Tanco barraca 2008

Estava apagant l’ordinador per plegar i, quan anava a tancar l’explorador, he pensat que segurament ja no escriuré més ... aquest any.
Per tant, amigues i amics virtuals, espero que passeu bé el poc que resta d’aquest i enceteu el 2009 de la millor manera.
Per coses més interessants, ja teniu l’Einstein d’ahir.
Jo, me'n vaig a descansar uns dies. A veure si el temps aguanta i podem fer una mica de muntanya i/o esquiar una mica.
Quin País !!!

Einstein i l'Erik Brieva

Ja se que no tenen res a veure l'un amb l'altre. De l'Einstein no cal que digui res però de l'amic Erik, sí.

És un altre d'aquests personatges incansables que un dia va decidir "canviar de rumb". Cubà, emprenedor nat, amb totes les característiques d'aquests: curiositat, venedor, remeneta, encantador de serps, ... un dia va decidir que allà no podria fer tot el que ell li semblava que volia fer. Va sortir de Cuba després de llicenciar-se en matemàtiques i essent professor de la facultat (apart de taxista) per anar a London, i des d'allà, a Barcelona. Un cop aquí, ja en el mon informàtic, crea Polymita.

Igual que en Johan (a qui ja coneixeu) també el vaig conèixer a EO. Un d'aquests altres personatges a qui cal seguir i cuidar. Avui, casat amb una catalana, i amb la vista posada a portar Polymita als USA, és un exemple del talent que hem de mirar d'atraure.

Total, que el que m'ha decidit a fer el post ha estat rebre la seva felicitació del nou any amb aquesta cita de l'Einstein:

"No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”

ALBERT EINSTEIN

Entrevista balanç d’any 2008 a TVM

L’Eli Solsona em va entrevistar el dia 23, a la tarda als estudis de Televisió de Mataró.
Mitja hora que em va passar volant. Avui s’emetrà a un quart de nou del vespre.

Excepcional representació dels pastorets a la Sala Cabañes !!!

Una vegada més, els excepcionals Pastorets de la Sala Cabañes m’han tornat a emocionar.
Una tarda que passa volant entre somriures i emoció. No me’n cansaré mai de veure’ls i se’ns dubte, els 92 anys quedaran molt curts davant l’esplèndid futur que s’albira en veure com de bé s’ho passa la canalla. He tornat a veure com nens i nenes gaudien rient amb en Jonàs i en Mataties, o amagant-se darrera les cadires en veure el dimoni gros i això vol dir que el text continua essent atractiu i la posta en escena meravellosa.
Per tant, Antoni Blanch, Gemma Sancho, Imma Llorens i a tota la companyia, moltes felicitats.
Qui ha quedat també molt sorprès ha estat l’Artur Mas i l’Helena Rakosnik que ens han acompanyat. Ens ha promès que l’any que ve farà de Sant Josep.

Artur Mas a la Sala Cabañes, diumenge 28-12-2008

Demà, a les cinc de la tarda, tindrem l’Artur Mas a Mataró, a veure els pastorets de la Sala Cabañes.

Aquest any se'n fa el 92è aniversari.

Empiocat per Sant Esteve 2008, dissabte i ja veurem ...

L’any passat em va passar igual. Em vaig passar el Nadal empiocat (quina paraula més maca ...) i avui igual.
Estar pioc t’impedeix fer vida normal però el fred i la pluja d’aquests dies també conviden a estar-se a casa.
Volia marxar a Camprodon però per estar-me tancat, prefereixo estar-me a casa fent maniobres. Allà dalt, ha caigut una bona nevada (recordeu la webcam en directe)
Bé, què hi farem!

El crack o la crack ? del Tecnocampus

Tant costa explicar les coses com son !!!
No entenc aquesta fal·lera per donar la volta a les coses. Si no fos que ja és una costum habitual en aquest govern, diria que és obra d’un o una crack de la comunicació. Dic això perquè haurem d’esbrinar si és obra de la Presidència o del nou responsable de comunicació que han fitxat al Tecnocampus (aquí sí que no s’estalvia) i que la fa relliscar d’aquesta manera. Primer, quan l’ICO es retira de la inversió ens pretenen fer empassar la notícia com a una gran cosa ja que altres bancs ens donen crèdit. I ara, quan PUMSA es retira del finançament del TCM ens pretenen fer creure que és perquè ja no cal.
I no és que no sigui veritat que es poden fer estalvis aprofitant la conjuntura, que sí. Sinó que és veritat això però també ho és el fet de que PUMSA havia previst (abans de les passades municipals) uns beneficis en 4 anys de més d’onze milions d’euros i, ara, tot indica que farem més o menys la pau (break even que en diuen ara)
En definitiva la responsabilitat de la direcció política de PUMSA, que és qui en marca els objectius, és flagrant. La credibilitat que ens mereix és ben poca. Si ara no hi ha “pelotazo” a la IVECO-PEGASO i s’ha endarrerit (de moment un any) el Corte Inglés i Lepanto-Churruca (ja veurem) doncs hem d’estalviar d’algun lloc i l’obra que tenim més a ma és el TCM. Per tant, modifiquem especificacions de la construcció prevista i ja tenim una part molt considerable de l’estalvi.
En una obra pressupostada, ara, en 60 milions, es pot fer estalvi? Sí, segur (recordem que n’havia de costar 43) Ara es treballa una mica més ajustadament i, per tant, en una part segur que és cert. Ara bé, amagar aquí al darrere tot allò que no es farà en aquest moment no te sentit. Explicant la realitat tothom entendria millor les coses. Que ara no tindrem tants diners? Doncs endarrerim una mica allò que és possible sense generar sobre costos futurs i cap problema. Que si el projecte Bohigas era car, li traiem floritures (o no) i estalviem ... que si l’aparcament és gran i, de moment, no el necessitarem doncs ja l’acabarem més endavant ... que com que de moment tampoc tenim cua d’empreses per instal·lar-s’hi doncs endarrerim l’acabar una de les dues torres ...
Tot això és perfectament explicable dient, senzillament, quina és la situació real. No fer-ho i continuar construint una realitat a mida del govern tripartit és nefast. En el fons, genera desafecció perquè la gent no ens creu. Potser no saben perquè ben bé què passa? Però tampoc ens entenen i no se’ns creuen.

Dia de Nadal 2008

Avui poques ganes d’escriure però sí de compartir la pau d’un dia tant especial.

Més Nadal, més família, més tradició.

Nadal 2008

Amigues i amics lectors del meu bloc, i a tota la comunitat virtual feisbukera.

Penjo la nadala tot just abans de començar la part més important de la festa. Aquella que celebrem en companyia de la família més intima i, sense la qual, no seríem ningú.
Ens podem enganyar dient que Nadal només és una festa més, unes vacances ... però tots sabem, que sense la màscara mundana només som nosaltres davant de l’ésser suprem.
Aquesta nit, neix l’infant. Aquesta nit, neix un nou nosaltres. Aquesta nit, arrenquem-nos la màscara per sempre.

Bon Nadal !

Santa nit. Missa del gall 1994. Escolania de Montserrat.

Lliurament de diplomes a nous mataronins i mataronines.

Després de fer tot el recorregut del pla d’acollida, avui s’ha fet un dels lliuraments de diplomes que acrediten aquest petit esforç.
La sala d’actes del Centre Cívic del Pla d’en Boet era plena de nous ciutadans i ciutadanes a qui es veia orgullosos de ser-hi.
Un cop arribats a la Ciutat i fer el seu empadronament, han decidit seguir la ruta que els oferia el Servei de Nova Ciutadania de Mataró (sessió d’acollida, coneixement de l’entorn i un curs inicial de català de 20hores) de forma que, com a mínim, han entrat en contacte amb la realitat que es trobaran al carrer.
Segurament trigaran un temps a prendre consciència de la duresa del repte. Cal que tots fem l’esforç de saber integrar a aquesta gent que ja signifiquen una de cada sis persones de Mataró. Ells venen a buscar un futur millor del que tenien al lloc d’on venen. Venen, majoritàriament, per quedar-se i això fa que haguem d’esforçar-nos a fer-los veure i comprendre la realitat pròpia del País. Aquí és on tenim la gran assignatura pendent. Molt d’ells veuen que utilitzar el castellà els permet desenvolupar-se al 100% i, en canvi, el català, els significa una dificultat afegida. Aquí és on s’ha de remarcar i explicar-los ben bé quina és la llengua pròpia del País i quin és aquest País on han vingut. Sense aquesta explicació és molt difícil que respectin, aprenguin i utilitzin aquesta llengua. Explicar que a Catalunya hi ha dues llengües cooficials és només explicar-ne només una part. Aquí ens convindria que el regidor Fernández, responsable d’aquest Servei, n’aprengués del discurs que els ha fet l’Alcalde, que ha estat molt diferent del seu.
L’acte, per cert molt ben portat per Josep Palacios i tot el seu equip, va cloure lliurant els diplomes, un per un, a tothom.
Mataró, en aquest aspecte, és pionera i per això, també ha volgut estar amb nosaltres l’Angel Colom, President de la sectorial d’immigració de CDC qui fa pocs dies, juntament amb Montserrat Candini, presentaven el portal nouscatalans.cat

Millores a l’Estadi d’atletisme.

Aquesta tarda, hem anat a l’Estadi d’atletisme per veure les primeres proves atlètiques que s’hi ha celebrat i més tard, participar en la inauguració oficial.
“Qui t’ha vist i qui et veu!” se’n podria dir. Recordo quan, fa més de 20 anys, hi anava per entrenar i, a mi, ja em semblava prou bé. El problema és que, ara, l’estadi ja necessitava la remodelació d’una manera urgent. No en soc cap expert però, pel que diuen els atletes, estan força contents del que s’ha fet. Costa d’entendre que s’hi formin bassals però com que ha estat homologat, ens hem quedat sense arguments per dir que no s’ha fet prou bé. Potser el fet de que les obres no les hagi fet una empresa especialista en aquests temes en seria la causa però, si mai no hi ha una primera vegada, mai hi hauria especialistes. De tota manera, encara s’han de polir alguns detalls i fora bo que l’Institut d’esports escoltés als usuaris i exigís que s’arreglin tots.
En tot cas, un detall. No m’ha semblat gaire normal entretenir durant tanta estona (els parlaments s’han fet llargs) la competició ja que l’aturada que han sofert els atletes els ha “refredat” i estic convençut de que molta gent ha pensat en que els polítics som uns pesats. La inauguració s’havia de fer però la podíem haver fet abans de començar o al final. Ep! Per tornar a escoltar el discurs d’en Jordi Buscà, President de la Comissió de Clubs d’Atletisme i del Centre Atlètic Laietània !
I un nom per la història, el del mataroní Pau Rey, del G.A. Lluïsos Mataró, primer guanyador oficial després de la remodelació.
Aquest és el resultat de la primera prova, la dels 60 metres llisos:
Benjamí M60: Pau Rey 10"94, José Miguel García 11"09, Armand Mirmi 11"52, Arnau Espejo 12"19

Record als bombers Madern i Clariana

Aquest matí hem assistit a la col·locació d’una placa commemorativa en record a la desaparició per accident, fa 50 anys, de dos bombers voluntaris. Mataronins que van sortir de pressa per anar a ajudar en un incendi de Tordera. Malauradament, un accident de trànsit els va segar la vida. Algú recorda que, el fet sortir ràpidament i no omplir totalment el tanc podria haver precipitat l’accident (pel moviment de la càrrega). Avui, això ja és igual però, des de la Ciutat, els hem volgut recordar.
Tot el consistori va recolzar la nostra proposta i que ens va ser feta per en Josep Patau. I és que, a Mataró, la història dels bombers te més de 150 anys.

Com ha dit l'Alcalde en veure que el cordó que havia de descobrir la placa s'ha trencat, "on no arriba la tècnica arriben els bombers".

Aquesta va ser la proposta de CiU:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CIU PER TAL DE CONMEMORAR EL 50È ANIVERSARI DE LA MORT, ESTANT DE SERVEI, DELS BOMBERS MANUEL MADERN I FRANCESC CLARIANA
D’aquí pocs dies, es compleixen 50 anys de l’episodi més negre de la història dels Bombers de Mataró. Va ser el 8 de novembre de l’any 1958 quan dos bombers, Manuel Madern i Francesc Clariana, van morir en acte de servei en un incendi a Tordera.
Els efectius del cos de bombers voluntaris de Mataró es dirigien amb l’autobomba Hispano Suiza i el tanc Ford n. 1 cap un incendi en una industria de suro a la població de Tordera. Quan faltaven pocs quilòmetres per arribar al lloc de l’incendi el vehicle Ford n. 1, que anava apoca distància de l’Hispano, va bolcar en una pronunciada corba de la carretera NII. A l’accident hi va haver dos morts i diferents ferits.
En reconeixement a aquestes dues persones. fa molts anys que un dels carrers de Mataró porta el seu nom i, pel que fa al cos, que recentment ha celebrat el 150è aniversari, l’any 1967 l’Ajuntament li concedí la Medalla d’Or de la Ciutat.
Des de Convergència i Unió creiem que cinquanta anys és un aniversari que mereix ser aprofitat per recordar la tasca que molts homes i dones realitzen a diari per garantir la seguretat de les persones i els seus bens i és per això que proposem al Ple de l’Ajuntament de Mataró el següent,
ACORD:
L’Ajuntament de Mataró proposarà al cos de Bombers de la Generalitat la realització d’un acte conjunt per tal de commemorar el 50è aniversari de l’accident que costà la vida als bombers Manuel Madern i Francesc Clariana.

Entrevista a Mataró Ràdio i sopar d’empresa.

En Joan Salicrú ens ha convidat, en directe, a Mataró Ràdio per fer una mica de balanç de l’any.

Desafortunadament, Mataró Ràdio, encara no te els mitjans per tenir penjades les entrevistes i, en canvi, l’entrevistador sí.
Després, sopar de Nadal de l’empresa. Em sembla que podríem declarar el dia d’avui com “el dia nacional dels sopars d’empresa” perquè tant el restaurant, com on hem anat a “fer la copa” (no m’agrada gens aquesta expressió) estaven plens de grups de companys de feina.
Hi ha gent a qui no agraden aquests tipus de sopars però, a mi, sí. Potser és que després de 20 anys, no deixa de ser un orgull haver pogut reunir un grup amb qui m’hi sento tant de gust.

El fum és fatal

Jo hi estic d’acord.
1 milió d’euros gastats en anuncis que, potser, aconseguiran que algú deixi de fumar.
Avui n’he vist l’anunci de TV. Aquesta setmana n’he vist les pàgines senceres als diaris.
Ara bé, s’han oblidat de dir que el fum NO ÉS FATAL als restaurants i bars on, siguem clars, no tenim nassos d’aplicar la llei o, millor, canviar-la per prohibir totalment el fumar, igual que vam fer amb els centres de treball, hospitals, llocs públics, etc.
Si ho han fet en altres llocs perquè no ho podem fer nosaltres?
No deu ser tant fatal el fum quan fem el cafè de l’esmorzar, o quan hi dinem ...
El que no es pot fer és deixar-ho a la pròpia decisió dels propietaris perquè se’ls obliga a triar entre la salut i el reduir negoci. Per què? Perquè si no es prohibeix totalment, el fumador buscaria els llocs on es permet fumar.
És una d’aquelles coses que no s’entenen ... si tant dolent és, com és que no es prohibeix?
Doncs perquè no hi ha nassos d’assumir el cost polític que representaria ... sigui per qui sigui.
Si fos per mi, no deixaria ni fumar en un camp de futbol. O hi ha algun fumador que pugui dir que no li molesta respirar el fum d’un fumador del costat. A mi sí, encara que sigui al Camp nou i plovent (ahir).

Un Real Madrid poruc perd al Camp Nou.

He vist força Barça-Madrid al Camp Nou i tots tenen la seva èpica. Ahir, tot i que el Barça va pressionar tot el partit, els que tenim memòria històrica sabíem que en qualsevol moment se’ns podia torçar el partit.
Només començar, la cura especial que es tenia sobre Messi ja ens va fer veure quin seria el pa que s’hi donaria. Aquí, de jugar, res de res. L’autocar al darrera i a veure si la sort portava el golet.
Afortunadament, el penal fallat va esperonar encara més a les dues escopetes del Barça i l’Etogooool (1-0) va arribar per tranquil·litat de tots. Al final, el Messigooool (2-0) ens va fer marxar tranquils i suposo que a ell li va servir de bàlsam per les cames.
Jo, remullat com un pollet. “Sort” que hi vaig anar en moto i anava ben equipat però van ser 4 hores sota l’aigua.
Ara però, el barcelonisme faria bé de no donar la lliga per guanyada. Ahir, p.e., en veure l’alegria dels jugadors del Barça en rebre el penal, ja li vaig dir al meu fill que, primer, l’haviem de marcar. Mai, mai, s’ha de celebrar res fins que no és totalment segur.

Perquè no estudiar, la nau Gaudí, per començar el Museu Bassat?

Ja fa dies que cueja aquest assumpte. De fet anys.
Ens sap molt de greu que la cosa es vulgui tancar en fals sense voler escoltar, ni tant sols estudiar si hi ha alguna possibilitat.
Nosaltres, des de CIU, sempre hem dit –de fa anys- que la nau hauria de tenir un us cultural de primera magnitud. Les nostres propostes venen de mandats anteriors i sempre havien estat descartades pel govern. Aquesta vegada, davant l’endarreriment que sofrirà el museu Bassat definitiu, ens sembla que s’hauria d’estudiar aquesta ubicació provisional.
Si s’estudiés, segur que hi hauria dificultats però tancar-se sense voler ni estudiar-ho és tossuderia.
No se com valorar el que diu en Pere Pascual al seu bloc. Tot podria ser. No és que no estigui d’acord amb la valoració que en fa de la Regidora de joventut a qui nosaltres no veiem que hagi de tenir una dedicació absoluta (ja ho hem dit en els dos discursos de pressupostos 2008 i 2009)
Ja ens agradaria que fos així i que, finalment, l’alcalde s’hi repensés. Ara bé, no us sembla que millor seria estudiar si és possible? No seria més lògic fer-ne un estudi i si, d’aquest, se’n derivés una impossibilitat buscar-ne alternatives?
El que no entenem és el tancament a estudiar-ho perquè, segur, que el que és alternatives per posar el necessari telecentre, segur, en trobaríem.
Finalment, quan al regidor de cultura, val la pena que es repensi si val la pena trucar-nos abans. Fer-ho quan ja ha sortit a la premsa no li fa cap favor. Si més no, amb allò de “un altre vegada ho faré” n’hi hauria prou. Però ni això.

Què passarà ara amb Construccions Riera?

Quan he vist a La Vanguardia aquesta informació he pensat que no eren bones notícies.
Veurem què passa però aquesta empresa és la que anunciava la construcció de la Torre de la Ronda Barceló que està vinculada amb tot el tema Can Fàbregas per mitjà de Residencial Aurum que és qui te comprada la fàbrica. Recordem que fa poc el Regidor d'urbanisme deia que no passa res i tant de bo tingués raó. Per desgràcia, nosaltres fa molt temps que veiem la fugida endavant del govern municipal. Voler guanyar eleccions és legítim però no tot s'hi val. La realitat s'acaba imposant.

Per davant de tot, defenso la continuïtat d'una empresa tant seriosa com aquesta i espero que se'n podran sortir, igual que sempre dic que la situació econòmica que vivim no és bona per ningú, ni que fos anunciada.

Nosaltres no estem d'acord amb la construcció d'una torre tant alta, ni amb un Corte Inglés de la mida que es preveu (pel fet evident del perjudici del patrimoni catalogat i probablement dels efectes sobre el comerç tradicional) però de cap manera ens fa cap gràcia que una empresa tingui dificultats.

Dossier de premsa de Construccions Riera on s'hi pot trobar informació de tot el Consorci empresarial.

Amic Joaquim (Pim) Montserrat

Pim, divendres em vaig perdre l’Escolania de Montserrat per ser al teu costat en el dia en que els Amics de Mataró et van fet soci d’honor.
Fa 20 anys que ens coneixem amb l’excusa de la política.
Des dels primers executius locals de CDC en els que jo vaig participar ha passat molt de temps. Suficient per conèixer les persones i saber quin fons tenen. Tu ets de les que deixen empremta i, per això, et vaig voler acompanyar.
Se que no estàs acostumat a aquestes coses però se’t veia feliç, al costat de la Teresa.
En Joan Ribas va glosar-te i, mentre l’escoltava, em va semblar passar una part de la meva vida per davant.
Tossut com ets, donat als altres, incansable, tenaç, persistent ... no acabaria els adjectius per qualificar-te. Em vas deixar parat amb l’exemple del llençol i que em va fer pensar molt a mi mateix. Aquest dubte, també el tinc jo.
Després, vaig quedar molt content, també, amb la germanor de tot el sopar. Dic germanor però potser era amor pels altres. Un sentir-se bé que feia que la gent es comportés com si estes talment envoltat de família i absolutament desinhibits. En Comeron refilant com un tenor cançons com "O sole mio" em va semblar el nen entremaliat que un cop es fa gran (en majúscules) ja no te vergonya de res i s’expressa amb el cor a la ma. Les seves paraules fotetes ens van fer riure una estona. I en Bonamusa? A qui vaig conèixer quan me’l va presentar en Jordi un dia de fa molts anys quan ens vam creuar quan ell baixava del Bastiments per l’esquena d’ase i nosaltres anàvem al llac de Bassibers ... en Bonamusa, dic, acompanyant al’acordió. La glosa, també del Pare Camprubí, i el cantar cançons tant dispars com “la vie en rose”, “la bella lola”, “muntanyes del Canigó”, etc.
En fi, un sopar molt agradable, ple de sorpreses i tant distret que es fa ver tardíssim sense adonar-nos-en.

Gràcies periodistes !

Dinar amb la premsa.
Aquest mig dia ens hem trobat per compartir taula amb els amics i amigues de la premsa mataronina i comarcal.
Ja els ho he dit a ells però ho vull escriure perquè així ho penso. Fa dos anys no en coneixia cap i ara són com companyes i companys de feina. Formen part del dia a dia i per això fem aquesta trobada pels volts de festes.
Us estic profundament agraït per la paciència i la feina que feu.
He tingut la sensació de que ens ho hem passat bé.
Gràcies.

Què he dit ... i segons capgròs.

EL PSC, RENDIT AL PSOE?

Molt aviat es visualitzarà una vegada més el que molts venim constatant de fa anys. El PSC s’ha desfet com un sucre dins la comoditat del PSOE. No és que no quedin socialistes a Catalunya, que n’hi ha i molts. El problema és que no sabem quans n’hi ha que posin més l’accent en la ‘C’ o en la ‘E’. O sí que ho sabem? Perquè si constatem el que està passant i els reiterats incompliments sobre el tema del finançament queda ben clar que els de la ‘C’ pinten ben poc.
En aquest ple (4 desembre 2008) el nostre Grup va portar a votació una proposta de resolució per evidenciar l’incompliment per part del PSC del pacte històric signat el dia 10 de setembre, amb presència del President de la Generalitat, Sr. Montilla, per les entitats municipalistes catalanes (ACM i FMC) i que, irònicament, en el Ple passat, el govern tripartit ens havia posat sobre la taula per votar i cosa que, evidentment vam fer. Amb alguna reticència lògica, però vam fer.
Doncs bé. Ni un mes ens ha durat l’alegria perquè, com ja van denunciar conjuntament ERC, IC i CIU.
Quan al passat ple de novembre, vam sentir l’al·legat de l’Alcalde Baron, ens va semblar sincer i li vam posar en safata el que podés manifestar el seu disgust amb el comportament del seu partit.
Aquestes circumstàncies ens van fer pensar i dir moltes coses:
Benvingut sigui el pedaç de la dotació extraordinària però tots sabem que no servirà per resoldre el problema crònic de finançament que patim els ajuntaments catalans.
No és d’això del que estem parlant, sinó del fet que els 25 diputats del PSC al Congrés votessin al costat del nacionalisme espanyol i en contra dels interessos dels ajuntaments catalans, trencant el pacte assolit el passat 10 de setembre.
Avui, tenien una excel·lent oportunitat per demostrar que, com a mínim, vostès avantposen les necessitats dels ciutadans de Mataró, als interessos del govern espanyol. Lamentablement, han preferit fer costat als segons.
Avui ja sabem que és impossible que el Sr. Mas trenqués la unitat dels partits catalans perquè, com molt bé explica el President Maragall en les seves memòries, la unitat la va trencar el PSC, amb el President Montilla al capdavant, només 48 hores després d’aprovar-se l’estatut del 30 de setembre, presentant esmenes en sintonia amb la llista d’aspectes inacceptables pel govern espanyol. Aquesta situació, el President Maragall la valora, textualment, com “una desconsideració política a la Cambra, impròpia d’un partit anomenat nacional català” i com “un cop baix al President de la Generalitat”.
És a dir, ho van fer amb l’Estatut i ho han tornat a fer ara: avantposen, votant en contra d’aquesta proposta, els interessos del govern espanyol a les necessitats dels ciutadans de Mataró.
Ens preguntem a qui pretenia enganyar el PSC amb aquesta comèdia (10 setembre) si no estava disposat a defensar-ho a Madrid? A qui volia enganyar?
És inaudit però a tots els que vulguin veure fins on arriba la fatxenderia, es pot llegir l’article que sobre finançament publica la mateixa diputació de Barcelona de Novembre-Desembre d’aquest any, amb la perla del seu President l’Antoni Fogué (PSC) fent el cant a la unitat.
En fi, en definitiva, la unitat a Catalunya, amb el PSC/PSOE fa llufa perquè sembla que els 25 diputats que tenen a Madrid actuen més com a cavall de Troia contra els interessos dels catalans que no pas com a garantia de defensa i exigència del que és nostre i del que hem pactat, digui’s Estatut del 30 de setembre, digui’s finançament.
Fins quan ens deixarem continuar entabanant ?

Volem una Universitat internacional a Mataró.

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica la convergència dels estudis universitaris europeus per permetre als seus estudiants poder formar-se a diferents centres i exercir la seva professió a qualsevol país de la Unió Europea sense problemes d’homologació dels títols. Aquest procés, previst pel 2010, és una oportunitat per a les dues universitats que hi ha a Mataró per a captar més alumnes, per a oferir titulacions pròpies, per a reformar els plans d’estudis,... Tant l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, com l’Escola Universitària del Maresme, han d’aprofitar la conjuntura per fer un salt endavant i consolidar la nostra ciutat com un pol d’atracció universitària, actuant de forma estratègica i eficaç. Amb el TECNOCAMPUS “totxo” no n’hi ha prou. Mataró inverteix uns 60 mil·lions d’euros, una bona part en l’edifici universitari del que ja hem parlat altres vegades. Aquest edifici –tot sol- ja ens costarà més del que aportarà l’Estat amb el conill que s’ha tret del barret del finançament extraordinari pels ajuntaments (només pel 2009). Però ara cal anar més enllà d’això. Pensem que s’ha de buscar una sortida dins el Mapa Universitari públic de Catalunya i, a més, trobar un Partner internacional de prestigi que vulgui apostar per Mataró. Hi calen les idees, un parc tecnològic potent que aglutini tot el teixit empresarial de la comarca, i sortir al carrer a lluitar per situar Mataró al mapa universitari.
Des de CiU creiem que Mataró ha de liderar l’arribada d’una Universitat Internacional. Fa temps que ho diem. Aquesta donaria l’oportunitat a la comarca del Maresme de afermar-se com la porta nord de la Gran Barcelona. Una Universitat Internacional potent necessitaria un espai considerable i per això proposem aprofitar l’edifici del Passeig del Callao com a pista inicial d’aterratge de la Universitat. Mentre estant, en cercaríem la millor ubicació per al campus que en pugui necessitar.
En aquest mes el Ple de desembre, el govern, ha descartat aquesta opció encara que pensem que ha estat més per no donar cap visibilitat a CIU que per res més ja que, a dia d’avui, ja hem confirmat que s’han donat els primers passos en la direcció proposada per CIU visitant una possible candidata. És una mica trist veure com es nega fins i tot el que s’està fent si això ha estat proposat per CIU. Curta volada ... !!!
De tota manera, això no ens farà desistir i continuarem aportant el nostre esforç per a vestir les idees que ens permetin aportar prosperitat econòmica. Aquesta, sens dubte, seria una gran oportunitat ja que ens aportaria, d’entrada, la immersió en l’anglès, un dels grans dèficits de la nostra societat.

Miquel Roca: “Per mi, l’estatut és Constitucional”

Els que hem anat a escoltar-lo hem sortit satisfets.
Abans de començar, ja ha avisat que n’era un gran defensor –de la Constitució- i ho ha fet amb la seva vehemència habitual. La seva oratòria és reconeguda per tothom i li ha estat fàcil posar-se a la gent a la butxaca.
Potser als que estem posats en política, el que ha dit, ens ha semblat un discurs conegut però també –i ell ho ha dit- hi ha un gran dèficit d’informació sobre la nostra història recent. “Ens hem explicat poc” –ha dit.
Jo em quedo amb quelcom que, també, em sembla que la gent tampoc te gaire clar. El problema no és si la Constitució permet o no el que sigui. El problema és si, aquest “el que sigui” ho volem prous. Referint-se varies vegades a Catalunya, ha vingut a dir que si realment els catalans volem una cosa, molt difícilment no cabria dins el text o molt difícilment, aquest, no permetria una interpretació per aquí o per allà per trobar-hi l’encaix. Per mi, aquest és el veritable missatge que hem de tenir clar: tindrem tot allò que les amplies majories vulguem. Un altre cosa és si utilitzem la Constitució com a element per distreure al personal sobre les nostres pròpies vergonyes. “Sabem què volem?”
Ha fet un repàs històric del moment en que es va redactar, les emocions viscudes, els 30 anys de més prosperitat de tot l’Estat, l’equiparació a Europa, etc.
“Necessitem la reforma de la Constitució per a tenir més llibertats? Sincerament crec que no.”
En definitiva, el text és interpretable i permet tot el joc. Ha afirmat que, avui, si s’obrís la reforma, molt probablement seria per anar enrere (respecte al fet català) i que, per tant, no recomanava obrir-la si no és que se sàpiga on ens portaria.
I finalment, ja fora de la conferència, a preguntes de la Marta Pedrico (Maresme Digital), ho ha deixat ben clar: “No li penso posar fàcil als del Constitucional. Per mi, l’Estatut és constitucional”

ANIREM A ESCOLTAR EN MIQUEL ROCA

No pas a celebrar res.
Els motius expressats l’any passat continuen vigents. Molta gent al nostra País, per bonhomia, viu aliena als perills que representa la interpretació restrictiva de la que parlava. PP i PSOE són la mateixa cosa quan es tracta de Catalunya. Jo ho tinc molt clar.
L’any passat vam votar en contra de la proposta del PP de celebrar un acte institucional el dia de la Constitució. Repeteixo que es pot tornar a llegir el nostre discurs al Ple i veureu fins quin punt les coses de casa van malament. Fins i tot en una que hem avançat, la de tenir les balances fiscals, no ens ha servit de res. Diu que, en política, cal tenir paciència. Molt bé! Però qui? ... els catalans, clar.
Segur que aquesta constitució és millor que viure sota la bota del dictador Franco però la seva interpretació és cada dia més contraproduent per a Catalunya i ja es veu com és utilitzada per a limitar les nostres aspiracions d’autogovern.
Veurem què hi diu en Miquel Roca, uns dels pares de la constitució i un polític brillant que ha sabut sortir-ne i, a més, crear una gran empresa. Anirem a escoltar-lo perquè, ell, és dels qui creu que avui dia no hi ha l’esperit que els ponents hi van intentar reflectir i sempre és un plaer escoltar-lo, però que quedi clar que de celebrar la constitució, aquesta que ens impedeix per exemple, tenir una cosa tant bàsica com és l’Estatut del 30 de setembre de 2005 i que es va aprovar pel 95% del Parlament (tots menys el PP) ... de celebrar dic, res de res.

ESTRENA D’ESQUÍ A VALLTER 2000

Divendres vaig pujar a Camprodon, cap al tard, amb el desig de descansar aquests tres dies.
Dissabte va ser dia d’endreços però ahir i avui, dia de neu. Ahir vam arribar a les pistes abans de les nou i no vam parar fins gairebé les cinc. Avui ho hem fet més suau.
La neu estava tant bé que fins i tot el meu estil “superviviència” quedava prou bé i no em cansava massa (veurem demà).

Pràcticament va tota l’estació menys xemeneies i algun altre tros però és més que suficient per gaudir d’un dia de neu. Solet, gens de vent, bon tracte ... i mataronins que surten de sota les pedres ... resulta que gairebé som veïns i jo sense saber-ho. Menjant un entrepà i, patam, mataronins al costat. Coses de tenir una cara pública ... que et permet fer més amics.

I sense oblidar-me de la “cosinada” Guanyabens, amb en Ferran i en Carles (casteller) comandant la colla, que també eren fent de les seves amb la mainada.

Tot baixant de pistes he sentit per Catalunya informació a l’Enric Serra, el director de

Vallter 2000, dient que havien fet un ple total. Ahir, puc ben dir que no hi cabia cap cotxe més. La zona de debutants, plena a vessar. La gent que puja a tocar neu ho omplia tot, però a les pistes de dalt, com sempre, molt poques cues i molt curtes. Fins i tot vam fer caravana per baixar i al carrer València no s’hi podia caminar.

ÚLTIM PLE ORDINARI MUNICIPAL DE L'ANY 2008

El proper dia 4 de desembre es celebrarà a l'Ajuntament de Mataró el que serà l'últim Ple Ordinari Municipal de l'any 2008. Nosaltres, com sempre, hi presentem algunes propostes, preguntes i precs. Són aquests:

• Proposta de Resolució sobre l'incompliment per part del PSC del Pacte signat en dia 10 de setembre per les entitats municipalistes catalanes (ACM i FMC).


• Proposta de Resolució per a la ubicació a Mataró d'una Universitat Internacional.


• Prec en referència a la millora de les condicions del Túnel de Parpers.


• Prec per tal de trobar espais alternatius d'estacionament durant les festes de Nadal i reis.


• Pregunta sobre el fet de quedar desert el concurs per adjudicar el supermercat de la Plaça de Cuba


• Pregunta sobre el servei de teleassistència.


• Pregunta sobre la planificació i construcció de noves escoles.


• Pregunta sobre les obres de millora que s'han de fer al Camp Municipal d'Esports


• Pregunta sobre el "Fons Documental audiovisual de Televisió de Mataró"