A dos quarts de vuit teníem preparat un acte per a presentar el llibre d’en Francesc Homs, “Catalunya a Judici” i espero que no hagi decebut ningú. Ha arribat esbufegant i una estona tard i disculpant-se a tort i a dret.
Precisament avui ha tingut un dia mogut! Segur que tots heu pogut llegir que s’ha reunit amb el Govern per tal de continuar treballant en la tant comentada “unitat” dels partits catalans per afrontar la situació del finançament. En diem “unitat” però en realitat és “a ver como cuadramos esto porque todo no puede ser y además esto del Estatuto fue un exceso”. En diem “unitat” però sembla més un “a ver si estos del TC nos lo cepillan un poco y nos lo descaféinan otro poco para ningún gobierno optimista sufra”. En diem “unitat” però encara no sabem “perquè”
Com s’ha vist, avui mateix el tripartit aconsegueix que CIU –en Quico- accepti allargar terminis ...
I què s’hi pot fer? I què hi podem fer? Tampoc res més del que s’està fent. Segur que això ja cansa i molt. Potser el resum seria que tothom –jo el primer- volem la unitat però –diu ell- per què? Perquè si és per defensar l’Estatut –una llei- potser no fa falta que discutim oi? A veure si és que estem discutint perquè hi ha qui no vol complir l’estatut aprovat pel Congrés i ratificat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ... i hi ha qui vol que “se note el efecte sin que se note el cuidado” ... Res de nou amic Quico! Estem com sempre.
Clar que el més gros és que resulta que tenim un Tribunal (el Constitucional) pensant-se què fa amb una llei –l’Estatut- que han pactat dos Parlaments ... i això és una absurditat. Coses que passen amic Homs! Estem com sempre.
Ep! I que quedi clar que hi ha varis recursos al TC, un del “Defensor del pueblo” i el del PP. O sigui que “juntos de la mano ...”
No repetiré la conferència ni molt menys i, com que tampoc tinc ganes de posar el dit a l’ull de ningú –avui- doncs ho deixo aquí.
Ara bé, sí que faré una reflexió del que em sembla que en resulta del paper de CiU en aquesta festeta. Jo crec que a hores d’ara, el ciutadà informat ja te clar qui defensa què i qui xiula com. Per tant, més val que no el tornem a cansar. Esperem a veure què passa. Votem en contra dels pressupostos generals de l’estat si no contemplen el que diu l’Estatut –peti qui peti-. Continuem sumant autoritat moral per quan toqui.
Ara per ara, no crec que se’ns demani res més ni se’ns vulgui per a cap més unitat que no sigui la d’aplaudir.
Nosaltres tenim els diputats que tenim però qui te els que ho podrien aconseguir no som nosaltres.
Es clar, que els han tingut sempre i el resultat és el que és.
