Una vegada més, els excepcionals Pastorets de la Sala Cabañes m’han tornat a emocionar.
Una tarda que passa volant entre somriures i emoció. No me’n cansaré mai de veure’ls i se’ns dubte, els 92 anys quedaran molt curts davant l’esplèndid futur que s’albira en veure com de bé s’ho passa la canalla. He tornat a veure com nens i nenes gaudien rient amb en Jonàs i en Mataties, o amagant-se darrera les cadires en veure el dimoni gros i això vol dir que el text continua essent atractiu i la posta en escena meravellosa.
Per tant, Antoni Blanch, Gemma Sancho, Imma Llorens i a tota la companyia, moltes felicitats.
Qui ha quedat també molt sorprès ha estat l’Artur Mas i l’Helena Rakosnik que ens han acompanyat. Ens ha promès que l’any que ve farà de Sant Josep.
