Constituïda la Comissió Especial de les 5 sènies-Valldeix.

Realment es diu “Comissió especial de seguiment del pla especial de millora rural i desenvolupament agrícola Cinc Sènies-Valldeix de Mataró”
Avui, a les sis de la tarda, a Can Palauet, s’ha constituït la comissió. Potser perquè era la primera sessió (se’n han de fer 3 l’any) o perquè venen Santes o perquè hi ha escepticisme, tothom ha escoltat a la Montserrat Hosta i al Ricardo Baró, a més de a l’Alcalde i c’est fini.
Clar que tampoc s’ha fomentat cap debat i ha passat allò de sempre, que ens han repartit la documentació en mig de l’acte i ens anaven explicant coses dels papers. Amb aquesta tècnica de no lliurar la documentació abans, les reunions esdevenen plàcides pel que les organitza perquè la gent no gossa preguntar per no fer el ridícul davant de tanta autoritat. Clar que després, això es gira en contra dels propis interessats perquè “ells”, d’explicar-ho, ja ho han explicat. I a més, tothom hi ha estat d’acord!
Super didàctica, com sempre, la Montse Hosta explicant el resum de les propostes de modificació puntual del pla general d’ordenació de Mataró, quan a l’adaptació del PGOM al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Modificació de les normes urbanístiques referent a la regulació del sol no urbanitzable NSU i sòl urbanitzable no programat, I adaptació a la Llei d’urbanisme i al seu Reglament. S’ha explicat per sobre, també, el catàleg de masies i cases rurals, així com la programació temporal.
En Ricardo Baró, diplomàtic, ens ha fet una relació detallada d’un document resum d’un estudi de les irregularitats urbanístiques i de les activitats en sòl no urbanitzable. Que si fitxes amunt, que si fitxes avall ... 61 fitxes de diferents tipologies d’incompliments. La feina comença a partir d’ara. No es podia haver fet l’estudi anys abans?
En fi. Poca feina per la secretària del consell.
Això sí. Ningú podrà dir que no s’ha constituït la comissió després d’anys sense reunir-se.

DEBAT A MARESME DIGITAL TDT – 2 a 0.

Aquest matí el correu electrònic s’havia llevat d’hora. La nova Presidenta d’Unió Democràtica va quedar parada en veure que al debat d’ahir a la tarda, des de la Plaça de Santa Anna, i que havia de servir per parlar dels Congressos dels partits que s’han fet recentment, tenien algun convidat de darrera hora que, sembla/potser/no ho sabem, no ha fet Congrés. Res a dir. A nosaltres no ens hi sobra ningú. Com que era fora de l’estudi hi caben més de tres cadires. El tema és que UDC, que fa el seu congrés a l’octubre s’ha sentit “oblidada”. Segur que hi ha motius i algun criteri que coneixerem aviat. Se’ns va dir clarament que era per parlar dels congressos. Ja se que el personal del MD fa un esforç importantíssim i hi posa el coll. Això vagi per davant perquè ho penso de veritat i ells/es ho saben perquè els hi ho dic. Ara bé, nosaltres també hem de repetir que I ENCARA QUE A MI M’AGRADARIA EL CONTRARI (SER UNA ÚNICA FORÇA POLÍTICA) CDC és CDC i UDC és un altre partit.

Què no explica el govern?

PRIMER
Que no hi ha quartos per fer el que ens van dir? Que hem de començar a vendre els habitatges que havíem de llogar (p.e. Can Gassol)? No hagués estat més senzill haver estat més humil no voler vendre la pell de l’os abans de caçar-lo? O és que davant les eleccions generals del 9 de març s’havia de fer anar el màrqueting? És una llàstima jugar així amb la il.lusió de la gent.

SEGON
Tampoc s’ha explicat, i això que ho vam preguntar el ple de juny ... què passarà amb les instal.lacions esportives dels Turons? Ara ja sabem que de camps de futbol res de res i que tampoc es podran fer. Del camp per l’hoquei, no se’n sap res. Treballarem per aconseguir que es millori el camp del Mataró i de Cirera ja que se’ls ha estat enredant amb les noves instal.lacions per a no invertir-hi suficientment. Sr. Pera ! ja li vagi dir, sortint del ple de juny, que la seva resposta havia estat ambigua i no feia per vostè. Ara s’ha vist que no sap mentir i que se li veu el “plumero”. Per mi, que li duri perquè segur que es moria de ganes de dir-nos el que vostè ja sabia. Que no hi ha quartos per fer el que han promès. Aquí, el PSC es va passar d’electoralisme.

TERCER
Que els ajuts de caixa de l’Ajuntament cap a PUMSA, EPEL TCM comencen a fluir ...
Ja ho vaig escriure en el post sobre el CAUM. Comença a ser indispensable que algú ens expliqui com estan els comptes i les prioritats. Només així podrem saber la realitat del que es podrà fer o no. Anem de cara al pressupost 2009 i caldrà fer el que no es va voler fer el 2008 perquè venien les eleccions i que no és altre cosa que ser realistes i estalviar.

El valor de l'energia.

Val la pena que llegiu l'article del bloc d'en Joan Vila d'aquesta setmana. Instrucció pura: El valor de l'energia.

Constituït el Consell Assessor Urbanístic

Aquesta tarda/vespre ens hem reunit per primera vegada. En aquest Ajuntament, de vegades -moltes-, la cosa s’emmascara de bones intencions i em temo que no és ben bé igual l’ interès de tothom en aqust Consell. Per nosaltres seria un àmbit per discutir sobre futur estratègic i, de moment, te poca dita. Les sospites són de que, de moment, el Regidor d’Urbanisme vol i dol. El cap de l’àrea, de moment, encara “no sabe/no contesta”.
En la primera sessió, CiU hi ha aportat la reflexió de que la periodicitat proposada de reunions (trimestrals) pugui tenir-ne d’extraordinàries i que fora bo tenir una primera sessió que ens dibuixi el global de les actuacions previstes a la Ciutat, tant a curt com a mig i llarg termini. És quelcom que demano des de tots els àmbits i encara no he aconseguit. De moment, tinc el compromís des del Consell de PUMSA de que es faci una sessió exclusiva per explicar-nos la relació d’operacions en curs amb prioritats, planificació temporal i enquadrament financer, etc. Ja veurem quan arriba ... de moment hi portem esperant 14 mesos (estil balances fiscals ;-))
També hem fet la proposta de parlar del Pla Estratègic del Port ja que serà un tema important de futur i entenem que aquest Consell també podria servir per debatre aquests temes. No només les actuacions puntuals.
Val a dir que el President ha acceptat els suggeriments i haurem d’esperar a veure com es desenfilen els esdeveniments en el futur. El que és clar és que hi ha molts àmbits de treball on “rebem” informació però n’hi ha pocs de vertadera reflexió full-duplex (bi-direccional). Es pot entendre que els temes són molt complexes, p.e. el Pla Territorial Metropolità i no tothom està preparat però cal que tinguem clar que el tercer objectiu del Reglament del Consell diu: “L’estímul de la consciència i participació en temes urbanístics.”
Veurem.

SANTES 08 – Travessa al Port

Diumenge vaig anar a veure la XIX travessa al Port. Vaig sentir sana enveja de la capacitat d’aquells valents de totes les edats. Alguns van fer les dues proves, la curta –crec 500m.- i la llarga de 1000. Fins i tot n’hi va haver un que s’hi va afegir després de venir nedant des d’Arenys. Li vaig preguntar ... “què ho fas cada matí abans d’esmorzar, no?” i vaig quedar petrificat quan em va contestar amb tota naturalitat que sí, que era el seu “entrenament”.
La organització era excel.lent i estaven alerta de tot. Tant la gent de l’Institut d’Esports com els del Centre Natació paraven atenció a tots els detalls. A mi, tot i no entendre-hi, tenia sensació de control.
Potser lamentar el nombre de picades de medusa que van ser força nombroses. Els nedadors però, no hi donaven pas importància i semblava que formava part de l’ofici.

SANTES 08 – Jornada Castellera

Després de la travessa del port vaig pujar cap a la plaça de Santa Anna a veure com anava la diada castellera.
Emocionant feina dels Capgrossos i no se si una mica de Precipitació dels de Vilafranca. Impressionant el que van fer els Marrecs de Salt, carregat per sota.

En Fdes de Santes tampoc us ha de passar per alt.

SANTES 08 – Inauguració Pollancreda

Passo sovint per la Pollancreda per anar a dinar al restaurant Laia l’arquera, o al Ciutat de Mataró, fins i tot per anar a Can Manolo, o al Jutjat ... Hi vaig tot caminant des del despatx a l’Edifici de vidre i era un plaer caminar-hi tot i la seva deixadesa. Ara s’ha arreglat i s’endevina un canvi que hem de saber cuidar bé. Entre el parc i la re-urbanització de l’aparcament ha costat mig milió d’euros.
Vaig gaudir d’una bona tarda, sota la fresqueta dels arbres tot escoltant i cantant havaneres amb el grup Mestre d’Aixa.
En Quim n’explica més coses.

Tast Bassat. “Rafols Casamada i Maria Girona”

Divendres es va inaugurar a Can Palauet una petita mostra del que serà el futur Museu. Es veia un Bassat content i frisós per poder fer realitat el seu somni. Les obres de la Fundació Carmen i Lluis Bassat estan essent catalogades i s’està fent el projecte museístic. Vaig aprofitar per saludar-los a tots dos i per agrair-los, novament, que hagin pensat en Mataró.
Al vespre, vaig aprofitar per anar a sopar amb la nova Presidenta d’Unió, l’Adriana Martínez i l’Estanis (regidor d’Arenys). L’Adriana porta la política a la sang i ens entenem bé. Si fos per mi, la fusió amb Unió ja la començaria per Mataró!

JO JA EN TINC PROU.

Aquests dies abans de vacances passa una mica allò de que sembla que el mon s’acabi a final de mes i hem de procurar tancar tots els temes i donar satisfacció a tothom. No parlo tant de l’agenda política –que també- (Consell Assessor Urbanístic, Consell PUMSA, Nau Gaudí, Comissió Especial Cinc Sènies-Valldeix, EPE TCM, etc) sinó de la feina de l’empresa. Cal un esforç final per guanyar-se les vacances i donar compliment a tot el que se’ns demana i sigui possible.
Potser per això no he vist les famoses declaracions de Felip Puig, ni he pogut escoltar la picabaralla de l’Oriol Pujol al Parlament.
Perquè dic que JO JA EN TINC PROU ? Perquè, d’entrada, amb el que sí he sentit pels mitjans, com que més aviat jo preferiria que no hagués passat, ja en tinc prou amb els correus que vaig rebre divendres a mig dia tant d’en Felip com de l’Oriol. Tots dos van veure com s’havia magnificat el fet i que era l’excusa perfecta per muntar una tempesta mediàtica que pugui ofendre a molta gent.
Ja en tinc prou amb el fet de que s’hagin disculpat perquè si no ha estat possible evitar-ho –desgraciadament ja està fet i dit- com a mínim se’ls ha vist la humilitat de demanar disculpes si s’ha pogut ofendre a algú.
Tots dos han dit que no pretenien ofendre i que caldria veure’n el context però, d’altres vegades s’hauria “remarcat” el context sense disculpar-se. Aquesta és la Convergència que jo vull ! La Convergència humana que és capaç de demanar disculpes quan s’enceta una polèmica que pot ferir encara que a ningú se li escapi que hi ha virtuosos en l’art de regirar-ho tot. Felip, Oriol, tots dos teniu experiència suficient perquè no torni a passar. Se que cap dels dos pensa el que se us atribueix però també sabeu que ho patireu i patirem tots. M’ha agradat la sinceritat i la rapidesa amb la que us heu disculpat públicament i la voluntat d’estar més alerta d’evitar aquestes situacions que al meu entendre, convenientment manipulades, fan més mal que bé. M’atreviria a dir que no fan bé a ningú i fan tant de mal al que enceta ingènuament una polèmica, encara que sigui sense mala intenció, com al que agita visceralment la mala sang cap als altres. En política no s’hi val tot i, potser, demanant un aclariment i acceptant una disculpa, si s’hi escau, tot fluiria millor i la gent ens valoraria més.

PROJECTE UNIVERSITARI DEL MARESME, CIU NO ENS VAM EQUIVOCAR

Avui, Catalunya te un excés d’Universitats i això ha posat en escac a moltes d’elles quan, a més, han d’adaptar-se a l’Espai Bologna que significarà un gran desafiament.
És sabut que el descens d’estudiants que patim a Mataró és important i que cal esforçar-se per trobar sortides. La que s’ha buscat ha estat el de la fusió dels dos projectes de la Ciutat, l’endegat pel propi Ajuntament, l’EUPMT, adscrita a la UPC i el de l’EUM, adscrita a la Pompeu Fabra i que va impulsar el Consell Comarcal del Maresme en temps de CiU.
El primer que hem de dir és que no ens vam equivocar. Que és aquest segon projecte, el del CCM el que està més sanejat, amb un dèficit mínim, i comparat amb els aproximadament 1.800.000€ que anualment l’Ajuntament ha d’aportar a la EUPMT. Al final, la sortida endavant de la fusió significa sumar alumnes però, bàsicament, que Mataró liderarà el projecte universitari des del Tecnocampus. És cert que el CCM participarà en el Patronat però el lideratge majoritari i, per tant, la responsabilitat sobre els esdeveniments a partir d’ara seran de l’Ajuntament de Mataró.
La generositat amb la que ha actuat el Consell Comarcal i, per tant, tots els ciutadans i ciutadanes del Maresme amb Mataró ha estat admirable. Generositat en aportar un projecte Universitari consolidat, equilibrat i amb un equip humà molt potent a qui també s’ha d’agrair l’esforç fet durant els darrers anys per contenir-se a mida dels ingressos que es tenien per tal de tenir una Escola Universitària sòlida. Generositat afegida en la cessió, a preu més que baix, de l’Edifici de l’antic Club Nàutic de forma que Mataró el podrà gestionar quan la Universitat es traslladi. Generositat, sobretot, perquè aquesta massa crítica es desplaça cap al TecnoCampus per donar a aquest la oportunitat que Mataró demana. La inversió milionària, que pagarem els mataronins, en un nou edifici necessitava aquesta generositat del Consell Comarcal i, nosaltres, Convergència i Unió hem demanat a la EUM si s’hi sentia de gust? si pensava que hi anava a guanyar? si el projecte acadèmic està assegurat? si l’equip humà tindrà els seus drets assegurats? i si la viabilitat econòmica –que estava assegurada al CCM- continuaria o seria encara millor des del TCM? Aquestes són les condicions que CIU hem posat per davant per tancar l’acord. Tant el Gerent de l’EUM com el President actual així ho han assegurat i, per tant, nosaltres hem estat al costat de l’Escola en aquest pas.
És juts reconèixer també el compromís del Consell Assessor d’Empresaris i Emprenedors que l’EUM atresora i que l’Ajuntament de Mataró s’ha compromès a respectar i incorporar al TCM. Com també el treball inicial tant d’en Ramon Camp (com a polític) i l’Eugeni Romeu com a primer Director, la Mar Isla, i ara en Jordi Martí en funcions de Director Acadèmic. A tots ells, el nostre reconeixement ja que sense el vostre esforç, avui el Tecnocampus no seria viable.
Toca ser optimista i treballar amb ambició. Tenim i tindrem la responsabilitat que aquest tema exigeix però no deixarem d’estar amatents que les coses es facin bé i es vagi més enllà. Hem demanat a l’Alcalde i li hem transmès els nostres contactes respecte a la possibilitat de la captació per a l’entorn de Mataró, d’una Universitat Internacional de prestigi per potenciar el Maresme com a pol Universitari al sud d’Europa en l’àrea de la Gran Barcelona. Si cal, treballem en la, també proposta nostra, Agencia pel redesenvolupament del Maresme.

Artur Mas, intervenció cloenda 15è Congrés

P

Nota Joan Mora: Recordeu que continuo transcrivint com puc ...

Artur: Voldria començar dient allò que és bastant obvi. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Voldria donar-vos a tots les gràcies, per mitjà vostre a totes les militantes i militants. Això és estar al peu del canó d’una manera entregada i generosa. Un cop més ho hem fet i ho estem fent en un moment difícil de la història de Catalunya, que vol dir que té més mèrit i perquè és quan és més necessari.
I us ho dic per no caure en la temptació de criticar enlloc de proposar, que ho podríem fer, i també us ho vull dir i agrair.
Recordo allò que va dir Kennedy “no et preguntis que pot fer el País per tu sinó, tu, què pots fer pel teu País” . I nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre País sense reclamar que el nostre País faci quelcom per nosaltres.
Ho he tornat a veure aquest mig dia quan s’ha constituït el CAN, molta gent, antics militants que han volgut fer una cosa molt noble, molt important i molt necessària. Aquesta gent que tenen més trajectòria, alguns d’ells que van deixar la pell al front de les Institucions que s’hi van deixar la pell durant mols anys per mantenir el prestigi d’aquest país i que ens ajudaran per tornar-ho a aconseguir.
Vull recordar a la figura del President Jordi Pujol. En un sentit.. Pujol ha estat més de 20 anys president de cat. Més de 50 anys al peu del canó. A cada campanya electoral, a cada campanya jo sempre rebo una trucada d’ell. Només em pregunta una cosa . “Mas digueu-me què he de fer!” Aquest és l’exemple d’aquest què puc fer pel meu País i resumeix l’actitud més valuosa de la gent de Convergència
CDC surt més forta , més unida i més preparada. En definitiva surt una convergència més a punt. Més forta perquè resistir les proves dures i difícils sempre enforteix enlloc de debilitar.
Tots sabeu que tenir més vots i més representació i no poder governar és una prova dura però essent una prova dura, això enforteix convergència i l’enforteix molt. No es tracta de queixar-se davant d’aquestes situacions. No es tracta d’alimentar cap ànim de revenja ni de ressentiment respecte a ningú i si tinc orgull és de veure com nosaltres mirem cap al centre del nostre partit enlloc de mirar què els passa als altres.

Una CDC més forta vol dir una CDC que es respecti més a ella mateixa. Després d’aquest congrés el nostre partit es respecta més perquè ha fet els deures . més forts perquè som més i fem una oferta renovada per treballar junts. Estem més units perquè la gent de convergència ha actuat amb la generositat que moltes vegades comporta renunciar a algunes legítimes aspiracions personals però que si es posen per davant del projecte col.lectiu el poden acabar erosionant i surt amb més diversitat interna però és una diversitat que ens fa més forts a condició que ningú vulgui imposar totalment allò que és exclusiu i que finalment és inclusiu. Aquest congrés dona una gran lliçó interna i externa. És possible entendre’s si el projecte posa per davant el col.lectiu, abans que les moltes vegades legítimes aspiracions personals.
I si els companys (mirant als socis) no s’ho agafen al peu de l lletra us diré que la Unió fa la força, o millor dit en aquest congrés Convergència fa la força
Us demano tot el debat però unitat d’acció perquè el País ens demana aquesta unitat.
Surt una Convergència més preparada i que sabrà llegir millor el seus errors i proposar millor les seves solucions –que les tenim- però per poder-ho fer també hi ha d’haver una actitud d’innovació que també comporta un risc. És més fàcil quedar-se sempre quiet i no arriscar. Ja sabeu que alguns no proposen res per durar més ... però aquesta no és la nostra manera de fer. La nostra manera de fer és diferent. Un exemple. En el tema de l’ensenyament , educació. Ara està passant una cosa, que hi ha molta gent que pensa que els postulats que defensem en el camp de l’educació són els que realment fan falta. Que aquells que passaven per enfrontar l’escola pública amb la concertada era un error perquè el debat està en escola de qualitat o no.
Un altre exemple. Si algú de CIU hagués dit algú el mateix que diu en Corbacho ens haguéssim emportat una “bronca” monumental . Quan aquest senyor diu el mateix que hem dit nosaltres durant molts i molts anys no passa res. Doncs no hem de tenir por ! I hem d’actuar desacomplexadament.
Un últim exemple... ens vam passar no se quants anys essent acusats per aquí i per allà i per aquí també (mirant els presents del TPT) acusats de que les relacions entre Catalunya i Espanya no anaven bé i que no ens portàvem bé perquè no en sabíem. Que no sabíem de que va això ... que no ens assabentàvem de res ... que no sbíem convèncer ... que no sabíem fer pedagogia ... i que amb ells tot aniria de conya. Mireu com estan les relacions de Catalunya amb Espanya i com està el prestigi de Catalunya i de les seves institucions !!!
Vol dir que quan ens acusaven de victimisme, en el fons era un acusació falsa. I hi ha una diferència. Quan els d’ara s’han d’enfrontar a aquestes negociacions que sempre hem sabut que eren difícils... nosaltres ara no acusem a ningú de victimisme sinó que ens posem al costat d’aquells que han de negociar per veure si podem treure un major resultat!

Aquesta Convergència fa una crida a la societat catalana, al conjunt del poble de Catalunya a unir esforços i a sumar voluntats. La fem en un moment d’urgència nacional –no d’emergència perquè en aquestes coses no s’ha de dramatitzar- i la fem precisament perquè en aquest moment Catalunya pot tenir una triple amenaça i que afecta a la majoria de les societats desenvolupades. L’amenaça sobre el seu teixit productiu i la creació de riquesa i l’amenaça sobre la nostra identitat i que es deu a factors externs i també a factors interns. És molt urgent reaccionar davant d’aquesta triple amenaça que tenim (i no em refereixo al que esteu pensant). És molt urgent que hi hagi una reacció de País perquè es corre el risc de tenir una Catalunya menys rica, menys benestant i menys catalana. I nosaltres la volem més rica, més benestant, i més catalana . I per provocar aqueta reacció de País , en contra d’un cert clima de divisió o de desencís que hi pot haver en la societat catalana estic convençut que com altres moments de la seva historia, estic convençut que aquest País te actius, gruix i gent per sortir-se’n i per sortir-se’n bé. Però hi ha d’haver una reacció col.lectiva del conjunt del País. I aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l’espanyolisme que el que pretén és convertir Catalunya en un País més dèbil, arraconar-la, en un País més residual i perifèric. No vindrà tampoc de les dretes i de les esquerres perquè, cada cop més, aquesta dinàmica s’està convertint en una excusa de les cúpules dirigent dels partits que només volen ocupar el poder. Nosaltres hem de procurar que aquesta reacció hi sigui i hi ha d’haver aquesta crida perquè hi hagi massa crítica de gent que s’impliqui en aquest projecte. Gent de dins de la política i de fora de la política. Aquest projecte no està adreçat als líders d’altres formacions polítiques , està adreçat a totes aquelles persones de la societat política catalana, que sense tenir cap carnet , amb o sense carnet, realment vulguin que aquest País i la nostra nació vagi endavant. Requereix que ens obrim i ens deixem ajudar. Requereix que hi hagi molta gent que hi participi. I per tant requereix un cop més la generositat de la gent de Convergència. Si no actuem amb generositat no podrem actuar i donar gruix i massa crítica per poder actuar. La casa gran no es pot fer nomes amb Convergència però sense Convergència tampoc no es pot fer.

Sabeu que moltes cases que s’han construït en aquest país, sobretot les masies, són cases que estan orientades cap al sud perquè d’aquesta manera recullen el màxim de llum durant totes les hores del dia. La nostra Casa Gran s’ha d’orientar d’una manera que s’acabi orientant aplegant el màxim d’energies dels catalans i les catalanes.
Si us hagués de resumir us diria que Catalunya s’escriu amb c de coneixement, c de creativitat, c de cohesió, c de centralitat , i c de catalanitat
Coneixement, perquè de la mateixa manera que va fer la revolució industrial ara toca fer la revolució a nivell educatiu. I per poder-ho dir, requereix que us digui que el President de la generalitat d’aquest moment te una oferta sobre la taula per pactar la llei d’educació sempre i quan CiU tingui la oferta de que, amb independència de qui governi, aquesta llei no es canviarà. Per tant òbvia dir que s’ha d’anar a la negociació sense prejudicis.
Creativitat que vol dir el coneixement aplicat al procés productiu i de creació de riquesa. Cada cop som més i vivim més gràcies al progrés científic. Tots volem viure millor i interpretem, de vegades, que també vol dir treballar una mica menys i tenir més temps lliure. Si volem això, o incorporem creativitat i talent al nostre procés productiu o el resultat seria com si ens féssim trampes al solitari.

Cohesió perquè és el nucli central de qualsevol societat. Perquè hi hagi cohesió hi ha d’haver idees clares. No passar-se amb idees de progressisme sense fons. Però també fan falta recursos i aquests es deriven , entre altres coses, del que es pugui pactar al sistema de finançament. Un oferiment més. La nostra col.laboració perquè això surti bé. Que només pactarem el finançament que ens toca i que ens cal i que necessitem, només el pactarem si s’aplica el 100% del que diu l’Estatut de Catalunya. I que no ens vinguin amb històries. En aquest sentit, si el que se’ns diu és que s’ha acatar el que digui el tribunal constitucional també ells han de respectar el que diu l’Estatut en matèria de finançament perquè és una llei no qualsevol i que s’ha de respectar!
Si Catalunya aspira ser una comunitat autònoma méss correm el risc de no quedar-nos en res. I per tenir una veu oberta al mon necessitem un país ben connectat. Vol dir la xarxa de ports que ens toquen, els aeroports que ens toquen, les telecomunicacions que ens toquen, i tot allò que pot convertir Catalunya en un País avançat. Ni en una illa energètica, ni hidràulica. Per exemple, ara que els del llanguedoc volen portar fins a Perpinyà l’aigua del Roine ... què esperem per fer-ho nosaltres ... !
Catalanitat. Clau. Vol dir estratègica, vol dir fonamental. Vol dir la personalitat que vol dir el rostre de la nació i l’ànima del poble català. Institucions, territori cultura tradicional i popular, creació artística, llengua, paisatges i vol dir fins i tot les terres espirituals del nostre país. I vol dir els pobles petits, ciutats intermitges. Nosaltres som dipositaris d’un gran patrimoni, d’un gran llegat, d’un llegat mil.lenari. Tenim el dret de gaudir-ne però també el deure de traspassar-lo a les futures generacions del nostre País. Formem part d’una cadena que no es pot interrompre en nosaltres mateixos. La catalanitat no te a veure amb una ètnia, ni amb la genètica, ni en l’ADN. Té a veure amb un pòsit cultural. La catalanitat és una manera de fer i una manera de sentir.
Doncs bé, si nosaltres tenim tots aquests actius de País, totes aquestes condicions positives, tos aquets grans aspectes, si tenim tot això, tenim dret a que es pugui projectar al mon sencer i tenim dret a que se’ns conegui per això. A fer-ne una contribució positiva arreu del mon. Ho veiem amb l’estat espanyol que ho aprofita tot per donar-se a conèixer al mon. Si l’estat i altres nacions fan això, Catalunya també te el dret a fer el mateix. Potser és veritat que tenim menys estat però no tenim menys nació !
Per anar acabant, us explicaré una anècdota viscuda aquests darrers dies i que és una reflexió però també una apel.lació als joves d’aquest país. Tenim una filla a Anglaterra, treballant en una cafeteria aprenent anglès. L’altre dia quan va tornar, li vaig preguntar què havia fet. Allà estava en una casa d’hostes amb altres anglesos i em va ensenyar un SMS que havia rebut d’aquells companys seus anglesos. Em va cridar l’atenció una frase: a un d’aquests anglesos li explicava en aquest sms .. deia recordant totes aquestes vetllades ... estava orgullosa, “how great our nation is !!” el somni nostre, el nostre compromís i objectiu, el que finalment ha de moure a molta gent catalanista és que la nostra gent jove quan parlin amb la altres, els nostres joves els diguin quan de gran és la nostra nació catalana. Que se’n sentin orgullosos. Potser no és tant gran com la dels anglesos però no perdeu de vista que aquesta nació es pot sentir orgullosa i pot, malgrat moltes coses, donar exemple al mon en moltes coses, cultura, concòrdia, etc.
El nostre projecte, i el meu també –que és el vostre- passa perquè encapçalem la dinàmica del País per concloure. Dues condicions bàsiques de qualsevol país independentment de la seva força, riquesa o poder, el que volem com a condicions bàsiques és fer un país estimat per la gent de dintre i estimat per la gent de fora. Si així ho fem en sen sentirem legítimament orgullosos. Un País que tots els ciutadans d’aquest País el facin seu. Que el visquin , que en coneguin l’història, la llengua, i les institucions. Que quan ens mirin, en la nostra dimensió, diguin: aquests catalans es fan respectar ...
Els partits polítics, tots ells importants i necessaris ... els partits són la manera de pensar el País, diversa plural, diferent, necessaris en la controvèrsia i el debat però, atenció, quan volem construir la Casa Gran no és una manera de pensar el País sinó que estem plantejant una manera d’estimar el nostre país!!

Cloenda. Discurs Felip Puig

Bé, comença en Felip Puig. A veure ...
Transcric. Sorry per la velocitat però miro de fer el que puc. Continuo prenent les notes des de la taula.

Felip: Doble sentiment emoció i gratitud. Emoció per l’èxit Congrés, per la joia compartida per la feina feta amb tos vosaltres per la il.lusió de tantes mirades, gests i actituds, gratitud per la vostra confiança per deixar-me ser protagonista de aquesta plana de la història d’aquest partit del que sóc militant des dels 17 anys i que per sempre agrairé que m’hagi donat tantes i tantes oportunitats.
Artur, seré lleial a la teva confiança i a la teva delegació de responsabilitats des de la qual correspondr. Igual que a tots els militants d’arreu del nostre País, també als de dins a casa, a tots el treballadors i treballadores, sóc al vostre servei.
Acabem el congrés: CONVERGENCIA A PUNT. RETORNA LA IL.LUSIÓ.
Tinc la sensació de que hem fet un gran Congrés. Un cop passat ... ens demanàvem gresca però no! Doncs no! Nosaltres hem tornat a sumar. Nosaltres tornem a donar-nos aquesta responsabilitat compartida. Tots . David, tranquil, has tret quasi el doble de percentatge que algun secretari general d’un altre partit ...
I el Consell Assessor ... amb els nostres veterans, que ens donareu la vostra experiència, amb la joventut (JNC) que cada vegada te més força.
També hi havia gent esperava que féssim un Congrés d’oposició. Doncs no ! Hem fet un Congrés d’alternatives, d’alternança, de contrast ... A veure si trencàvem amb Unió. Doncs tampoc! Més Convergència i més Convergència i Unió. Treballarem millor per la Federació i treballarem més per tenir millor encaix en les llistes municipals.

Pensàvem que no sabem cap on anem ... els que diuen que Catalunya ha d’anar cap a Madrid, o ha de quedar feta una província espanyola. Doncs tampoc!! Però si és clar i natural que aspirem a ser un país normal en el mon. I és clar que apostem pel dret a decidir ... en aquest nou cicle i nova etapa que ham de protagonitzar perquè tenim clar que només amb més autonomia i més autogovern podrem recuperar la confiança del País en les seves pròpies forces. Però és que no ho sabeu que això us ens motiva a tothom. Que no ho saben que amb això d’un estat propi un nacionalista hi pensa cada dia, no en parla quasi mai, però hi treballa cada dia. Doncs no!
Ni trencament amb Unió ni derives radicals. Més convergència. Hem renovat el nostre compromís amb Catalunya. Model de País, instrument polític, Convergència casa gran, hem renovat l’equip i hem renovat la confiança en que l’Artur Mas és el president que necessita Catalunya i treballarem més fort que mai perquè sigui el proper president.
Ara el futur només depèn de les nostres decisions.
Per acabar deixeu-me que, a més de comprometre’m amb el mandat que ens heu donat, desgrani dos principis bàsic que orientaran la meva feina en aquesta Secretaria General Adjunta.
Primer que un partit majoritari amb voluntat de centralitat ha de reflectir tot el que representa aquesta centralitat. Que un partit que predica claredat democràtica ha de predicar amb l’exemple. Som i volem ser el partit al servei del País i format per la gent del país. Hi ha de tenir cabuda tothom que la seva prioritat sigui Catalunya, la ètica, l’esperit democràtic i que assumeixi la pluralitat interna.
CDC es va nodrir de la social democràcia i ha de continuar tenint-ho, igual que els social Cristians, igual que amb el liberalisme polític, vam néixer amb una gran obertura ideològica però també empeltant-nos amb noves línies de pensament, que com l’ecologisme, també ha de poder aportar coses per ajudar-nos a entrar en els nous temps.
Un objectiu únic: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller anys 80. Casa Gran el segle XXI.
Hem d’ampliar l’espai per acollir empresaris, treballadors, gent del camp i gent urbana, sense tenir en compte el seu orígen , religió, família, etc.
La nostra missió és ser ben vius per una societat viva, ben dinàmics per una societat dinàmica, ben democràtics per a una societat democràtica.
La lluita per la regeneració i desafecció política, volem ser exemple en aquest àmbit. Ara aplicarem les conclusions amb les que hem treballat en aquest àmbit en aquest congrés.

Més Convergència !!! Cloenda.

Iniciem el plenari per fer la cloenda. Des d’aquí dalt veig moltes cares conegudes, convidats del mon econòmic i social, de molts han fet camí amb Convergència i que formaran part del Consell Assessor Nacional (CAN), de partits polítics ...

La JNC cridant i la gent contenta i disposada a aplaudir qualsevol gest. La sala fa patxoca.
En Pere Macias proclama els resultats de les votacions del matí i, un per un, van pujant a l’escenari i prenent lloc en la seva posició. Mare de Déu ! cada vegada que vinc al plenari l’escenari és diferent ... quina feinada per la organització. L’Àlex i la Imma van de cap tot el cap de setmana però tot ha sortit perfecte. Gràcies companys.

Presentació de candidatures per completar el CEN i els Presidents de les Federacions Territorials

L’Artur presenta la llista que votarem després, amb tots els candidats a les diferents Secretaries. Us deixo la meva papereta.
Després els diferents candidats a Presidir les diferents federacions territorials (vuit) fan la seva presentació, en Jordi Martí per Barcelona, en Jordi Turull per la Federació de les Comarques de Barcelona (fins avui Regió 1a) i que és la –de llarg- amb més nombre de militants i habitants (més de 3 milions), l’Eudald Casadesus per les Comarques de Girona, en Ferrer per Lleida, per l’Alt Pirineu l’Albert Alins, i per les comarques de Tarragona en Quim Nin, pes les comarques de l’Ebre en Xavier Pallarès, i en Jordi Moltó per les comarques centrals.
Si hi ha hagut un fil conductor de tots ells ha estat el de la humilitat i les ganes de treballar colze a colze amb la militància, sobre el territori. També és evident que, per aquesta feina, no es pot ser de cap més manera !
Crec que ha estat un encert de la Mesa el que els parlaments es fessin tots al plenari perquè ha estat una festa de la militància que ha pogut veure i escoltar l’empenta de totes les contrades.
Després tots a votar i, mentre estant, s’han reunit els CAN,s (CONSELL ASSESSOR NACIONAL) que ha convidat a aquells que han treballat, des de Convergència, en llocs de responsabilitat i ens han ajudat a tirar endavant el projecte. Avui més que mai, necessitem la seva experiència i col.laboració. Al capdavant, hi tindrem en Cullell. Se’l veu feliç i amb moltes ganes !

Us deixo també els resultats definitius de les votacions d’ahir, en la nota que –avui sí- tenim en net els membres de la Mesa.
Ara dinarem i a la tarda, a les sis, tindrem la cloenda amb els discursos d’en Felip Puig i l’Artur Mas i on tindrem com a convidats els representants d’altres forces polítiques.

Les ponències del 15è Congrés de CDC aprovades !!

Aquí teniu totes les ponències aprovades.

PONÈNCIA 1
L’APORTACIÓ DE CDC A LA REFUNDACIÓ DEL CATALANISME
En Quico Homs presenta el dictamen de la ponència 1 dient que l’objectiu era que ningú hi guanyés ni hi perdés i, sobretot, que el catalanisme arribi a acords perquè, si no ho fem, si el catalanisme no hi arriba, els que sí que hi arriben són els altres i, llavors, governa qui governa.
El text s’ha enriquit molt. En tenim una prova que és que el text, p.e. ha passat de 37 a 57 planes i per tant, vol dir que les aportacions dels delegats i delegades ha estat fonamental.
Per tant, ha estat un text que no ha estat gens improvisat i enriquidor en el que hi ha participat tothom qui ha volgut. Hem volgut escriure el que pensem situant-ho en un context, que és en el que vivim, i per tant, repeteixo, ja ho vaig dir ahir, si al final ens en sortim, aquest congrés i les seves aportacions hauran fet història.
Deia un científic que, en aquest País, hi ha una certa tendència a “creure” més que a “conèixer” i que, per tant, hi ha una certa deriva en els nostres governants a tendir a creure que “passarà això o allò” sense conèixer massa els perquès. “Evidentment, llavors passa el que passa”.
El catalanisme ha de ser motor de canvi. Des del catalanisme és des d’on s’ha fet avançar el País els darrers 150 anys. Situem a les persones al centre del projecte polític. El catalanisme s’ha de comprometre indestriablement a la regeneració de la democràcia.
Acabo amb la plana 1 de la ponència, aportació d’un esmenant:
“La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.
El passat, doncs, per aprendre. El futur per mantenir l’esperança. El present per ser-hi amb fermesa.”
Es vota i queda aprovada al 999% prèvia votació d’una esmena de l’Ignasi Guardans que no surt endavant. Era l’esmena viva 904 que ha estat emesos 1134, positius 304 26,81 neg 786 69,31 en blanc 44 3,88 rebutjada.
Votació dictamen 1141 afirmatius 1118 97,98% negatius 2 0,18% blanc 21 1,84%

PONÈNCIA 3
ORGANITZACIÓ, L’APORTACIÓ DE CDC A LA CASA GRAN DEL CATALANISME
En Lluís Corominas presenta el dictamen. Debat intens, acabat molt tard però al final, amb només un vot en contra. Això vol dir que tot i el debat llarg, tothom va poder reflectir el seu pensament en la ponència.
Veig que la majoria de coses que va explicant són temes molt tècnics, relacionats amb els estatuts i funcionament de partit i que cal veure el text.
Pocs canvis, potser palesar el debat de que es demana que el Consell Nacional tingui un paper més de control i més actiu.
Sobre la Federació també s’hi va parlar molt per arribar a consensuar un document que va ser aprovat molt majoritàriament: “la voluntat de Convergència segueix sent la fusió, essent conscients que per arribar-hi hem de ser tots dos i si no potser, que es compleixi estrictament els pactes del 2004 que s’havien pactat entre Convergència i Unió”. També es va acordar que a tots els Consells Nacionals s’hi inclouria un punt de l’ordre del dia per fer el seguiment d’aquests acords, creant prèviament una comissió a aquest efecte.”
En les eleccions municipals, on va haver-hi conflicte, Convergència podrà decidir anar-hi per separat. En els llocs on no hi va haver conflicte, el règim serà com fins ara però també es podrà decidir si es va per separat i serà el Comitè de Federació qui ho decidirà atenent a les conseqüències que se’n puguin derivar.
És a dir, no s’ha volgut obrir la porta –HI HI ESTIC MOLT D’ACORD- a que a tots els municipis de Catalunya es pugui anar per separat. Va quedar ben palès que la gran majoria no volia el trencament.
Cal dir que en aquesta ponència, el President de la Comissió ha estat en Ramon Camp a qui se li ha notat l’ofici i gràcies a aquest fet, els debats han anat “fins”. Ramon, ets un crack !!
Vots emesos 1197 a favor 1166 97,41% no 21 1,75% en blanc 10 0,84%

PONÈNCIA 4
REGENERACIÓ I QUALITAT DEMOCRÀTICA
Defensa el dictamen la Maite Fandos.
En aquesta ponència hi ha idees, reflexions i bona voluntat però també recull propostes concretes, algunes que ja s’han recollit en la ponència d’estatuts i que avui ja hem aprovat. També n’hi ha altres que desenvoluparem en reglaments posteriors.
Hem apostat per la regeneració democràtica i que ha de sortir de la societat mateixa.
CDC ens implicarem en la regeneració creant noves formes de participació, apostant per la cultura de l’esforç, prioritzarem la funció pedagogica de la política, un estil proper a la ciutadania, els nostres càrrecs electes hem d’adoptar un codi deontològic, transparència, austeritat i ètica, valors que sempre han tingut però que volem fer-los visibles a la societat.
Apostem per que els programes electorals siguin veritables compromisos ferms, expressats en llenguatges entenedors
Crearem una comissió al consell nacional per fer el seguiment d’aquests compromisos.
Apostar per revisar la normativa electoral en temes com els que ens permeten les actuals noves tecnologies.
Parlem, també, d’organismes públics que puguin fer un seguiment del compliment dels compromisos dels governants.
Es demana més activitat de la direcció del partit en relació a la proximitat al territori.
Hem parlat del dret a decidir de la ciutadania impulsant la llei de referèndums, nova llei electoral amb un sistema de doble vot tant al parlament com a les alcaldies.
La Presidenta ha estat la Carme Laura Gil, també blocaire.

PONÈNCIA 2
ACCIÓ POLÍTICA: PROPOSTES I RESPOSTES.
La Meritxell Borràs !!
També s’hi ha treballat a fons perquè tothom podés sentir-se reflectit en el text, text que ha aconseguit posar a punt i al dia un ideari de CDC respecte al nostre sentit de País, en el sentit, sobretot, de totes i cadascuna de les persones. Ens sentim orgullosos del nostre discurs, el que hem fet al llarg de la nostra història i, a voltes, nedant contra corrent , trencant en moltes ocasions aquest discurs monolític que se’ns vol imposar. Discurs que hem pogut portar a la pràctica on hem governat, des de la generalitat però també en tants i tants ajuntaments (més de 500) des d’on hem fet polítiques pensades per la gent.
Les polítiques pensades per la gent, les polítiques socials, les que pensen en la gent gran, en les vídues, en les escoles bressol, però també en les que pensen en donar resposta creant feina, creant empresa –bàsic per fer País- això s’ha fet fent progressar el País des d’on hem governat.
Sabíem que se’ns encomanava una feina molt difícil que era actualitzar i posar al dia el que era la pedra filosofal, que és que afronti de cara i amb garantia els reptes socials que tenim com a País i a la vegada sigui realista en que tothom si senti còmoda, integrat i inclòs. Aquest ha estat l’èxit de Convergència durant tots aquests anys.
Hem abordat una sèrie de temes vitals. L’estat del benestar per donar resposta a les persones. L’administració ha de ser garant d’aquestes polítiques però no n’ha de ser l’únic proveïdor. Creiem també en el tercer sector que també pot donar respostes a les necessitats de la gent. Creiem en darrer terme en al dret a decidir de les persones en decidir el tipus de servei que volen rebre. Hem parlat de la família, de l’habitatge, de la immigració –dels nouvinguts- de les noves persones que s’incorporen al País. Hem parlat de la necessitat de que la persona tingui un compromís a la vers el País però també del País en vers la persona. Hem parlat de la llengua i de la cultura, eixos bàsics de la nostra realitat nacional que ens identifica com a poble i probablement pel que també estem militant a convergència, aquest eix comú de ser catalans. De la cultura de l’esforç, amb la sensació de que no ens podem permetre perdre el que era i ha de continuar ser una divisa del nostre País.
La necessitat de poder dominar tres idiomes... Hi tenim posada la banya tot i que és difícil ... i del model econòmic per poder generar riquesa per fer polítiques socials. Sense motor les polítiques socials ens les haurem de pintar a l’oli.
Hem de generar i potenciar el talent.
Hem de facilitar les coses a les empreses, a les persones que exposen el seu patrimoni no se’ls ha de posar pals a les rodes.
Respostes serioses de cara a les petites, mitjanes i grans empreses però també a les cooperatives a l’economia social i als autònoms, dels qui ara tothom se’n omple la boca però que qui els ha defensat des del primer dia ha estat CDC.
També hem parlat de la cooperació, sabent que no podrem -Catalunya tota sola- salvar el mon però hi hem de treballar, hem parlat de les infraestructures, carreteres, aeroports, sense complexes perquè hem estat pioners amb les energies renovables, també parlant de l’energia nuclear, també en tot el tema de l’aigua, hem parlat també de protegir i vetllar per el territori , pel medi ambient ...
Des del respecte a les persones i a la consciència de cadascú hem parlat dels nous avenços científics que faran que ens dotem d’un comitè ètic d’experts per poder tractar els temes que ben segur se’ns presentaran. En un àmbit que afecta a la consciencia hi ha d’haver llibertat de vot per tots els de cdc que és un valor , de sempre, d’aquest partit.
Tenim un nou full de ruta i estem a punt, amb il.lusió, i preparats per tirar totes les nostres propostes endavant.
P2 emesos 1256 si 1249 99,44% no 2 0,16% blanc 5 0,40%

Mas President !!!

Comencem amb un minut de silenci en record a la mare del company Xavier Trias, finada ahir i tot seguit es fa la proclamació de resultats que ja us he avançat aquesta nit.

Al final tots els elegits han pujat a l'escenari amb el crit de "Mas President!!!"

Hi continua havent ganes !!!

Artur Mas, el més votat al 15è Congrés de CDC

Són ¾ de dues de la matinada quan escric això.
Ja soc a casa després d’acompanyar les votacions, el recompte, i la presentació de resultats.
Us deixo les darreres fotos: des de la que he vist a l’Artur omplint la seva papereta, el seguiment de la votació, quan he votat, el recompte, la sala de premsa on en Pere Macias ha presentat als periodistes els resultat (seria impossible ocultar-ho fins demà donat que els interventors i molta gent ja els te) i, finalment, els resultats en un full que hem utilitzat els membres de la Mesa.
Enhorabona a tots i totes els elegits. Demà, la proclamació.

Presentació de candidats a càrrecs unipersonals en plenari.

Tarda i nit llarga. Proclamació de resultats votacions unipersonals fins demà.
A la tarda hem tingut una mica de retard en l’inici del plenari de presentació de candidatures donat que tant la ponència 3 com la 1 (sobretot aquesta) estaven debatent blocs d’esmenes importants que han obligat a les ponències i a l’Artur a treballar a fons per a defensar les seves posicions. Chapeau Artur ! Una vegada més estic amb tu. Tens guanyada a la militància i , tot i que és normal que molts vulguin –o vulguem- dir la nostra, també saps com arribar a la gent i com fer-los veure que el projecte de Convergència necessita, sobretot, responsabilitat. Molt bé, Artur !! Cadascú te el seu estil però recordo quan aquest paper el feia en Pujol i et diria que no ho feia millor que tu.
Mentre estant, el problema era que la gent de la ponència 2 havien plegat per poder entrar al plenari i entre pitos i flautes els hem tingut esperant més d’una hora quan els quedaven, potser, 600 esmenes per discutir i que , molt probablement, els farà allargar la nit.
Al final, però, hem tingut plenari i els diferents candidats han presentat la seva candidatura. He començat tard a apuntar però us deixo algunes notes d’algunes intervencions:
Cullell. Vinc a ajudar. Tinc el 41 de militant com a C.V. Vinc a la quarta o quinta fila però no sóc un “florero”. Vull ajudar a recuperar a que Catalunya tingui el prestigi que tenia fa uns anys i que també tots nosaltres guanyem en autoestima.
Recoder. Em presento per dos motius un pk m’ho ha proposat el secrgral. Un altre per il.lusió. Fa uns anys que em vaig fer militant de cdc, .... un dia se’m va despertar la consciència nacional i vaig veure que hi havia un partit que defensava aquesta catalanitat. I ara quan em miro aquest País no m’agrada i em poso trist. També vull ser-hi per afegir el meu gra de sorra pk l’Artur Mas pugui ser el proper President d’aquest País. I crec en el municipalisme. Estic apassionat per la feina municipal. Estic apassionat de poder sortir al carrer i trobar i parlar amb la gent que és destinatària dels nostres esforços. Per tant crec que hem de treballar des de tots els ajuntaments de Catalunya per construir el nostre País.
David Madí. Hem de perseverar per tenir la política de comunicació amb els mitjans moderns i necessaris per ser capaç de comunicar. No estaré sol i serem un equip. Si em doneu la confiança ho complementarà en Cuminal i la Imma Mis, en Roc Fernàndez, i la Magda Mercè. A partir d’aquest Congrés tenim una estratègia. La estratègia de la Casa Gran no és qüestió de més sobiranistes i de més moderats, de més social-demòcrates i més liberals, de més alts i de més baixos, és de molts més homes i dones que vulguin superar l’actual projecte. La Casa Gran és un projecte per guanyar, per reconciliar els catalans amb el futur del nostre País. Us demano una actitud de moral de victòria. Jo m’hi comprometo.
Lluís M. Corominas . vull que em voteu no pk em proposi l’Artur Mas ni pk jo m’ho passi bé. Vull que em voteu pk penseu que puc ser útil al projecte.
Quico Homs. 4 raons i dos sentiments. 1a pk l’Artur d’acord. La segona pk carregat de defectes com estic, m’hi veig amb cor, 3a perquè és una bona manera de servir el País. I només tinc una raó per fer-ho (servir Catalunya), 4a perquè el projecte que es va definint en aquest congrés val molt la pena. I els sentiments ... un dia vaig tenir l’honor en nom vostre d’expressar el 29 de setembre del 2005 un sentiment de gratitud i d’orgull de ser de convergència i de ser català. Això és el que em porta a presentar la meva candidatura.
Candini. Al llarg d’aquesta 4 anys he disfrutat moltíssim i degut al fet d’haver conegut el nivell de coneixement que hi ha en el gran capital humà de Convergència en cadascun dels àmbits sectorials, és el que m’ha fet convèncer de presentar-me. Els nostres ulls estan 24 hores connectats i oberts a conèixer en tot el territori quins són els neguits i necessitats i com ho podem traduir en projectes, idees, o lleis al parlament de Catalunya o en qualsevol altre lloc . M’agradaria tenir la sensació de que un cop tota la feina feta del dia a dia, sentir que cadascun de l’equip senti el batec de la gent que ens acompanya. Si som capaços de sentir el batec de la gent que ens acompanya haurem sigut capaços d’entendre les seves actituds. Aspiro a donar resposta . Sóc conscient si no digués que molts teniu fixada la vista en les dones candidates us mentiria però vull dir que hi ha una pila de dones preparades i que tenen en aquests moments molta responsabilitat.
Felip puig. Us diré dues coses per el que us demano la confiança. Una per una exigència meva de retorn. Per una sensació de que jo dec molt més a aquest partit de el que d’alguna manera se’m pugui retornar. He crescut a Convergència ... he passat per molt. He tingut la oportunitat, com molts, de dedicar-me a la política professional. Ara hi ha l’altre sentiment, de retornar tot això, dels que no han tingut la oportunitat de gaudir d’aquestes responsabilitats (conseller medi ambient, obres públiques, secretari gral, portaveu govern, diputat, etc) l’altre de utilitat. Militant que farà 50 anys aquest any i que en te 32 de militància. Sentir-se útil és un sentiment que vull compartir. Si em feu confiança, intentaré jugar al mig del camp, i si em toca anar a la banqueta hi aniré, i si em toca potser d’aquí uns anys estar com vosaltres, assentat aquí al davant, hi estaré donant suport a qui toqui.
Artur Más. Deixeu-me que us digui, primer una cosa: fa quatre anys vaig impulsar una limitació de mandats i crec que això ha de ser així. I complint la lletra i l’esperit dels nostres estatuts, és la darrera vegada que em presento al càrrec de Secretari General d’aquest partit. Per això us he d’agrair la confiança que m’heu fet fins ara però ja us avanço que convergència haurà d’identificar a la persona que haurà de dirigir el partit en aquests propers temps. Tot i això vull deixar clar, ben alt i que tothom ho tingui clar, que mantinc la mateixa il.lusió del primer dia. No hi ha ni un mil.límetre menys d’il.lusió ni de compromís. D’experiència en tinc una mica més .. que el primer cop que m’hi vaig presentar. Potser amb uns quants cops més i algunes nafres ... però amb, també, el convenciment de que la experiència és saber aprendre millor dels propis errors i crec que això pot servir per ajudar a Convergència a caminar una mica millor. El fet que sigui l’últim cop que em presento no vol dir que renunciï a presentar-me i mantinc al meva il.lusió per ser el candidat de Convergència i Convergència i Unió a la Presidència del meu País. Veient com van les coses a Catalunya tinc més ganes que mai !! I aquesta limitació de mandats , aquesta renovació també la intentaré impulsar si esdevinc President de Catalunya. El meu mestre en política ha estat Jordi pujol. La organització és Convergència. Ho he dit abans i ho dic ara: ho continuarà sent sempre. Jo sempre seré militant de Convergència Democràtica i fins l’últim alè. Pel nostre País, la nostra pàtria, la nostra nació, el nostre Poble, Catalunya.
Ara s’obren les urnes fins a dos quarts d’onze i la proclamació de resultats serà demà a les deu. Fins demà no hi haurà, per tant, plenari.
Mentre estant, la ponència 1 i la tres continuen la seva tasca.
Demà a les 10h, més.

Votem els càrrecs unipersonals

A la tarda en Lluís Corominas ha defensat una part del dictamen de la ponència 3 on es modifica la estructura de composició del Comitè Executiu Nacional i que es votarà després
Emesos 1270, afirmatiu 1240 97,63% 8 negatius 0,64% 22 blancs 1,73%
Per tant obrim període de presentació de candidatures.

Des de la Sala de Mesa hem acreditat a tots els candidats i interventors.
Us deixo també la papereta de votació dels càrrecs unipersonals del CEN que votarem des de les set a les nou de la tarda un cop cadascú hagi fet la presentació de candidatura en plenari. Tot seguit, l’escrutini i a les 22h hi ha previst el plenari de proclamació de resultats.