Divendres vaig pujar a Camprodon, cap al tard, amb el desig de descansar aquests tres dies.Dissabte va ser dia d’endreços però ahir i avui, dia de neu. Ahir vam arribar a les pistes abans de les nou i no vam parar fins gairebé les cinc. Avui ho hem fet més suau.
La neu estava tant bé que fins i tot el meu estil “superviviència” quedava prou bé i no em cansava massa (veurem demà).
Pràcticament va tota l’estació menys xemeneies i algun altre tros però és més que suficient per gaudir d’un dia de neu. Solet, gens de vent, bon tracte ... i mataronins que surten de sota les pedres ... resulta que gairebé som veïns i jo sense saber-ho. Menjant un entrepà i, patam, mataronins al costat. Coses de tenir una cara pública ... que et permet fer més amics.
I sense oblidar-me de la “cosinada” Guanyabens, amb en Ferran i en Carles (casteller) comandant la colla, que també eren fent de les seves amb la mainada.
Tot baixant de pistes he sentit per Catalunya informació a l’Enric Serra, el director de
