Molt aviat es visualitzarà una vegada més el que molts venim constatant de fa anys. El PSC s’ha desfet com un sucre dins la comoditat del PSOE. No és que no quedin socialistes a Catalunya, que n’hi ha i molts. El problema és que no sabem quans n’hi ha que posin més l’accent en la ‘C’ o en la ‘E’. O sí que ho sabem? Perquè si constatem el que està passant i els reiterats incompliments sobre el tema del finançament queda ben clar que els de la ‘C’ pinten ben poc.
En aquest ple (4 desembre 2008) el nostre Grup va portar a votació una proposta de resolució per evidenciar l’incompliment per part del PSC del pacte històric signat el dia 10 de setembre, amb presència del President de la Generalitat, Sr. Montilla, per les entitats municipalistes catalanes (ACM i FMC) i que, irònicament, en el Ple passat, el govern tripartit ens havia posat sobre la taula per votar i cosa que, evidentment vam fer. Amb alguna reticència lògica, però vam fer.
Doncs bé. Ni un mes ens ha durat l’alegria perquè, com ja van denunciar conjuntament ERC, IC i CIU.
Quan al passat ple de novembre, vam sentir l’al·legat de l’Alcalde Baron, ens va semblar sincer i li vam posar en safata el que podés manifestar el seu disgust amb el comportament del seu partit.
Aquestes circumstàncies ens van fer pensar i dir moltes coses:
Benvingut sigui el pedaç de la dotació extraordinària però tots sabem que no servirà per resoldre el problema crònic de finançament que patim els ajuntaments catalans.
No és d’això del que estem parlant, sinó del fet que els 25 diputats del PSC al Congrés votessin al costat del nacionalisme espanyol i en contra dels interessos dels ajuntaments catalans, trencant el pacte assolit el passat 10 de setembre.
Avui, tenien una excel·lent oportunitat per demostrar que, com a mínim, vostès avantposen les necessitats dels ciutadans de Mataró, als interessos del govern espanyol. Lamentablement, han preferit fer costat als segons.
Avui ja sabem que és impossible que el Sr. Mas trenqués la unitat dels partits catalans perquè, com molt bé explica el President Maragall en les seves memòries, la unitat la va trencar el PSC, amb el President Montilla al capdavant, només 48 hores després d’aprovar-se l’estatut del 30 de setembre, presentant esmenes en sintonia amb la llista d’aspectes inacceptables pel govern espanyol. Aquesta situació, el President Maragall la valora, textualment, com “una desconsideració política a la Cambra, impròpia d’un partit anomenat nacional català” i com “un cop baix al President de la Generalitat”.
És a dir, ho van fer amb l’Estatut i ho han tornat a fer ara: avantposen, votant en contra d’aquesta proposta, els interessos del govern espanyol a les necessitats dels ciutadans de Mataró.
Ens preguntem a qui pretenia enganyar el PSC amb aquesta comèdia (10 setembre) si no estava disposat a defensar-ho a Madrid? A qui volia enganyar?
És inaudit però a tots els que vulguin veure fins on arriba la fatxenderia, es pot llegir l’article que sobre finançament publica la mateixa diputació de Barcelona de Novembre-Desembre d’aquest any, amb la perla del seu President l’Antoni Fogué (PSC) fent el cant a la unitat.
En fi, en definitiva, la unitat a Catalunya, amb el PSC/PSOE fa llufa perquè sembla que els 25 diputats que tenen a Madrid actuen més com a cavall de Troia contra els interessos dels catalans que no pas com a garantia de defensa i exigència del que és nostre i del que hem pactat, digui’s Estatut del 30 de setembre, digui’s finançament.
Fins quan ens deixarem continuar entabanant ?
En aquest ple (4 desembre 2008) el nostre Grup va portar a votació una proposta de resolució per evidenciar l’incompliment per part del PSC del pacte històric signat el dia 10 de setembre, amb presència del President de la Generalitat, Sr. Montilla, per les entitats municipalistes catalanes (ACM i FMC) i que, irònicament, en el Ple passat, el govern tripartit ens havia posat sobre la taula per votar i cosa que, evidentment vam fer. Amb alguna reticència lògica, però vam fer.
Doncs bé. Ni un mes ens ha durat l’alegria perquè, com ja van denunciar conjuntament ERC, IC i CIU.
Quan al passat ple de novembre, vam sentir l’al·legat de l’Alcalde Baron, ens va semblar sincer i li vam posar en safata el que podés manifestar el seu disgust amb el comportament del seu partit.
Aquestes circumstàncies ens van fer pensar i dir moltes coses:
Benvingut sigui el pedaç de la dotació extraordinària però tots sabem que no servirà per resoldre el problema crònic de finançament que patim els ajuntaments catalans.
No és d’això del que estem parlant, sinó del fet que els 25 diputats del PSC al Congrés votessin al costat del nacionalisme espanyol i en contra dels interessos dels ajuntaments catalans, trencant el pacte assolit el passat 10 de setembre.
Avui, tenien una excel·lent oportunitat per demostrar que, com a mínim, vostès avantposen les necessitats dels ciutadans de Mataró, als interessos del govern espanyol. Lamentablement, han preferit fer costat als segons.
Avui ja sabem que és impossible que el Sr. Mas trenqués la unitat dels partits catalans perquè, com molt bé explica el President Maragall en les seves memòries, la unitat la va trencar el PSC, amb el President Montilla al capdavant, només 48 hores després d’aprovar-se l’estatut del 30 de setembre, presentant esmenes en sintonia amb la llista d’aspectes inacceptables pel govern espanyol. Aquesta situació, el President Maragall la valora, textualment, com “una desconsideració política a la Cambra, impròpia d’un partit anomenat nacional català” i com “un cop baix al President de la Generalitat”.
És a dir, ho van fer amb l’Estatut i ho han tornat a fer ara: avantposen, votant en contra d’aquesta proposta, els interessos del govern espanyol a les necessitats dels ciutadans de Mataró.
Ens preguntem a qui pretenia enganyar el PSC amb aquesta comèdia (10 setembre) si no estava disposat a defensar-ho a Madrid? A qui volia enganyar?
És inaudit però a tots els que vulguin veure fins on arriba la fatxenderia, es pot llegir l’article que sobre finançament publica la mateixa diputació de Barcelona de Novembre-Desembre d’aquest any, amb la perla del seu President l’Antoni Fogué (PSC) fent el cant a la unitat.
En fi, en definitiva, la unitat a Catalunya, amb el PSC/PSOE fa llufa perquè sembla que els 25 diputats que tenen a Madrid actuen més com a cavall de Troia contra els interessos dels catalans que no pas com a garantia de defensa i exigència del que és nostre i del que hem pactat, digui’s Estatut del 30 de setembre, digui’s finançament.
Fins quan ens deixarem continuar entabanant ?
