La Llàntia, 40 anys

Aquest vespre, amb en Marcel, hem estat a la Llàntia a l'acte d'homenatge a tots els que han estat presidents de l'Associació de Veïns.

Un acte molt treballat que iniciava la festa del barri i que volia celebrar el 40è aniversari de la fundació de l'entitat.

Veure la película documental i les explicacions emocionades dels implicats ha estat molt emotiu.

Ple del Cartipàs

El meu segon Ple i el primer de Cartipàs.

Realment, avui no m'ha sorprès.

Bé, potser pensant-hi .... una mica, la reacció de l'Alcalde, i avui en positiu. O tenia ganes d'anar per feina o m'ha semblat que el no haver tingut la delicadesa de parlar amb nosaltres des de les eleccions (en el meu cas, mai), el haver-nos exclòs de la Junta de Govern i el fet de que marxi a la Diputació (ja es veurà amb quina intensitat) no li feia tenir la consciència gaire tranquil·la, i ha estat prou comprensiu.

Ara ens queda per veure si quan en parlem el dia 4, s'ho repensa i se'n adona que seria bo rectificar en el tema de la Junta de Govern. CiU li ho agrairia i no en faria lluita política. Ha anat així, i si es pot arreglar, doncs endavant.

Quan al fet de la Diputació ... esperarem a veure què hi fa i quina dedicació hi té. Jo no hi veig la diferència entre que algú -p.e. jo- fes d'alcalde i, vagi quatre tardes al mes a l'empresa, i que ell se'n vagi a la Diputació, uns dies o uns matins ...

Això ho veu tothom i, en el fons, crec que ell també. A veure si de mica en mica, anem canviant formes i maneres. Els ciutadans ens ho agrairan.

En el cartipàs no hem pogut donar-los recolzament perquè no ens hi han donat ni la mínima entrada, i és més que clar que és un govern de continuïtat respecte de l'anterior.

Afeblit però on no hi ha manera de que els minoritaris s'acabin d'adonar de que els ciutadans els voten perquè incideixin en "tot" (el que puguin) i, en canvi, la lectura que en fan ells o que els fan fer els grans és: vosaltres a la vostra àrea i prou. Ara bé, a canvi de que us donem aquestes àrees (dedicacions completes + càrrecs confiança) heu de ser corresponsables de tot el que fa el govern. Així s'entén que les qüestions problemàtiques es deixin de banda i es facin l'orni en el 90% dels temes.

Un dia que vegi a un dels negociadors de IC, el mateix que megàfon en ma cridava "especuladors" a l'anterior govern en la mani sobre Can Fàbregas, li preguntaré com és que aquest tema no és objecte d'acord. O bé és que hi ha acord però és privat ? En fi, de vegades, quan rasques, hi trobes la coherència ....

.

Els hem dit ben clar que amb tot el document, que enlloc diu ,de que cal que l'administració municipal actuï amb criteris d'austeritat. Al ciutadà cada vegada li costa més arribar a final de mes i l'administració ha de fer també un esforç per minimitzar les despeses i per valorar molt bé les inversions. Si continuem sense voler veure què podem millorar, també, en aquest aspecte, no ens ha d'estranyar que els ciutadans només vegin com l'Ajuntament els ha de perseguir amb multes. Mil cent milions de pessetes l'any en multes i grua no són cap tonteria. La maquinària municipal necessita aquests diners per tirar endavant i no és d'estranyar que el ciutadà ens vegi com a recaptadors.

Tot plegat, l'acord de govern famós serveix en 22 pàgines i mitja, per justificar el contingut de l'altre mitja, que fa 23. El repartiment del pastís.

Sembla el programa socialista amb pinzellades folklòriques. Ara sí, sorprèn veure com concrecions com el lloc on els PSC pensava fer les 4500 places d'aparcament o els carrers on pensava fer actuacions de millora han desaparegut en l'acord. Només és un exemple, però és una constant.

Hi ha coses surrealistes, com el punt que diu: "Dotarem de recursos econòmics i tècnics la regidoria d'habitatge per garantir el compliment de les accions en aquest àmbit". I és pot saber què feia ERC el mandat passat amb un càrrec de confiança i PROHABITATGE ? De quina àrea treuran aquests recursos ?

Haurem de veure, també, si aquesta nova àrea creada (innovació i Promoció) té la visió i l'empenta suficient per tirar endavant o només és per donar "nivell" a algú.

No se si l’ explicació de tot plegat podria ser:
PSC - Vaig a unes eleccions amb un programa que en dic COMPROMISOS, no propostes. I tota la campanya així ... mirant de concretar per atraure el vot. Res a dir.
ERC - +Mataró + Esquerra + Equilibri + atreviment .....
IC - Ètica, Equitat i Ecologia ...

Finalment sumem, però amb patacada forta. Què fem ? Doncs tripartit segur des de la primera nit, però ho fem durar tres setmanes fins la nit del 15 de juny (dia abans de la constitució de l'Ajuntament) perquè les Assemblees dels minoritaris no tinguin un atac de cor en veure com claudiquem.

Redactem un Acord de govern, aprofitarem per "rebaixar" plantejaments maximalistes (majoritari), eliminarem (minoritaris) allò que no volen els majoritaris i, al final, tindrem un document que després convertirem en PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL. I a partir d’aquí podrem dir als ciutadans, que dels 3 programes, ben bé, res de res, que farem el que podrem durant 4 anys i si el vent bufa, ens mourem. Si no, la calma tampoc mata.
Ara, la nostra bíblia serà l'Acord de Govern.

Quedi clar però, que he començat la intervenció amb la ma estesa i l'he acabat igual. A veure què passa!

Diàleg?

DIÀLEG, QUIN DIÀLEG ?

Ens fan fora de la Junta de Govern.

Un altre gerro d'aigua freda. L'Alcalde Manel Mas, en l'anterior etapa, i en pro de donar una imatge de més diàleg, va donar-nos entrada a la Junta de Govern. Ara, l'alcalde dialogant i proper, ens hi treu.

En absoluta contradicció amb les seves paraules en el ple de constitució, i fent gala de que el millor diàleg, és el de tenir l'altre ben lluny i ben collat. És a dir, la oportunitat que ens donava la Junta de Govern de seguir i comentar els temes del dia a dia tenint a l'Alcalde al davant, s'ha esvaït. “Por sus actos les conocereis”.

UN ALCALDE 24H, DEDICACIÓ EXCLUSIVA A MATARÓ, MATARÓ NECESSITA UN ALCALDE A TEMPS COMPLET, ...

Aquesta és la cantarella del Sr. Baron i del seu equip, sobretot del Sr. Bassas, durant tota la campanya. "Un alcalde que només tingui com a prioritat, el govern de la ciutat".

Sobren les paraules quan veus la notícia.

No seré jo qui critiqui el fet de que busqui on calgui els ajuts per Mataró, però no és ni elegant ni ètic, passar-se la campanya dient una cosa i després fer-ne una altra.

Haurem d'esperar a veure el paper que hi juga, i com queda tot plegat.


DIJOUS PLE DE CARTIPÀS

És un ple extraordinari, que no ens permetrà fer cap més joc que el de la valoració del nou cartipàs. Fins el 19 de juliol (Ple ordinari) no podrem actuar en altres temes.

Interrogants

QUÈ VOLIA DIR L'ALCALDE PER DIÀLEG ?

En l'era d'internet, rebo una carta tradicional per informar-me que es posa a la nostra disposició per parlar, tal i com va dir al Ple passat . Intento, per e-mail, fer una proposta de dates, que siguin abans del proper ple de cartipàs, per parlar-ne i veure si la manca de concreció de l'Acord de govern es per voluntat o per quin motiu. Com que ja imagino que l'alcalde està molt ocupat, ens truca la secretària convocant pel dia 4 de juliol (el ple l'han convocat avui per el proper dijous 28). Aquest és el pa que s'hi dona a l'oposició i és el que sempre hem denunciat. Espero que sigui només la inèrcia del mandat passat i que pugui convèncer a l'Alcalde de que, val la pena, no desaprofitar els vots de l'oposició que el primer que vam fer és posar el nostre programa a la seva disposició.

SEGURETAT ?

Crec que si es vol millorar la seguretat a la Casa Gran i la millora que se'ls acut és fer que, tampoc, es pugui pujar al segon pis amb ascensor (si no es té una clau especial) és que, d'alguna manera les coses no es pensen de cap manera ja que, qualsevol, pot pujar a peu i fer qualsevol malifeta (encara que quedi gravat). O hi ha descoordinació entre departaments o, el que és pitjor, han actuat amb nerviosisme degut a que, ara, en som més. De grups municipals, vull dir.

I m'hi poso perquè, divendres, hi va haver gent gran que s'hi va trobar, i que la feien pujar per l'escala. A la tarda, a mi mateix - recordem que vaig coix - una mica més i he de pujar per l'escala amb la bossa. Sort que al fer-li notar al policia, "especialment", que tenia una lesió em va obrir amb la clau.

BENVINGUDA LA CUP A LA NORMALITAT DEL CONSISTORI

Quan el 20 de febrer CiU va demanar la moratòria sobre el tema de Can Fàbregas, ja vam demanar als altres partits de deixar el tema sobre la taula i parlar-ne després de les eleccions. Ara és la CUP qui proposa de parlar-ne. Benvinguts a la normalitat . Nosaltres som on érem ! Ens trobem un dia, tots els partits junts, i en parlem. Espero que tots siguin coherents amb el que han dit durant la campanya i hi siguin. Els únics que se n'han desmarcat han estat els socialistes.


TVM

Com es pot tractar una notícia ...

Aquest cap de setmana he vist la repetició de la notícia que, sobre Can Fàbregas, va donar TVM. Si no vaig sentir-hi malament, va semblar que la donaven per descatalogada però que, el govern anterior havia decidit presentar una proposta de trasllat (en funció de l'estudi).

El meu comentari sobre aquest tema és que, primer, la fàbrica continua estant catalogada perquè el secretari de l'ajuntament va admetre que, a proposta de CiU, la votació va ser nul·la i, per tant, la nau continua catalogada. Segon, el govern va veure's obligat a fer aquesta proposta de fer un estudi per no donar la raó a l'oposició, d'haver fet un procediment incorrecte i forçat.Si faig aquest comentari sobre una notícia de TVM és perquè crec, que les coses es poden explicar de moltes maneres. Només demano que s'intenti actuar com a notaris de la realitat. Res més.

Canigó i Països Catalans!

Ahir a la tarda, davant de l'Ajuntament, vam tenir un emotiu acte. L'arribada de la flama que des del Canigó, i per iniciativa d'en Francesc Pujade, ens reviu cada any la consciència de Països Catalans.

Recordo fa anys, la meva primera pujada al Canigó. Aquell dia va ser amb en Jordi Surinyach. Vam anar amb cotxe fins a Marialles, fer Cim, i tornar a Camprodon. Feia una calor de por, però us asseguro que vaig fer cim amb pell de gallina. Cim mític, que fet des de Marialles és preciós i amb una xemeneia final que t'obliga grimpar però que et fa arribar a dalt amb un orgull especial. Encara recordo que el més curiós era com hi havia molta gent al cim, vestits pràcticament de carrer. Gairebé tots havien pujat des del refugi de Cortalets (un passeig) i allà s'hi arriba amb taxis de muntanya (4x4).

Més tard hi vaig anar amb el meu fill Marc, però sortint de Camprodon i en dos dies. Vaja, des de les roques d'en Mercer. Itinerari : collada verda, Rojà, nit al lliure de Marialles - un desastre i molt deixat -, i amunt al cim. Després, caiguda lliure fins a Vernet. Un tip ! però amb l'autoestima d'haver fet una gran caminada. Vam aprofitar per marcar el camí pel llibre d'en Vila.

Bé, segurament explico això per la melangia que em dona el fet de que, per la cama, no podré fer muntanya aquest estiu però realment, del que volia parlar és de l'acte de la flama.

Va ser emotiu, cal felicitar als organitzadors. Això davant de tot però, deixeu-me que reflexioni sobre el fet de que cal evitar que aquests actes esdevinguin pur folklore. Si, de veritat, ens creiem el sentit de la unitat que representa, cal que no ens deixem enredar per cerimònies - que són necessàries- però que també exigeixen un treball del dia a dia quan hi ha tants i tants exemples que treballen en contra del que significava l'acte.

Que no ens passi com a la Catalunya nord on el catalanisme és més folklòric que res més !

Fem bondat!

D'ENTRENAMENT RES

Avui he llegit el bloc d'en Joan Salicrú i m'ha fet pensar en el que em costarà tornar a agafar la forma, pel meu mal cap !
Com que ahir no vaig fer bondat i vaig estar tot el dia voltant, avui he mirat de fer repòs. Llegir diaris ... família, diumenge plàcid.


EL BARÇA GANDUL

Al Barça li ha passat com a l'estudiant que vol fer els deures a darrera hora i estudiar a fons per l’examen final. Si hem fet l'ase tot el curs, és difícil que soni la flauta.... encara que cal dir que als altres els ha sonat !

Quin dissabte!

COALICIÓ ELECTORAL TRIPARTIT DE MATARÓ

Aquest matí hem tingut el Ple de Constitució. A primera hora, he intentat localitzar l'acord de Govern a internet. He pensat que en Bassas no s'hauria pogut aguantar i tindria el seu blog al dia. Efectivament ! Hi havia el link però, ah !! No funcionava !! El que sí he pogut veure és que era el primer lloc on he vist escrit que ell seria el Regidor d'Urbanisme. "Yo me lo guiso, yo me lo como".

Total, que una vegada més haurem d'anar al Ple sense saber què diu l'acord ...

A 1/4 de dotze ja era al despatx del Grup, a l'Ajuntament fent la darrera repassada al discurs. A 2/4 ha entrat la Miquela i se'n ha adonat que, sobre la taula, tenia un sobre a la meva atenció. Sorpresa ! L'acord de govern. Fantàstic, minuts abans del ple a llegir-lo per veure de què va. Evidentment, lectura ràpida sense profunditat. L'analitzarem amb calma més endavant però m'ha sorprès moltíssim que del problema que més s'ha parlat darrerament, Can Fàbregas, ni una paraula.

Si ERC ha demanat replantejar el tema, durant la campanya electoral, com és que ara no hi ha introduït res ? I IC, tampoc ?

Entenc que a Mataró no és tant senzill fer com a Barcelona i abandonar el govern. Allà, tots els regidors, govern i oposició, poden tenir dedicació a l'Ajuntament i, per tant, és més senzill decidir on et posiciones perquè no hi entren components de necessitats personals.

Torno a repetir que això és el més trist de la política encara que, per altra banda, també queda més que visualitzat que el tripartit a Mataró és una coalició electoral fixa.

PLE

Ha estat el meu primer Ple com a Regidor. Des del 1991 he anat al Ple en moltes ocasions però sempre m'ho mirava des de l'altre costat.

Crec que hi ha hagut normalitat. He fet un discurs més orientat a actituds i valors que no pas a contingut concret de Ciutat. Ens ha semblat que hi era més escaient.

M'ha semblat que a l'alcalde no li ha agradat que li digui que hem tingut l'acord de govern minuts abans del ple perquè, en fer el seu discurs, ha remarcat que l'havien penjat al web de l'ajuntament i l'havien lliurat als grups ahir (divendres).

1er. El web de l'Ajuntament no és cap meravella ergonòmica, l'estic cercant i no el trobo. Dec ser jo. De tota manera aquest matí no se m'ha acudit anar-hi, tampoc.

2on. Si són 3 grups polítics que arriben a un acord, no entenc com poden utilitzar el web de l'ajuntament per penjar-hi un acord d'aquesta mena. És a dir, que no és oficial en tant que són intencions i que no formen part del funcionament oficial municipal. Com a mínim, fins que els que ho pengin tinguin potestat per fer-ho. Fins avui està tothom en funcions.

3er. Si volien que ens arribés als altres grups polítics, amb un senzill mail s'hagués arreglat.
4rt. Dir, l'alcalde, que el van fer arribar ahir (divendres) als Grups, deu voler dir que algú va agafar la clau del Grup -que evidentment té i ha de tenir l'Ajuntament- i va deixar-hi un sobre amb l'acord.

5è. Si ho van haver de fer així, és perquè van veure que no hi havia ningú de CIU i, per tant, considerar-ho com a lliurat és cert però ...

Si hi dedico aquestes ratlles, a aquesta petitesa, és perquè la gent se'n adoni de quin és el tracte que rebem des de l'oposició. Cap facilitat, cap consideració.

Avui, mentre ens fèiem la foto, l'Alcalde m'ha dit que ens trucaria d’aquí uns dies per parlar. Li agraeixo molt. Més del que ell es pensa ja que sóc incapaç d'entendre com és que no m'ha trucat mai per parlar, cara a cara tots dos, en tots els mesos en que he estat candidat, ni des del dia 27 fins avui. Si jo hagués estat en la seva posició, ho hagués fet.

Jo sóc una persona que em considero lleial i per tant, mentre ningú me la fa, tothom és mereixedor de la meva màxima confiança. Per això crec que seria bo començar a tenir una mica de consideració vers les persones i el que representem.

La política de trifulca, de joc de patades sota la taula, la de jugar al gat i la rata és pels que no tenen res a fer. Ja se sap, el que no te feina el gat pentina ...

Per a mi, s'ha d'anar per feina i la feina és fer de Mataró la millor ciutat del món.

ASCENSOR PENÓS
.
Aquesta si que ha estat bona ! Després del ple hem dinat en un restaurant a prop i en sortir, hem anat amb la meva esposa a buscar el cotxe al parquing de la plaça de les Tereses..Com que estic com estic, hem agafar l'ascensor i mentre ella baixava al primer pis - per anar a pagar- jo he intentat arribar al tercer (on tenia el cotxe). Dic intentar perquè s'ha aturat al segon i he quedat tancat.No m'havia passat mai abans. Són aquelles llegendes urbanes que corren però a mi m'ha passat avui.

Ha estat una mica penós pel que us explicaré.

Primer he pensat que, estic sol, lloc ampli, no hi fa excessiva calor, la Pili em trobarà a faltar, hi ha sistemes de seguretat ... cap problema.

Per tant, primer tranquil·litat.

M'he mirat els botons per a demanar auxili i he premut el primer. Res ! ni timbre ni res. Després n'hi havia un altre que deia quelcom així com "Premi per parlar". Jo endavant i dir allò de "que em sent algú ? Algú ho està sentint ? Hi ha una persona tancada dins l'ascensor" Res de res. Després un altre botó amb una campana. Caram ! aquest sí que fa sonar una "sireneta" .... El quart, una campana amb diferents inscripcions que semblava que és el que havia d'estar connectat amb no se qui. El premo i "Teléfono fuera de servicio !!".

Per plorar vaja !

Sort que la meva esposa havia avisat als vigilants que ja hi tenen molta experiència i han valorat què fer. Al final, he aparegut altre vegada a dalt de la plaça i la porta se m'ha obert !
Pel que he vist, els passa sovint i no se soluciona.

No entenc res. Si a qualsevol ascensor particular et fan instal·lar una línia de telèfon com és que aquest, que és públic i amb tant d'us, no hi és o no funciona. Pel que diuen els vigilants, jo sóc un tranquil però hi ha gent que surt plorant, gent que els ha amenaçant, gent que ha passat de l'amenaça a agafar-los pel coll, etc.

Quan han vist qui era jo i que m'ho prenia així de bé s'han fomut un tip de riure gent conya amb lo del segrest polític. Ens hem de saber prendre les coses bé però, també, actuar en contundència i per això ho escric i deixo aquests testimonis del que us dic. Com que tenia la càmara, he fet un parell de vídeos.

Finalment, he omplert el corresponent full de reclamacions perquè en quedi constància i faré el que estigui a les meves mans per millorar-ho.

TARDA D'HAVANERES

.

A les vuit, a la mateixa plaça de les Tereses teníem la festeta d'agraïment. Hem tingut un grup d'havaneres i cremat per a tothom.

Una bona oportunitat per saludar gent, xerrar i fer amics.

CONSEQÜÈNCIES

.

La cama més inflada que mai. Pels observadors, a la foto oficial que ens han fet a l'ajuntament, es veu clarament la diferència entre una cama i l'altra.

Tripartit Confirmat

Pel Capgrós i d'altre mitjans sabem que ja està tancat. El text, el desconeixem , però la subhasta de carteres ja s'ha adjudicat.


ACUPUNTURA

.
Amb tal d'accelerar el procés de recuperació, estic fent acupuntura i corrents. L'anècdota d'avui era que hem aprofitat i hem resolt un mal de queixal amb unes agulles. Això fa miracles !

Política i Esport

POLÍTICA LOCAL

Avui hem tingut l'Assemblea ordinària de la Federació. Entre les trobades de cada partit (CDC i UDC) més les de la Federació anem escoltant la gent i copsant les seves vibracions respecte del resultats i de l'estratègia a seguir a partir d'ara.

De novetats locals poques. Vaja, una notícia sobre IC i poca cosa més. A per tot s'estan movent coses i intueixo que, a Mataró, les coses tampoc han de ser fàcils.

La voluntat de fer un tripartit hi és. Els 11 regidors dels socialistes els donen una majoria important i suposo que per IC i ERC és més fàcil agafar el que puguin que estar-se a l'oposició obligant al govern en minoria a pactar cada tema. Sens dubte, això sí que seria enriquidor per la vida política de la Ciutat però gens còmode per els socialistes. A ells els és més fàcil tancar un acord de govern que en realitat vulgui dir "vosaltres callats durant quatre anys que jo faré el que vulgui que per això en tinc més que vosaltres". Això és el que s'havia fet fins ara. A veure si algú n'aprèn i troba un altre manera de fer !

De moment, dissabte constitució i el més calent a l'aigüera. Hi haurà sorpresa ? No. Les situacions personals/professionals d'alguns pesen molt. Es digui el que es digui, és tant trist com això i no ho dic com a crítica personal cap a ningú sinó cap a les pròpies circumstàncies que envolten la política local que fan que, moltes vegades, algú s'hagi d'agafar a la "feina" de polític perquè a fora no hi ha res clar. Ni tant sols l'assegurança d'atur. Aquest tema també s'ha d'arreglar !

Buff ! Hi ha molta roba i molt poc sabó.


TODAVIA O MAI

Amb aquest títol, tenim un nou article d'en Jordi Pujol.

Encara no havia fet mai un post dirigint cap al web del President Pujol. Jo tinc per costum llegir-ne els articles que semblen interessar-me del seu butlletí. Pels que encara no coneixeu el Centre d'estudis , hi ha molt per llegir.


JAKUTSK

La Selecció Catalana de futbol sala a JAKUTSK. Per què ens ho fem tant difícil ? No passa res ! Fa uns anys, 521.249 signatures no van servir per a poder tirar endavant quelcom que seria un desllorigador important. Hem de resoldre el problema d'una vegada. Catalunya i la resta de l'Estat poden caminar juntes però ha de ser amb respecte mutu i començant per aquests detalls.

La societat ho admetria, si no fos perquè hi ha partits interessats a fer veure el que no és i a fer bandera de l'anti-cat per a desviar l'atenció i focalitzar sobre l'estómac allò que hauria de focalitzar-se sobre el cervell. Parlant la gent s'entén. Visceralment, mai !

No estic gens content d'haver de fer aquest post perquè m'entristeix veure on som. De tota manera, una mica més enllà sí que hem anat. I si no, recordeu el que es deia en una conferència de l’"adormit" Fòrum Cívic de Mataró sobre aquest tema.

Lesionat però, me'n surto

FESTA D'ANNIVERSARI

Això de tenir la cama quieta ja em comença a fer pujar la mosca al nas. I això que només som al 8è dia!

Sort que aquesta tarda hem celebrat una festa amb els amics del nano i m'ho he passat molt bé amb les seves coses.

Amb 12 anys tot es veu clar. Les seves il·lusions encara són força càndides (per alguns no tant) perquè no tenen malícia.

Gaudeixen de la companyia dels amics sense esperar res més que anar allargant l'hora per no separar-se.

Aquesta tarda en família, m'ha fet pensar que feia molts dies que no gaudia d'una tarda així de tranquil·la.

Quan entres en una campanya, sense adonar-te'n, tu mateix t'hi vas ficant i no veus el que deixes fins que ho retrobes.

STONER WINS EPIC CATALAN CONFRONTATION

Com que la Pili ja anava prou atabalada - jo no la podia ajudar- i en Marc ha anat al Circuit, m'he quedat sense diaris i he hagut de llegir per Internet i veure les curses per la tele.

.

Avui l'Stoner amb la Ducati ha estat millor que el Dottore i que en Dani. De tota manera sembla que la Honda va millor, però no prou com perquè ell tingui la confiança per superar la frenada d'en Rossi. Dani, estic segur que quan tinguis la moto ben adaptada estaràs al davant. No te la juguis més del compte ! La punta de la Ducati i la agilitat de la Yamaha són un pel superiors. Tingues paciència i te'n sortiràs. Cal que confiem amb tu i amb els "japos".

.

"EN DEFENSA PRÒPIA"

.
M'ha semblat un bon resum l'article d'en Sanchís "En defensa pròpia". Astúcia de l'aparell socialista en diria jo. Crec, senzillament, que ell era al lloc adequat en el moment adequat i no només per les eleccions generals, que el van portar al poder, sinó en el congrés socialista que el va anomenar.

EN JOAN VILA HI TOCA

.
L'amic Vila continua escrivint. Si no fos pel seu blog i l'skype no el podria seguir. Com que no puc anar a muntanya no podem gaudir de les llargues discussions amb en Toni eh ? La teva reflexió sobre les eleccions municipals. Fins aviat. Entre el teu blog i la webcam és ben bé com si t'estigués veient.

.

Aprofito pels que us agrada anar a muntanya enviar-vos al link al post que també tinc sobre aquest tema.

.
Ah ! el títol és per tothom menys per en Joan que, de vegades també és tant tossut com jo.

El discurs

Avui he procurat descansar la cama i veure si em baixava l'inflor però, al final, he passat moltes hores embastant el discurs de la propera setmana. El del Ple de constitució del nou Ajuntament. Al vespre, he sortit a sopar amb companys de feina. Hem tornat al Teppanyaki de Cerdanyola que, de tant en tant, també ens agrada molt. Realment, el seu nom és el SAPPORO.

Exemple de mala praxis política que genera desafecció: pensar que els ciutadans no ponderaríem la notícia d'un endarreriment més i, per tant, els polítics del ministeri creuen que és millor no dir-nos-ho fins passades les eleccions.

I que ningú pensi allò de que "això ho fan tots" perquè és el primer pas per generar més desafecció. Els que ho fan, siguin quins siguin, ho fan malament. Siguin els teus, els meus, o els altres.

Il·lusió pel futur

Aquesta tarda ens hem trobat a la sala dels lleons.

Els regidors del Grup actual, els "sortints" per entendre'ns, ens han passat l'alternativa a la nova llista.

Crec que amb la disponibilitat per continuar treballant que tenen els que surten i la il·lusió de tot el nou Grup, i no parlo només dels set regidors sinó de tots, farem una bona feina.

Tots estem d'acord en que estem davant d'una cursa de fons, on s'ha de treballar de forma constant i saber arribar a la gent, però que si es treballa, d'aquí a quatre anys, les nostres opcions seran reals.

CONTINUEM AMB CAN FÀBREGAS

Després m'he trobat amb dues persones de la Plataforma que ens havien demanat per reunir-nos.

M'ha sorprès el fet de que el que volien saber és quina seria la nostra posició. Tant poca credibilitat tenim els polítics ? Elles dues han seguit la campanya i saben la nostra posició des de fa mesos.

Sembla que volien saber si mantindríem la nostra posició. Accepto que no en devem tenir -de credibilitat- i, per tant, també serà una cosa que haurem d'aconseguir amb els anys treballant de forma honesta i clara.

SOPAR ÍNTIM

Avui m'he adonat que he pogut anar a sopar amb la Pili, tots sols.Feia molts dies que no en teníem la oportunitat.

He fet molt de gust la pre i la campanya però segurament no me'n he adonat prou de tot el que he sacrificat. Ho dono tot per bo i ningú m'ha retret res. Molt menys la família a qui li dec el recolzament anímic més important.

Per no caminar, hem anat al Sangiovese del carrer Sant Josep. Bé, com sempre. Endavant Pepi i Joan.

COMUNICAT MÈDIC

Com que el trauma em va dir que se m'inflaria i agafaria colors -la cama vull dir- doncs no me'n preocupo però sí que hi entén sí.

Procuro caminar poc però quan ho he de fer, sóc com un cuc que marxa arrossegant una cama.

Societat malalta

No he escrit res des de dissabte.

La veritat és que en el planol polític local, no hi ha hagut gaire més moviment, a part de les reunions de Partit i del rum rum del tpt-mat-2, que sembla que encara no acaba d'arrencar però que, a hores d'ara, ja sembla un fet.

Ho dic per les notícies que llegeixo i sento, però no pas per informació directa. Sembla que els socialistes tenen pressa per donar-ho per fet, però els altres encara han de pair i negociar.
De tota manera, que quedi clar que a nosaltres, no ens han pas trucat (els socialistes vull dir). Deu ser perquè no ens necessiten o perquè estan molt enfeinats !

En tot cas, si no he escrit és també perquè dissabte a la nit vaig tenir un ensurt amb la moto. Vaig sortir a sopar amb la Pili i, en tornar, quan arrencava la moto, no me'n vaig adonar que havia aparcat prop d'una pilona i, en arrencar, em va quedar la cama enganxada entre la moto i la pilona. Deuria quedar a l'angle mort del carenat i no la vaig veure. No vaig avançar ni 30cm i vaig picar. Com que la moto pesa i s'ha d'arrencar una mica fort, el cop va ser prou dur com per fer-me un trencament fibrilar de bessons. Segons el traumatòleg, són 3 mesos per recuperar-me totalment.

Ara vaig coix i amb la cama inflada. Gairebé em fa vergonya explicar com m'ho vaig, fer però què hi farem. El que més em dol és que entre la precampanya i la campanya no vaig poder anar en moto ni a muntanya i ara, TAMPOC. Brrrrrrr !!!

M'he estat rumiant si ho escrivia, no pel cop sinó per l'episodi de després, a Urgències, a l'Hospital de Blanes. Vaig entrar-hi a les 2,23h i vaig sortir-ne a les 7,00. No me'n queixaré perquè se que la gent que hi treballa ho fan tant bé com poden, i em van atendre correctament o, com a mínim, sense que jo pugui jutjar-ho massa. Una hora, gel, una radiografia i a casa.

El tema és el que vaig veure a la sala d'urgències, des de les dues i escaig fins a les sis que em va tocar entrar a mi (primer et fan el triatge i després t'esperes a que et toqui). Allò semblava un hospital de campanya en plena guerra. Una bona part de la gent que hi va arribar, ho va fer amb cops, talls, cares trencades i altres contusions, totes provocades per baralles. I això no era el pitjor. Gent absolutament beguda, que no sabia el que es feia, molestant a la gent, caient per terra, vomitant sense adonar-se'n. A un d'ells, un noi el va haver de fer caure del banc perquè, dormint o inconscient, vomitava amb perill d'ofec. Al cap d'una estona, van sortir 6 o 7 infermeres per agafar-lo, aixecar-lo a plom i emportar-se'l cap dintre.

Segons van comentar, així és cada cap de setmana i molts dies.

Tenim una societat malalta. Quan divertir-se vol dir això, poder acabar amb un tall a la cara perquè t'hi han trencat un got pel cap, és que hem perdut el nord.

El serveis d'urgències no estan per això. Jo, abans d'anar-hi, ja em vaig arribar a sentir culpable per haver tingut un accident i haver de "molestar" als metges. Aquella gent, continuaven la gresca allà mateix com si no passés res. Com si aquest servei no tingués un cost i com si no veiessin que hi havia pares i mares, amb nens petits que esperaven plorant i també fent cua. Tots hem estat joves i n'hem fet alguna però cada vegada és pitjor.

Això s'ha d'aturar !

Potser conduir begut no està permès però, potser que et portin a Urgències begut potser tampoc hauria de passar sense pena. Com a mínim a pagar les despeses que s'ocasiona. Per què no ?

DISCURS DEL FUNDADOR D'APPLE
I per no deixar-ho aquí, us deixo un vídeo que m'ha semblat de molt d'interès. Sobretot pels joves. És un discurs

de l'Steve Jobs a la Universitat d'Standford.

PAU CASALS A LA ONU.
Aquests dies, també, m'ha vingut a mans el link al discurs de Pau Casals a la seu de l'ONU a l'any 71.

GRAUPERA JONES

Veig que les eleccions ja s’han cobrat la primera víctima. En Jaume Graupera plega. Òbviament respecto la seva decisió però, encara, no sé com interpretar-la: és la primera passa abans que ICV decideixi no entrar en un tpt-Mataró-2 ? o és precisament a l’inrevés ? Ja es veurà ! En definitiva, com Davy Jones a Piratas del Caribe 3.ens deixa (figuradament clar !). Dic això perquè, ahir al vespre, vaig anar al cinema amb el meu fill petit i vaig lligar caps. Davy Jones ens deixa però l’Holandès errant continuarà navegant. Segur que hi haurà una quarta ! Es veu a venir. La vaig trobar distreta tot i que un pel llarga. Per cert, espectacular la Keira.

.

A la tarda he visitat les dues Mesquites de Mataró, que avui estaven de portes obertes. Hi he trobat a la Maria Rosa Cuscó a qui ja he felicitat pel seu article. Cal tenir-lo en compte.

Crec que aquestes eleccions no podran passar, de cap manera, com unes eleccions normals. Tots hem de canviar. Jo ja hi estic treballant.

I canviant de terç, aquí us deixo també unes fotos de fira. Quan tens canalla ja se sap, toca anar a la fira i com cada any, els de La Guita, millor dit, l’Antonio, el Gerent de ANMA i els de la Casa de Andalusia ens conviden a la festa del “descorche”. Una bona estona on només has d’estar atent a no “descorchar” massa !! .

Ens posem a treballar

Hi haurà tripartit ? Encara no se sap però ens ho imaginem tots ...

A hores d'ara no sembla que els perjudicats acabin d'adonar-se que una mica més i se'ls empassen del tot !

.

Què farà ara IC i ERC respecte a Can Fàbregas ? Continuaran amb la idea de tirar-ho a terra si l'informe (pagat per tots els mataronins) diu que no és possible el trasllat (com ja diu el sentit comú) ? o es quadraran i vindran a les tesis de CiU, que diem que s'han de comptabilitzar les dues coses integrant-les de forma intel·ligent ? I si és així ? per què no es van alinear al seu dia evitant el ridícul i la possible pèrdua de vots ? Per això dic que, si finalment el fan, el govern serà dèbil i difícilment durarà els 4 anys.

.

Nosaltres, com que amb set, de moment, no podem liderar i hem de deixar fer, esperem esdeveniments però no aturats.

.

Avui hem fet una roda de premsa on hem presentat dues propostes: el GOVERN A L'OMBRA i la proposta d'un grup de treball independent - sense polítics- que treballi en el CONTRACTE DE BONES PRÀCTIQUES POLÍTIQUES que hauria de permetre reciprocitat entre el polític i el ciutadà.

.

Aquest vespre ens hem reunit tota la candidatura, tot sopant, per acabar de perfilar les àrees de treball de cadascú encara que per a presentar-ho, esperarem a tenir clar com serà el futur govern i, a hores d'ara, sense descartar cap possibilitat.

Vergonyes

Els brètols ens han tornat a pintar el local electoral, per segona vegada en 15 dies.

Ja ens explicareu que en traieu. De moment, heu de saber que, gent que hauria de ser a casa amb la família, ha d’empescar-se-les per veure com ho treu.

Només us en puc donar les gràcies pel vostre bon cor, la vostra noblesa, i la vostra valentia. Ara bé, aneu en compte i reflexioneu una mica. Us adonareu que, així, no es va enlloc.

Mataró Ràdio juga brut. Cap comentari més, però crec, que Mataró Ràdio es mereix millors professionals, menys manipulació i una mica més de vergonya.

Dia de les eleccions

Després de la feina feta, la meva sensació és de pau.

Volia anar a votar a les 9 però m'han dit que cap periodista vindria. Per tant, ho he fet a les 10.
Després, amb en Pim Esperalba, hem voltat per tots els col·legis, durant tot el dia. Com que ens hem entretingut saludant a molta gent, al final, no hem arribat a tots.

Després de molts anys de veure'n, la sensació era de col·legis buits i de tristor. La baixíssima participació es palpava a l'ambient tal i com, al vespre, ha quedat reflectit. La participació ha estat d'un 46 i escaig per cent, és una vergonya per tots els polítics.

Per a mi, aquest és el missatge que n'hem d'extreure d'aquestes eleccions. La gent ens ha girat l'esquena i ho hem de saber llegir. Hauria de parlar dels nostres resultats, hem pujat després que des del 91 CiU havia anat perdent regidors a cada elecció i aquesta vegada ho hem capgirat i en tindrem un més que el 2003. Ara en serem 7. Però essent un bon resultat, no és el que jo volia i, per tant, em queda l'esperonament de tenir una bona plataforma pel 29 de maig del 2011.
Els nostres objectius eren d'arribar a una situació on el TPT no sumés i, per tant, obrir un escenari nou. Aquest fet no s'ha produït i, sense donar per feta la reedició, el que és clar és que està a les seves mans. Per tant, allò de que tots guanyen, res de res. Hem pujat però no hem aconseguit l'objectiu primer.
Ara bé, tornem a l'abstenció que és el que més em preocupa. EL MODEL ESTÀ EN CRISIS ! Diguem-ho clar.

La gent ens ha dit que "ja ens ho farem". Si no sabem llegir aquest missatge i canviar, de veritat, no ens en sortirem.

Ja fa temps que dic i escric que les llistes obertes, segones voltes, o altres mesures imaginatives, poden ajudar però també cal una regeneració exemplificant de la forma de fer política i en el llenguatge polític. No podem amagar l'ou. Els partits polítics passem moments difícils en quant al nombre d'efectius. CiU els ha passat i ens estem recuperant però encara no som el que havíem estat, ni el que podem i hem de ser. Necessitem l'ajut de tothom i un pas endavant per fer el canvi, que crec sincerament, milloraria molt Mataró i la qualitat de vida dels mataronins.

A partir d'ara, tenim molta feina en tots sentits.

També vull donar un missatge per a tots els que han confiat en CiU i han anat a les urnes: moltes gràcies. Us ben asseguro que tindreu un equip que no defallirà i que està il·lusionadíssim per començar a treballar. No us defraudarem i espero que sabrem aconseguir que, d'aquí a 4 anys, seran molts més els que ens faran confiança.

Pel que fa a l'equip que ha treballat en la campanya, no tinc paraules per dir-vos tot el que penso, però em coneixeu i sabeu que us porto al cor.

Intens final de campanya

Els tres darrers dies de campanya han estat molt intensos, de fet ho ha estat tota la campanya. El dimecres vam ser a Via Europa, Cirera i la Llàntia, amb un grapat de membres de la candidatura i el suport de militants i simpatitzants vam fer porta a porta i parlar amb la gent d’aquella zona.

La darrera roda de premsa, també dimecres, va ser per presentar la nostra proposta de Nou Teatre Monumental al lloc on ara hi ha el Velòdrom. Creiem que el lloc és immillorable. El Parc Central, la seva part antiga, és una excel·lent entrada, amb l’avinguda al Corregiment i l’avinguda del Velòdrom com a segons accessos i entrades de serveis, amb un nou aparcament a sota que complementaria de la plaça d’Espanya. Un teatre a l’alçada de la nostra ciutat i un nou velòdrom, funcional i modern, a la ciutat esportiva del Sorrall. A més també vam explicar la proposta d’un nou poliesportiu per substituir el Josep Mora, conservan els equipaments que el centre necessita.

Dijous i divendres, dos dies intensos de contacte amb les persones, una vegada fet el darrer debat a Televisió de Mataró, en que va quedar clar que el candidat socialista era un més, sense que els tres anys a l’alcaldia li aportessin res, segurament perquè el projecte socialista està esgotat. Dijous vam instal·lar la carpa a la plaça de les Tereses i divendres, tot el dia, a la plaça de Santa Anna.

Per acabar, una trobada oberta a tothom, però dedicada als que d’una manera o altra han col·laborat a la campanya. El cansament hi era, però la il·lusió el superava i encara teníem forces pels darrers cartells, per la tradicional “batalla” perquè el darrer cartell sigui el nostre. Moltes gràcies a tots!!

Ara només em resta demanar a tots que demà no us quedeu a casa, aneu a votar i si, com nosaltres, creieu que el govern està adormit, feu-nos confiança!
Ajudeu-nos a despertar Mataró !

El dissabte, dia de reflexió, estarem tots junts al voltant d'una fideuà que ens ajudarà a agafar forces per la feinada que ens espera el dia de les eleccions.

És dur

A les sis, l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar era plena de gom a gom per acomiadar un patriota. Ho vaig dir ahir. Avui Synera està trista.

A les 8 però, la vida ha de continuar. No en tenia gens de ganes, però com es pot aturar tot ? Impossible.

Doncs anem-hi i fem-ho tant bé com puguem. En Pim ha estat bé com sempre, l'Artur magistral, i jo quan m'he enfilat a l'escenari m'he fet el ferm propòsit de fer un parèntesi, en un dia trist perquè, la vida, segurament ens posa aquests entrebancs per provar-nos realment.

Feia 100 dies des de la meva presentació a la Sala Cabanyes i avui ha estat absolutament diferent. M'hi he trobat còmode i he procurat que la gent sortís animada per anar a votar i anar a buscar vots. En definitiva, el programa ja està explicat i avui es tractava de fer trempar a la gent. Si hem de guanyar les eleccions, s'ha de fer perquè tothom ho vulgui. Les campanyes no les guanyem els que les fem, sinó que és la gent, si realment vol que una opció guanyi, si realment vol fer una alternativa, si realment vol un canvi, és la mateixa gent la que se'n ocupa amb el boca orella i animant a veïns i coneguts.

És ben senzill, només que tothom qui ens va fer confiança les darreres eleccions al Parlament, més algú que tingui ganes de canvi, ens votin, el canvi serà una realitat.Diumenge ho sabrem.

Amics que ens deixen

Ens ha deixat en Manel Calvo .

La malaltia se'ns l'ha emportat. En Manel, amb 52 anys, era un home ple de vitalitat i il·lusions, un pencaire. Un arenyenc compromès. Va estar en política però també va ser professor de la EUM i molt implicat en tots els afers comarcals. Permeteu-me que li reti el meu humil homenatge i acompanyi amb el meu condol a la seva família, amics i a tots els Arenyencs.

Rocio 2007

A les dotze hi havia missa rociera que, al final però, no s'ha fet. Es veu que el capellà de Maria Auxil·liadora l'havia de dir però se li ha allargat la feina a la parròquia (missa, comunions, bateigs) i ha arribat tant tard, que com que la gent anava marxant, a 3/4 de dues han decidit cantar unes oracions, la Salve Rociera i fer la ronda per les casetes. La veritat és que se'ls veia patir veient que el capellà no arribava i la gent aguantava aquell sol.

Llavors hem anat a passejar per totes les casetes. L'ambient és molt familiar i es nota que la gent ho viu. No costa gens sentir-te un més, i he d'agrair a totes les entitats lo bé que ens han tractat, i estic segur que són així amb tothom. És normal que estiguin orgullosos de la seva festa. Hi treballen de valent i ho senten. Quan canten la Salve Rociera és molt normal veure com l'emoció surt a flor de pell i les llàgrimes no són pas una anècdota.

A quarts de cinc, em pensava que ja no em quedava gana amb tant de picar i refrescar amb rebujitos però el plat rociero m'ha fet tornar la gana i he gaudit molt. Hem compartit taula a la caseta de la "Casa de Andalucía" amb el President de l'entitat, en Francisco Luque i la seva esposa la Isabel, sempre més pendent de tot el que passava que no pas de dinar. A la tarda totes les entitats han tret els seus quadres i han fet els millors espectacles. Son bons. Molt bons.

No me n' he adonat que són dos quarts de set i volia anar al futbol, a veure el darrer partit del Mataró a casa, amb el Gavà. Quan hi he arribat faltaven 5 minuts i guanyàvem per 3 a 1.

Un bon dia, d'aquells que et permeten desconnectar de la campanya que torna a partir de demà. Per cert, demà hi havia un debat més, el que es feia cada any a Freta però s'ha cancel·lat. Sembla ser que, jo, era l'únic candidat que havia confirmat presència. Aprofitarem per fer carrer. Dimarts tindrem el Míting central de la campanya, amb l'Artur Mas , a la Sala del Casal Aliança (c/Bonaire 25).

Places, Natació i Rocio

A les 8 del matí ja érem fent campanya a la Plaça de Cuba, al mercat, a les botigues de l'entorn, plç Tereses, Plaça Gran i tot l'entorn. Hem repartit uns 2000 fulletons. Aturada tècnica per dinar i a la tarda Carpa a la Plaça de Santa Anna. Abans d'anar-hi he anat a veure el Campionat de Catalunya de Natació al CNM .

Al vespre hem pujat al Rocío a sopar. Bon ambient, fresqueta i rebujitos. Res de política. Ens hi hem divertit i prou, encara que els organitzadors no tant. No es pot banalitzar gens un esdeveniment així. Hi ha una feinada de por i les diferents entitats anaven de cap: gent de les Juntes, gent ajudant, marits a la barra i les dones a la cuina (començant per les de molts presidents) . Felicitats a tots. A gairebé totes no hi cabia ni una agulla. He vist en Joyas, President de la Penya Al Andalús com patia per no poder encabir a tothom i com el fet es reproduïa a per tot.

N'hem marxat a les quarts de dues i amb ganes de tornar demà. Si us agrada el flamenc i les sevillanes, ho fan molt bé. Val la pena ! Hi ha art i sentiment.

Un detall ! Aquest any, en lloc de Cultura, ho ha portat l'IMPEM. Caram ! De moviment n'hi havia molt. No ho vull jutjar. Ja s'ho faran però em penso que el Regidor de cultura no ho ha paït gaire bé.

Duran i Lleida a Mataró

Aquesta tarda hem presentat les nostres propostes per al comerç i ho hem anat explicant als comerços, visitant-los i demanant-los que ens facin confiança el dia 27.

En Josep Antoni Duran i Lleida , President d'Unió Democràtica no s'ha volgut perdre la campanya a Mataró i, una vegada més, hem pogut veure que és molt conegut i gran polític. No li costa gens arremangar-se i demanar el vot. En Josep Sánchez Llibre també ha vingut i també anava per feina tot i que encara l'he vist una mica tocat pel resultat de l'Espanyol de l'altre dia. Perdre una copa com ho van fer, no és gens agradable, encara que et quedi allò d'haver jugat bé fins al final. Perdre per penals sempre et deixa mal gust. En tot cas, felicitats a tots els espanyolistes. Jo soc culé però aquest any estem fent el passerell, per no dir un altre cosa.

A mig dia hem estat a dues inauguracions. Una la del quiosc del GIMM al Parc Central. La tasca que fan és encomiable. Aquest quiosc donarà feina a 4 persones més. Bravo per la vostra empenta i visió empresarial.

Després, encara que només hi he pogut estar uns minuts, a la del local de l'Associació de comerciants Bulevards de Mataró

Mentre érem al centre, teníem altres equips amb la Carpa al Pla d'en Boet on, a les vuit hi he anat a fer un míting. Avui hi avui poca gent. Entenc que el fet de que siguem a divendres, tothom té més feina o ves a saber. La realitat és que ha estat el més fluix de la setmana. Tot i això, ha estat un acte distret i la gent que ha vingut ha estat molt "preguntadora" i hem acabat a un quart de deu. Total, que ja no hem pogut anar a l'Acte d'en Teixidó a la Sala Cabanyes com ens hi havia convidat.

Debat al Foment

El Capgros i Mataró Radio han fet un bon treball, i es nota.

Se'ls ha de felicitar per l'intent de fer arribar la política a més gent, i fer el debat més entretingut.
M'ho he passat bé tot i que és una mica show.

El que no tinc tant clar és si ha agradat a la gent o no.

Potser fent aquestes coses també banalitzem una mica la política, perquè amb intervencions d'un minut o de 30 segons, és molt difícil fer arribar un missatge nítid.

De tota manera, el que realment crec que funciona, és el contacte amb la gent i la campanya al carrer. Avui érem a l'Havana i demà serem al Pla d'en Boet.

Del debat d'avui, m'ha semblat molt correcte, però una vegada més, tothom ha pogut veure que, darrera d'aquesta imatge populista que vol donar el candidat socialista, s'hi amaga algú que perd els papers amb facilitat i arriba a fer comentaris indignes per algú que, fins el dia 27, representa a tots els mataronins.

Fixeu-vos ... la seva sortida de to ha estat quan li he dit que el "cotxe fantasma", aquest que va posant multes, ho fa, en 1 de cada 5, en llocs on ni tant sols passa l'autobús (que era l'excusa per posar-lo).

No reproduiré el que ha dit perquè em fa vergonya. Ha quedat ben "retratat" ! i els xiulets han fet trontollar la sala.

Tenim la visita d'en Duran i Lleida i passejarem pel centre explicant les nostres propostes pel comerç.

El candidat socialista s'amaga

Avui hem estat fent campanya a Peramàs i he presentat les nostres propostes a Les Esmandies .
Després, corrents al debat de TVM.

Per mi s'hi ha evidenciat per tercera vegada, que el Candidat socialista s'amaga i no vol donar la cara. Ja és el tercer debat que fem a Mataró, el de la FAVM, el de l'Havana i el d'ahir, i no s'hi ha presentat.

Crec que és un despreci cap als altres grups i, sobretot, per als que no tindran cap oportunitat, de tenir-hi un cara a cara a cara.

Clar que, en el meu cas, li hem demanat dos debats cara a cara, un a TVM (per escrit) i l'altre al Canal Català, i els ha rebutjat tots dos. Sembla que se sent molt còmode on ningú el pot replicar, però li fa por escoltar el que li hem de dir. Si no aguanta aquesta pressió que ens ho digui clarament.

CONVIDAREM ERC AL NOSTRE GOVERN

Tot i que la seva posició pot semblar ambigua, continuarem fent cada dia el que hem fet durant tots aquests mesos: convidar a ERC al nostre govern, tant si són com si no són necessaris. Les basses d’ambdós partits estan per aquest acostament.

Debat a l'Havana. Les 5 sènies protegides, tothom retratat.

Avui érem 9 els partits que hem anat a debatre les nostres propostes pel barri.

He de felicitar als veïns per la seva feina. La sala era plena i es nota el gran treball de l'Associació.

Quan fa mesos vaig llegir-me el Pla Integral , també vaig tenir aquesta sensació. Heu fet un gran treball.

Pel que he pogut copsar, la gent ha sortit contenta de la claredat amb la que s'han exposat els temes. S'ha evidenciat un gran consens amb la qualificació de l'Havana, com a barri i en els serveis i equipaments que necessita. On, òbviament, hem topat ha estat la pèrdua de credibilitat dels que, després de 27 anys, continuen prometent el mateix que fa quatre anys, sense haver fet res (ex. Can Marfà, habitatges socials, etc.).

Ens hem enganxat també per mala gestió econòmica que fa aquest tripartit.

Al final, m'ha entristit el fet de que he tornat a expressar públicament, el meu desig de convidar a ERC a formar un govern de caire nacionalista, que promouria la defensa de la identitat del nostre País i en Sergi Penedès (n. 2 d'ERC) ha dit que ells estaven pel tripartit. Ho ha pogut sentit tothom. 200 persones testimonis de què, en aquestes eleccions només hi ha dues possibilitats d'afrontar el futur. Respecto totes les opcions però, al final, votar ERC o IC serà tenir més PSOE, més Comunitat autònoma i menys País o serà votar CiU i fer un CANVI RADICAL.

A Catalunya ja hem perdut dues oportunitats d'or de tenir un bloc nacional potent, sense exclusions de ningú ni per bandejar a ningú ,però per fer la política que convé a Catalunya com a nació, i les hem deixat passar. Hem permès que ens barregin el discurs dreta/esquerra, que el PSOE s'encarrega de repetir com un lloro, que no convé gens a Catalunya. Des del Km 0 ningú pensa en Catalunya i per mi, el Km 0 és Mataró.

Construmat, El Palau i Teletaxi

Aquest matí he hagut d'encarar les darreres coses de l'estand de CONSTRUMAT , però després ja hem entrat en campanya.

A la tarda, hem repartit propaganda electoral pel Palau i he presentat a la premsa les nostres propostes específiques pel barri. Després els companys de l'equip han fet un acte presentant-les amb més detall.

Jo he marxat a Santa Coloma, als estudis de Teletaxi TV, on hem fet un debat amb els 5 candidats dels partits, que actualment tenen representació municipal.

Missa rociera i innauguració de l'oficina electoral

A les 9 ja érem a Maria Auxiliadora a la missa Rociera. Acabo de buscar una estona i la versió que més m'ha agradat, de les que he trobat, és aquesta de la desapareguda Rocío Jurado. És molt musicada però fa posar la pell de gallina.

Després hem anat fins a la Plaça d'Andalusia i hem estat tot el matí veient ballar els quadres de la "Casa de Andalucía" i els de la Penya Al andalus i xerrant amb moltíssima gent. La setmana que ve ens trobarem Parc Forestal.

.

A la tarda hem inaugurat l' oficina de campanya a la Muralla de Sant Llorenç. Al local on molts anys hi va haver una coneguda botiga de bicicletes. Allà hi podreu trobar tota la informació que necessiteu sobre CiU.

Contacte al carrer i Incendi a les cinc Sénies

Avui hem estat tot el dia al carrer escoltant i parlant amb la gent. M'agrada perquè la gran majoria t'expressen clarament la seva opinió i les seves simpaties. Moltes vegades es fa una lectura esbiaixada del comportament de la societat. Som nosaltres, els polítics en general, els que en tot cas no sabem estar a l'alçada del que s'espera. És clar que no hi tenim la mateixa responsabilitat, els que estan al govern i molta quota de pantalla, pel que vindrà, prenc bona nota de no fer segons quins espectacles i, sobretot, no mentir mai. És el que més mal fa perquè la gent se'n adona de seguida i quan es pretén defensar el que és indefensable, automàticament hi perdem tots i és quan surt el "tots els polítics són iguals".

Quan explico que fa 27 anys que manen els mateixos, la gent entén moltes coses.

Al vespre, hem anat a sopar dels veïns de la Via Europa. M'ha sorprès la seva joventut. Barri nou, esperit nou. Molt bé. Us felicito.

A la tarda s'ha fet ben visible la fumera negra que venia de les Cinc Sènies. El principal és que no hi ha hagut ferits però ja ens hem posat a investigar quina és la situació: sembla que ha estat l'explosió d'un dipòsit de combustible d'una empresa, probablement gas-oil, amb el perill de que el foc passes a uns vehicles aparcats molt a prop. No hi ha hagut ferits, només l’ensurt dels veïns més propers. Segurament caldrà revisar els usos d'aquell espai.