Aquesta tarda hem gravat un debat a l’estudi de Mataró ràdio amb en Joan Salicrú.
No se pas si haurem complert expectatives, això ho diran els oïdors, però m’ha semblat que si bé es complia aquesta màxima ferotge que imposa no se si la praxi periodística o política de que els comença per ordre de nombre de vots de partit més votat a menys votat i s’acaba a la inversa, el que si m’ha semblat és un pim-pam-pum entre extrems. És molt important visualitzar que el PP és a les antípodes de la CUP i que la CUP gaudeix de valent punxant al PP. Ara bé, això què? A la sala de plens passa igual però allà ens escolta, desgraciadament, poca gent i mira ... si és el que volen, doncs apa. Res. Ara bé, a la ràdio i a micro obert, no se si te tant d’interès monopolitzar un debat més que conegut. Potser és que no s’ha de ser bon creient entrar més en debat ? En definitiva, espero que si escolteu el debat en pugueu opinar i que les posicions de cadascú hagin quedat clares. Si les picabaralles dels extrems haguessin eclipsat el debat, en el fons, potser seria responsabilitat periodística.
Al vespre, he estat a la sala de plens escoltant en Sobrequés fent una conferència sobre la Renaixença i l’onze de setembre de 1714. L’ha basat en lectures de fa 100 anys que constaten clarament com sempre ens movem en el mateix bassal polític i discutint el mateix. Tinc la sensació, igual que em passa amb els meus fills, que això d’aprendre de l’experiència dels altres és gairebé impossible. Hem de topar sempre amb la mateixa pedra.
Presidia l’Alcalde accidental mentre el de debò era a Roma amb els Armats. Res a dir però em sembla que les coses es podrien fer d’altre manera. Encara no sabem com ha anat però ens n’hem hagut d’assabentar per la premsa. Trist però encara ho és més que quan ahir vam preguntar de què anava, des de l’Ajuntament, se’ns va dir que encara no se sabia si l’Alcalde hi aniria i que era una invitació personal dels Armats, només, a l’Alcalde. No se sabia perquè no estava garantida la recepció papal ... En fi, no se’ns va voler donar cap més explicació. Potser més endavant sabrem si va ser una visita institucional o només hi anava el Sr. Joan Antoni Baron a títol personal.
I després, "Che, el Argentino". No se la crítica què li veu però a mi em va agradar i al meu fill també. Són més de dues hores de peli i no es va fer gens pesada. És un relat però que t'enganxa.
