pel 2009, posavem en funcionament el bloc “Mataró Transparent”, com una mostra de la transparència exigida per aquest grup al govern de la ciutat.

Aquella experiència, que ha rebut el reconeixement de ciutadans i entitats, a més de proporcionar molta informació, fins aquell moment desconeguda, va obligar al govern de la ciutat a fer un canvi d’actitud i millorar, encara que sempre per darrere de CiU, la seva transparència comunicativa, sobretot al web municipal.

Ara, Convergència i Unió donem un nou pas endavant i oferim als mataronins i mataronines la possibilitat de seguir íntegrament els Plens Municipals a través del web mesmataro.cat . Per veure un punt concret només cal escollir el Ple corresponent al menú lateral i una vegada obert l’ordre del dia es clica la part que el conté per visionar-lo. Clicant sobre la paraula “inici” es torna al menú principal per poder accedir a un nou vídeo.

Insisteixo a dir que la iniciativa s’ha fet amb recursos limitats i, sobretot, gràcies a la col·laboració de voluntaris que actualitzaran puntualment el lloc web amb la gravació mensual de la sessió plenària de l’Ajuntament de Mataró. Convergència i Unió confia en que la iniciativa col·labori a acostar el debat polític a la ciutadania i proporcioni una informació objectiva de l’activitat municipal.

Avancem un pas més en l’objectiu de la transparència a que ens comprometem quan governem.

Crec que serà molt útil a tothom qui vulgui saber de quina manera i com s'ha tractat cada tema (per parts de tots els grups) d'interès d'una part de la ciutadania o de tota. Què vull dir? doncs que quan algú sap que ha anat al Ple un tema del seu interès, doncs ja sap que podrà anar al WWW.MESMATARO.CAT i veure'l íntegra.

Convergència debat sobre la immigració.

Avui hem tingut el tercer debat del cicle “Convergència debat” que, liderats per l’històric Joaquim “Pim” Montserrat, va encetar l’executiu de CDC fa uns mesos. El primer va ser sobre les consultes populars sobre el “Dret a decidir”, el segon sobre la crisi i aquest, sobre immigració.

Aquests debats són oberts a militants i simpatitzants de la Federació i es moderen amb rigor de cronòmetre per tal de poder escoltar a tothom i contrastar el màxim nombre d’opinions. El debat ha estat enriquidor i, desgraciadament, s’ha fet curt. Afortunadament, comptem amb militants i simpatitzants d’aquests “nous catalans” que ens ajuden constantment a sintonitzar necessitats i han estat cabdals en el debat.

Avui, tot i estar el dia designat des de fa dos mesos, ha coincidit amb tota la polèmica que s’ha suscitat a la Ciutat en presentar el Grup del PP una Proposta de Resolució pel proper Ple per tal de que es comuniqui a la Policia la situació d’empadronaments de persones “sense papers” o bé es demani ala Policia que ens requereixi aquesta informació. Sobre aquest tema, ja ens vam posicionar immediatament dient que la trobàvem “oportunista i electoralista” pel fet de que vam signar un Pacte de Nova Ciutadania on els diferents partits ens comprometíem a tractar aquests temes dins el sí d’aquest pacte i els amics del PP han preferit obeir ordres superiors i presentar la proposta, abans que respectar els seus propis compromisos.

Aquest tema no es pot despatxar alegrement amb una proposta així perquè no arregla res. En aquest tema, massa sovint tenim la sensació de que no hi estem fent l’aproximació correcte però, sobretot, no hi ha la necessària transparència i informació per part de qui en te les dades i gestiona el poder. Ara bé, així no es fan les coses i si se’n vol parlar, es demana que es reuneixi el Pacte –com hem fet nosaltres- i a partir d’aquí es fan les propostes que es cregui convenient. Tothom entendria que algú se’n volés desmarcar però no així, acomiadant-se del Pacte “a la francesa”.

Però bé, no és d’aquest tema que volia parlar sino del debat que hem tingut. És clar que ha sortit aquest tema però com que les posicions eren molt conegudes no hi ha hagut debat. On sí hem aprofundit és en la constatació del desconeixement que hi ha al carrer sobre el com funcionen els plans d’acollida, els serveis als nouvinguts, però també de quins son els barems que permeten o no obtenir determinats ajuts o quines són les regles que regeixen l’arribada de persones que busquen llaurar-se un futur millor, ni quins són els terminis ni condicions amb les que els acollim, etc. Hem constatat una vegada més quan de distorsionat pot arribar a ser el xiuxiueig en aquests temes. És urgent que totes les administracions implicades –que són totes- siguin transparents i informin sobre com gestionen el fenomen que durant anys s’ha promocionat donat que es deia que era necessari per a la nostra economia. Per tant, evitem demagògies i hipocresies, i gestionem el tema amb naturalitat sense amagar cap debat.

Post relacionat.

25A - Nova onada de consultes.

Acabo d'estar una bona estona xerrant amb els amics de Cabrera i compartint sobre la diada d'avui.

En aquests moments ja estan superant un 27% de participació i la lectura que se'n pot fer és positiva.

Encara és aviat per fer la avaluació del resultats d'avui arreu i, per tant, ja hi haurà temps.

De moment, il·lusió i ganes, revulsiu i retrobament, gent gran emocionada, els molt joves sembla que encara no se senten gaire motivats, nervis perquè els observadors no acabaven d'arribar, alegria i orgull, sentiments de tota mena però, sobretot, una germanor que no se sol veure en esdeveniments polítics.

Tot és fer camí. Felicitats amics i amigues. Bona feina !

Quin País !!!

Podeu seguir-ho tot des del seu bloc.

Escoltem la gent. Carpa a la Plaça de Santa Anna

Aquesta tarda hem tornat a la Plaça de Santa Anna amb la carpa.

L'objectiu és poder escoltar a la gent i que tothom qui tingui ganes de dir-nos quelcom, ho pugui fer en un ambient distès i proper.

Bones vibracions i voluntat de treballar pel canvi.

Per nosaltres no quedarà.

Sant Jordi 2010

Sant Jordi és un dia especial. M’agrada l’ambient perquè és un dia feiner on tot sembla una festa. Treballem però, alhora, ens ho combinem per sortir al carrer a veure l’ambient. La tradició del llibre i la rosa comporta un sentiment de catalanitat profund i la sensació de que val la pena.

Al matí, a les set ja era al despatx i a la una he anat a l’Ajuntament a fer el me torn per acompanyar les visites que volien conèixer la Casa Gran. Entre la una i quarts de tres no hi ha gaires visites i les pots fer allargar tot el que els ve de gust i explicar-los tant l’edifici com curiositats del funcionament que sempre et pregunten. Te’n adones però, del gran desconeixement que hi ha sobre moltes coses i quan de distants estem, moltes vegades, els polítics de la gent. Potser s’hauria de fer més sovint.

Després, dinar de família i a treballar una mica més, fins a quarts de set que he tornat a capbussar-me en la festa. Passejada per la Riera i a veure l'actuació dels Capgrossos i la dormida de tota la gegantada de la Ciutat.

Avui hem denunciat que el PSC va acostant i confonent la imatge institucional amb la seva

Aquest matí hem convocat una roda de premsa per denunciar l’apropiació de la imatge institucional que d’un temps cap aquí està fent el PSC. De fet a l’àmbit nacional ja ha estat denunciat, tant per CiU com per alguns mitjans de comunicació. Però Mataró, lluny de ser una excepció, és un dels casos on el vincle entre la imatge del PSC com a partit i la institucional cada vegada és més gran.

Quan parlem d’imatges no cal explicar-se gaire. El que cal fer és mostrar-les i tothom pot jutjar per ell mateix. Per això us en deixo unes quantes. A més, aquí hi trobareu el text íntegre de la nota de premsa i tota la informació que hem donat als mitjans.

La de sobre hauria de ser sempre la imatge institucional del nostre Ajuntament, però el que trobem són coses semblants al que hi ha a sota

A més de tot el que podeu trobar al web del grup, també us deixo el vídeo de la roda de premsa.

Més infomarció a:

PRESENTACIÓ LLIURADA A LA RODA DE PREMSA

NÚMERO ESPECIAL DEL PARLEM-NE

Del projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683:2003): una escola popular

He afegit una D al títol del llibre que aquest vespre s’ha presentat al nou edifici de l’Escola Pia de Mataró per lligar-ho amb una realitat que, fins avui, no se m’havia fet tant evident o, com a mínim, no me l’havia plantejat així.

Jo sóc producte “Del” projecte educatiu de l’Escola Pia. Sens dubte. Primer a Arenys i després aquí a Mataró. Al Col·legi Cassà d’Arenys hi teníem un director escolapi. El primer que vaig conèixer, el Ricard Manich, era de la vella escola, del que es feia respectar per una autoritat autoritàriament autoritària. Potser exagero o com que jo era molt petit, així m’ho semblava. No en puc parlar malament perquè sota el negre del vestit s’hi amagava un home tendre que, a la mínima, maldava per repartir els caramels de pal que sempre portava per a premiar els bons comportaments. Era el Pare Manich ! Després va venir en Salvador Freixas, el Pare Freixas. Un canvi radical perquè, apart de més jove (sotana fora), li va tocar viure i fer la transició des de l’època de la dictadura franquista a la democràcia. Encara en recordo les sortides amb aquell 124 verd blavós i la seva ferma voluntat d’educar-nos integralment fent-nos aprendre que una escola no viu només de mestres i alumnes sinó que s’ha de mantenir: pintar, arreglar, modernitzar, etc. Recordo el dia en que em va dir: nano, posa’t al costat del telèfon i quan truquin, despenges i sense escoltar què volen els diu: “Bon dia, l’escola estarà tancada fins dijous que ve” i penges. Era el 20 de novembre del 75 i me’n faig fer un tip durant tot el matí.

I després del Pare Freixas, a qui per cert no he tornat a veure fins el dia de la beatificació del Dr. Samsó , va venir un altre canvi radical: el Pare Joan. Per dir-ho d’alguna manera, era una barreja sumada entre els dos anteriors. Sempre em va semblar un home senzill i sensible, un home dels que es fa estimar a la primera. Ell em va obrir el camí cap a l’escola Pia de Mataró, a Santa Anna i, tot i que primer havia de fer el BUP, circumstàncies de l’època i la meva predisposició cap els ordinadors em van portar cap a la Formació Professional que finalment em va obrir les portes del món professional perquè un altre “Pare”, el Pare Carles, em va fer el contacte o la recomanació de la meva primera feina, a Can Casabella del carrer Sant Joan.

Al final, la presentació del llibre d’aquesta tarda, excepcional com sempre en Ramon Reixach i un plaer escoltar a l’autor, el Pare Joan Florensa i Parés, m’ha fet reviure tot el que per a mi significa l’Escola Pia i a qui tant li dec.

Moltes gràcies a tots els escolapis i escolàpies (que també vaig anar-hi un any –amb la Madre Tomasa-) que des de 1683 amb no poc esforç heu ajudat tantes i tantes persones que, com jo, no se si mai us ho podrem agrair prou. Gràcies i sempre a la vostra disposició

Xavier Bosch, Premi Sant Jordi, avui a Mataró.

Aquesta tarda hem tingut una gran conferència a càrrec de Xavier Bosch.

L’any passat, va guanyar el Sant Jordi per la seva novella “Se sabrà tot” i ha començat fent honor al seu gran coneixement de l’estat de la literatura catalana de la que ha parlat del bon estat quan a la riquesa en nombre de publicacions (potser no tant en quantitat per unitat) i de la no tant bona salut de la llengua per la tendència a portar l’escriptura a l’argot col·loquial. Ha posat exemples com el de que si en català s’utilitza la expressió encimbellar-se ens costa d’entendre en canvi, en castellà p.e. tothom utilitzar la de “encaramarse”. Tal com si per al gran públic, llegir segons quin tipus de llenguatge li faci més difícil la seva comprensió. Si bé ha començat així, per mitjà de l’argument de la seva premiada novel·la, ha anat a glossar les dificultats del periodisme actual, atrevint-se a qüestionar seriosament la seva independència i fent gala del seu tarannà de no tenir pels a la llengua. Així, ha demanat als professionals del periodisme un esforç per sortir-se de les línies traçades que el poder polític en connivència amb els gran grups de comunicació els marquen contínuament de forma que se’ls orienta a parlar de les coses que interessen i sota la mirada dibuixada prèviament.

Aquest és un debat que cada vegada es fa més palès dins el món periodístic. Gràcies Xavier. Et felicito.

Amb el nou Parlem-ne a les mans

Tinc el nou Parlem-ne a les mans. En aquest moment ja el podeu llegir si aneu al nostre web, a l’apartat d’informació, però aviat el tindrem també en paper i la gent que ens ho ha demanat el rebran a casa.

Si encara no ho heu fet, podeu demanar-nos que us el fem arribar enviant-nos un correu electrònic (aquí) amb les postres dades (nom, adreça, codi postal).

Al número 102, que és el que tinc a les mans, surten els temes del darrer Ple Municipal, a la primera pàgina explica les nostres propostes demanant que l’ajuntament redacti i aprovi una ordenança municipal específica per regular el tema dels locals en els quals es pretengui exercir la prostitució i la que vam presentar per demanar que el domini matronoticies.cat estigui en mans de l’ajuntament. Cap d’elles acceptades pel govern.

A la tercera pàgina hi ha una altra proposta, aquesta aprovada amb els vots de tots els grups excepte la CUP, per instar a l’Estat que faci els canvis necessaris per evitar la multireincidència en la delinqüència. Un tema que cada dia ens afecta més.

Altres temes com les preguntes sobre el Triangle dels Molins i el projecte del Nou Teatre-Auditori o el Prec, no acceptat, perquè l’usuari no hagi de suportar l’increment del transport públic a causa de l’augment de l’IVA previst pel govern central, omplen la resta de pàgines juntament amb altres temes com la liquidació del pressupost 2009 i la pregunta sobre el futur de l’Agència de Promoció de la Ciutat.

No hi falta una referència a l’activitat de CiU a la ciutat, en aquest cas la visita que fa pocs dies va fer a Mataró i el Maresme el secretari general d’UDC, en Josep M. Pelegri.

XVI edició de la Marxa Sant Jordi, amb la UEC Mataró

Aquest matí, una bona colla d’esportistes de totes les edats hem fet la tradicional marxa de Sant Jordi que, com cada any, organitza la UEC de Mataró.

Hi havia tres modalitats: a peu, corrent i BTT, a més de diferents circuits i distàncies.

En el meu cas, la Colla Quin País s’ha decidit pels 21km a peu i a les 8,15h puntualment s’ha donat la sortida.

Bona organització, a qui cal agrair l’esforç enorme que significa tot el muntatge, i gran matinal d’excursionisme. No hi ha hagut amuntegaments i el traçat era molt ben marcat. El dia tapat feia que es notés més l’humitat però ha fet que no notéssim tant la calor. En un dia assolellat haguéssim patit molt més.

Hi hem esmerçat quatre hores i mitja, sense aturar-nos en contemplacions. Només els avituallaments. Com que no portàvem plànol i hem agafat tants trencants no puc explicar amb detall el recorregut però ho podeu seguir amb la tecnologia en el mapa que m’ha passat en David Monreal.

En Jordi ho intenta a la tradicional en el seu post de la mateixa manera que lamenta l’estat d’algun servei (“aseos”) del Parc Forestal.