Aquesta tarda he anat a Televisió de Mataró a gravar una entrevista amb en Manel Roca. Com que a tots dos ens agrada enraonar ens ha marxat l’estona sense tocar tots els temes que em volia preguntar. Crec que es passarà dimarts que ve.
Després he anat a l’Ajuntament al Consell de la EPE Tecnocampus i més tard a l’IMPEM a la reunió del Patronat, també, del TCM.
Hem de donar un vot de confiança tant a l’Antoni Uix com al Jordi Teixidor perquè puguin treballar i intentar fer les coses millor que el que s’han fet fins ara. Jo m’esgarrifo moltes vegades com veig que es tiren endavant les coses sense saber massa bé com s’acabaran. Entenc que el risc és inherent a molts projectes però hi ha coses que em costen d’entendre. Un exemple: es va decidir vendre una part de la joia de la corona (de l’edifici Universitari del TCM) a CETEMMSA. Molt bé. La forma de pagar-lo, entre altres, és que CETEMMSA cedirà a l’Ajuntament l’edifici del carrer Balmes. Doncs nosaltres –Ajuntament- ara hem de projectar/pensar que en fem d’aquell Edifici ...
I jo pregunto... ara ens ho hem de pensar? Doncs perquè el comprem? Perquè canviarem metres de nova construcció d’un edifici emblemàtic per un edifici que està molt bé però que no te les mateixes possibilitats. Siguem realistes ... A veure si “preparar” l’edifici per no se quines coses serà allò de que costarà més el farciment que el gall ...
Perquè el que és segur és que alguna utilitat li trobarem ...
La pregunta és: es podria haver fet d'altre manera?
